EUA va matar "accidentalment" dos ostatges occidentals el gener passat en una operació contra Al-Qaida al Pakistan, un fet que el president Barack Obama va lamentar ahir en assumir-ne "tota la responsabilitat", i que reobre el debat sobre el programa d'atacs amb drones que dirigeix la CIA.

Seriós i amb rostre afligit, Obama va fer una breu declaració a la sala de premsa de la Casa Blanca en què va lamentar "profundament" els fets i va transmetre el seu condol a les famílies de les dues víctimes, el nord-americà Warren Weinstein i l'italià Giovanni Lo Porto, dos ostatges d'Al-Qaida.

"Com a president i comandant en cap, em responsabilitzo totalment de les nostres operacions antiterroristes, inclosa la que involuntàriament va segar la vida de Warren i Giovanni", va afirmar Obama. Weinstein, captiu des del 2011, i Lo Porto, en mans d'Al-Qaida des del 2012, eren treballadors humanitaris al Pakistan.

Segons la Casa Blanca, tots dos van morir "accidentalment" el gener passat en una operació antiterrorista dels EUA que estava dirigida contra un complex d'Al-Qaida localitzat al Pakistan, en una regió fronterera amb l'Afganistan.

"Crèiem que era un complex d'Al-Qaida, que no hi havia civils presents i que capturar aquests terroristes no era possible", va explicar Obama en indicar que va ordenar desclassificar i divulgar públicament el que ha passat perquè les famílies dels dos ostatges morts "mereixen saber la veritat".

Les famílies de Weinstein i Lo Porto seran, a més, indemnitzades, tot i que la Casa Blanca no ha facilitat detalls de quant rebran.

En aquest operatiu també va morir, segons creuen els EUA, "almenys" un líder d'Al-Qaida, un nord-americà identificat com Ahmed Farouq; i en un altre atac, dut a terme així mateix al Pakistan al gener, va perdre la vida el també nord-americà Adam Gadahn, "destacat membre" d'Al-Qaida.

Encara que tant Farouq com Gadahn eren membres d'Al-Qaida, "cap dels dos" era l'objectiu dels atacs i els EUA desconeixien la seva presència en els llocs on es van produir les operacions, d'acord amb el portaveu d'Obama, Josh Earnest.

Totes aquestes morts admeses ahir van ocórrer en atacs executats amb avions no tripulats, segons van afirmar en l'anonimat funcionaris nord-americans, encara que Earnest va refusar confirmar i donar detalls sobre això en la seva roda de premsa diària.

Sobre el programa secret d'atacs amb drones que gestiona la CIA, defensat tant per Obama com per l'actual director de l'agència d'intel·ligència, John Brennan, Earnest va dir que és "essencial per a la seguretat" dels EUA i els seus ciutadans.

El març, la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU) va presentar una demanda davant un tribunal de Nova York perquè el govern reveli detalls dels objectius i directrius del seu programa d'atacs amb drones per lluitar contra el terrorisme; el secretisme impedeix saber de manera fiable la xifra de víctimes civils causades.

Segons dades del Buró de Periodisme d'Investigació, els EUA han fet 362 atacs secrets amb drones al Pakistan -on la seva freqüència ha disminuït en els últims anys-, un centenar al Iemen, una desena a Somàlia i d'altres a l'Afganistan.

"Una de les coses" que fan dels Estats Units un país "excepcional" és "la nostra disposició a afrontar de ple les nostres imperfeccions i aprendre dels nostres errors. He ordenat una revisió completa del que ha passat. Identificarem les lliçons que es poden aprendre d'aquesta tragèdia", va prometre ahir Obama. Alhora, va assegurar que els EUA faran "tot el possible" per evitar "la pèrdua de vides innocents" en les seves operacions antiterroristes.

Mentrestant, en un comunicat, la vídua de l'ostatge nord-americà mort, Elaine Weinstein, va titllar de "decebedora" i "inconsistent" l'assistència que va rebre del govern d'Obama durant els 3 anys i mig en què el seu marit va estar captiu. Weinstein va afegir que espera que la mort del seu marit i altres "tragèdies similars" ocorregudes en els últims mesos portin el govern a establir una "estratègia coordinada i coherent" de suport als ostatges nord-americans a l'estranger i les seves famílies.

Familiars d'ostatges com el periodista James Foley, decapitat l'any passat per l'Estat Islàmic (EI), s'han queixat de la recurrent negativa del govern nord-americà a fer concessions als terroristes a canvi de l'alliberament dels segrestats. Per ordre d'Obama, el govern va iniciar l'any passat una revisió de les mesures que s'adopten en resposta al segrest de ciutadans nord-americans a l'estranger, però la Casa Blanca ha deixat clar que no canviarà la seva ferma oposició al pagament de rescats.