La responsable de l'empresa que l'any 2004 va vendre un solar de l'Hospitalet de Llobregat a la constructora Copisa va admetre ahir que havia pagat una comissió de l'1% a l'exsogre de Jordi Pujol Ferrusola, 140.000 euros, tot i admetre que encara tenia dubtes que Ramon Gironès intervingués com a intermediari en la compravenda. En la compareixença a la comissió d'investigació antifrau del Parlament, Laura Cutillas, de Focio, va negar totalment que la comissió fos il·legal. En la seva compareixença al Parlament fa unes setmanes, Gironès no va voler respondre als diputats però davant del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, que el va imputar, sí que va admetre que havia demanat el 3%, però finalment es va quedar en l'1%. A més, va desvincular d'aquesta operació el seu exgendre. Els diputats li van retreure que cobrés aquesta comissió mentre era director de Serveis de l'Ajuntament de Barcelona i membre del Consell Comarcal del Barcelonès.

Segons Cutillas, l'any 1999 l'Ajuntament ja va fer la proposta de requalificació del terreny per passar-lo d'equipaments a residencial, on s'hi preveien 350 habitatges, molts de protecció oficial. Durant anys, Focio i el consistori van tenir diversos contenciosos, ja que l'empresa propietària del terreny es queixava que no li donaven llicències per fer cap activitat.

Silenci de l'assessor fiscal

L'assessor fiscal de la família Pujol, Joan Anton Sánchez Carreté, va eludir ahir respondre a la comissió d'investigació si va cobrar diners de Casinos Catalunya o si va assessorar l'exsecretari general de Presidència Lluís Prenafeta, i va al·legar que mai va ser citat en el procediment judicial. Carreté va evitar respondre a la pregunta de si va cobrar diners "desviats" a CDC a través de Casinos de Catalunya: "Jo mai vaig estar cridat ni com a testimoni en aquest procediment" judicial, es va limitar a contestar.

Tampoc va respondre si Prenafeta havia estat "vinculat" a aquest cas o si l'havia assessorat. També es va posar sobre la taula la seva condemna per la compra de dues centrals hidroelèctriques per part de la Societat Elèctrica Pujals, que després van ser venudes generant una plusvàlua de 670 milions de pessetes. Sobre això, l'assessor fiscal de Pujol es va defensar adduint que la sentència estava "totalment aixecada", que hi havia un indult i que, fins i tot, havia recorregut al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. Sánchez Carreté es va escudar repetidament en la doctrina jurídica en les seves explicacions i la lectura exhaustiva d'articles de jurisprudència.