El President català, Artur Mas, ha descartat "gestos" del president del govern, Mariano Rajoy, per reorientar la relació entre els dos executius, però s'ha compromès a promoure la reactivació de la Junta de Seguretat de Catalunya, que reuneix els dos governs i cossos de seguretat, davant l'amenaça gihadista.

A la sessió de control del Parlament, Mas va avisar, en tot cas, que convocarà la Junta de Seguretat de Catalunya, que no es reuneix des de fa cinc anys (el 2009), si abans acorda amb el govern que la reunió tingui "contingut", perquè no quedi tot limitat a una "foto" per "quedar bé".

Així va respondre Mas al líder del PSC, Miquel Iceta, que li va demanar que parli amb el president del govern, Mariano Rajoy, per aconseguir que es convoqui l'esmentada Junta de Seguretat, perquè "no pot ser que els ciutadans en un tema com aquest siguin víctimes de la mala relació de dos governs".

Mas li va respondre que ho "tornarà a intentar", però va augurar que al govern de Mariano Rajoy li fa "mandra" aquesta junta perquè li suposaria abordar la reivindicació de la Generalitat que els Mossos d'Esquadra tinguin una relació directa amb forces de seguretat europees.

La Junta de Seguretat de Catalunya està presidida pel President de la Generalitat, que és qui té encomanada la facultat per convocar-la, i és integrada per cinc representants del govern i cinc de l'executiu català, a més d'altres responsables o experts en seguretat que poden anar-hi com a assessors, amb veu però sense vot.

La resposta a l'amenaça gihadista i les relacions entre el govern i la Generalitat van centrar les preguntes dels líders dels grups a la sessió de control al President català, després que coincidís amb Mariano Rajoy dilluns passat a la reunió de ministres de la UE i de països del Magrib, al palau de Pedralbes.

La líder del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, va instar Mas a "començar una nova etapa" en la seva relació amb el govern central després del "gest" de Rajoy de deixar-lo intervenir en la inauguració de la reunió al palau de Pedralbes. Però el President català va rebutjar que hagi de donar les gràcies per això a Rajoy, perquè va enquadrar la seva intervenció al palau de Pedralbes en la "normalitat institucional" i en les "normes mínimes d'educació": "jo he d'agrair això? O forma part de la normalitat institucional que no és necessari agrair?", es va preguntar retòricament el President.

Sánchez-Camacho va insistir en la necessitat de canalitzar les relacions entre els dos governs i va exhibir un document de treball en el qual, segons va dir, s'analitza el seguiment que el PP català i l'executiu central fan de les 23 reclamacions, a part de la consulta sobiranista, que va lliurar Mas a Rajoy a la reunió que van mantenir a la Moncloa el juliol de l'any passat.

"Algunes són molt difícils; d'altres impossibles, molt inconcretes o genèriques; i d'altres veiem que s'han anat complint. En funció de la informació que hem sol·licitat al Govern, tenim analitzada cadascuna de les propostes i el PPC li presentarà aquest document -al Govern- perquè es visualitzi que s'està treballant", va explicar Sán-chez-Camacho als periodistes després de la sessió de control.

De la seva banda, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va insinuar l'existència de vincles entre el moviment independentista i el radicalisme islamista, com ja han fet aquests últims dies el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i altres dirigents populars.

Rivera va preguntar a Mas si era cert que el director general d'Assumptes Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell, es va reunir al Marroc l'any passat amb una delegació en la qual participava Noureddin Ziani, originari d'aquest país del Magrib i vinculat a CDC, personatge que va ser expulsat d'Espanya i de Bèlgica acusat de difondre el salafisme.

Mas va dir que no podia respondre en aquell moment una pregunta tan "concreta i específica" i formulada de forma "improvisada" en el ple, i va retreure al líder de Ciutadans la seva "politiqueria".

Per la seva banda, el líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, i la diputada de la CUP Isabel Vallet van reclamar sense èxit que Mas censuri el conseller de Salut, Boi Ruiz, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, va demanar que es millori la legislació amb la finalitat d'evitar desnonaments.