El Consell Executiu va aprovar el projecte de llei de la Comunitat Catalana a l'Exterior, que regula i institucionalitza les relacions amb els catalans residents a l'estranger. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va apuntar que els "canvis en tot ordre" que s'havien produït en els últims anys havien convertit les comunitats catalanes en "agents destacats de la diplomàcia pública catalana". "Ambaixadors, representants del que representa Catalunya", va dir posteriorment.
Homs, va destacar el paper dels catalans que viuen fora en la defensa de la identitat catalana i de la seva projecció exterior, i va recordar que l'Estatut atribueix a la Generalitat competències en acció exterior. "Hi ha qui s'oblida i es pensa que només l'Estat pot actuar a l'exterior i no és així", va apuntar Homs, fent referència a l'Estatut, que estableix que la Generalitat també té competències en aquesta matèria.
En aquest marc, el Consell Executiu ha aprovat aquesta nova llei, que derogarà la del 1996, i que vol donar suport al creixent nombre de catalans a l'estranger, impulsar el suport a les iniciatives de la societat civil i enfortir la projecció exterior de Catalunya.
La norma fixa un marc de relacions sistemàtic i articulat amb els catalans que viuen fora, els reconeix com a subjectes amb drets i deures destinataris de l'obra de govern i estableix una política integral, coordinada i transversal del fet emigratori català. Podran accedir a polítiques sectorials de la Generalitat en tant que ciutadans catalans gràcies a aquesta nova llei.
L'advertència
En un altre ordre de coses, Homs va avisar que buscaria solucions a tots els "obstacles" que el govern posés al procés sobiranista, com la intenció d'impugnar el nomenament de Carles Viver Pi-Sunyer com a comissionat per a la transició nacional. Homs va reaccionar així a la decisió del Consell de Ministres de divendres, que va aprovar un acord pel qual requereix al Govern que faci marxa enrere en el nomenament de Pi-Sunyer, en un pas previ a un recurs al Tribunal Constitucional (TC). Sobre aquest assumpte, Homs va assegurar que no havien rebut cap notificació per part del govern, però va indicar que la possibilitat d'un recurs davant el TC ja formava part de les seves "previsions", perquè: "ja els coneixem prou bé".
"Coneixem de sobres que l'obstinació del govern espanyol per impedir l'autogovern de Catalunya és majúscula", va lamentar el conseller, que va remarcar, en tot cas: "davant de cada obstacle posarem una solució sobre la taula i evidentment sempre dins del marc legal". El conseller, però, no va voler avançar quina serà la solució en aquest cas per no donar pistes a l'"adversari".
