Ferrusola, Joan Anton Sánchez Carreté, ha tornat a comparèixer aquest dilluns a la comissió d'investigació contra el frau fiscal del Parlament, després de fer-ho el passat 16 de març. Sánchez Carreté, condemnat dues vegades per delictes relacionats amb el frau fiscal, ha assegurat que l'Agència Tributària "abusa" de l'acusació de delicte fiscal per tal de recaptar fons, i ha aportat alguns textos jurisprudencials per recolzar la seva tesi. Segons ell, alguns investigats prefereixen pactar una multa lleu en comptes d'enfrontar-se a una mitjana de deu anys de periple judicial del cas.

Amb un cert to altiu, Sánchez Carreté ha tornat a comparèixer a la comissió. És el primer compareixent que ho fa dos cops. En l'anterior ocasió, es va negar a respondre cap pregunta apel·lant al secret professional i a la seva "obligació de sigil i reserva" sobre dades confidencials dels seus clients. Però els diputats, amb certa indignació, li van retreure que no respongués sobre informació genèrica sobre la seva feina o la seva intervenció en casos judicials ja sentenciats. Per això, aquest dilluns ha comparegut com a expert en matèria fiscal.

Poc després de començar, Sánchez Carreté ha intentat llegir quatre llargs articles sobre jurisprudència en la matèria, per intentar argumentar que la seva feina té suport legal. No obstant això, el president de la comissió, David Fernández, li ha retret que no respongués concretament les preguntes i pretengués allargar les respostes amb qüestions molt genèriques i fora del debat de la comissió. Per això, ha aturat la sessió cinc minuts per explicitar-li a Carreté els motius concrets de la seva compareixença. El compareixent ha tornat i s'ha limitat a contestar concretament les preguntes, sense llegir els articles, que estan a disposició dels diputats.

Els diputats li han preguntat pels seus vincles amb la família Pujol, el finançament irregular de CDC a través de l'empresa Casinos de Catalunya, o la seva aparició a l'anomenada 'llista Falciani' de defraudadors d'impostos a Suïssa, entre d'altres.

En el cas Casinos, ha dit que no va ser citat ni com a testimoni durant els set anys de procés judicial. En altres casos on sí ha estat condemnat, s'ha remès als fets provats en sentència ferma. Sobre la llista Falciani, ha dit que té molt menys dels 900.000 euros que se li atribueixen al banc HSBC, i ha assegurat que el compte el va obrir el 1991 per buscar finançament per a empreses espanyoles a Suïssa. A més, ha acusat Hervé Falciani de robar dades personals per a revendre-les, com el financer Javier de la Rosa.

En el cas dels Pujol, només ha dit que va començar l'assessorament a l'expresident de la Generalitat quan ja s'havia produït la venda d'accions de Banca Catalana. Tampoc ha volgut concretar si coneix el pare de l'actual president, Artur Mas, acusat de tenir diners a Liechtenstein.

Com a expert fiscalista, ha dit que a l'estat "s'abusa" de la figura del delicte fiscal, i com que la gent "no vol esperar deu anys" s'avé a un acord amb Hisenda per pagar una multa mínima. "S'usa com a arma recaptatòria", ha dit.

També ha opinat que a Catalunya hi ha fuga de capitals per part d'empreses i grans fortunes cap a Madrid, a causa de la diferència en els impostos de la Renda, de Patrimoni i de Successions. Justament, sobre la fuga de grans patrimonis, ha dit que hi ha 110 països que han signat un conveni de transmissió automàtica de dades fiscals, cosa que dificultarà l'ocultació de patrimoni sobretot a partir del 2017. Segons ell, a Europa és molt difícil ocultar fons. Igualment, ha opinat que la corrupció és un "reflex general de la societat" i que a Catalunya el nivell és similar a Madrid, Sevilla o València.

Un altre dels inconvenients, segons ell, per evitar els delictes fiscals és que les consultes vinculants que es fan a l'administració triguen molt a trobar resposta, i les operacions s'acaben fent sense aquestes consultes per no quedar paralitzades tan temps. Com que Catalunya té menys competències en impostos, la resposta és força ràpida, però l'estat triga uns sis mesos. Això, segons ell, fa inefectiu el procediment, ja que en altres llocs d'Europa les respostes arriben en menys d'un mes.

Trajectòria polèmica

Sánchez Carreté va ser militant de formacions maoistes durant el franquisme, es va presentar a les eleccions del 1977 aliat amb ERC i va ser nomenat pel president Josep Tarradellas com a membre d'un òrgan consultiu de la Generalitat provisional. Anys més tard, el 1983, i fins el 2014 mateix, com ha admès ell mateix, va començar a fer d'assessor fiscal del ja president Jordi Pujol, i posteriorment va ser proposat com a membre dels consells d'administració d'Enher i Fecsa.

El 2006 el Tribunal Suprem va confirmar la condemna a dos anys de presó per frau fiscal en la compra d'Erkimia, però el 2009 el govern Zapatero el va indultar i el cas està recorregut al Tribunal Europeu dels Drets Humans. L'any 2011 va tornar a ser condemnat a dos anys de presó pel cas Hisenda, en el qual diversos empresaris van subornar inspectors d'Hisenda per defraudar impostos. El gener del 2014, el Tribunal Suprem (TS) va rebaixar-li la pena a dos mesos d'arrest o 4.000 euros de multa, segons ell. El 2014 va començar a assessorar altres membres de la família Pujol Ferrusola, va explicar.