Fa just 2 anys, la família bagenca formada per Karina Sobré, Albert Solà i els seus dos fills passejaven per Katmandú. Avui els monuments estan enderrocats i les places plenes de runes. "Des d'aquí sents una sensació d'impotència i al mateix temps t'esgarrifa", explica la Karina. Hi van viure pràcticament un mes i mig i van viatjar per diferents llocs del país. Quan llegeix les xifres de morts i de ferits i pensa que de la majoria de poblacions encara no hi ha recomptes es posa les mans al cap. La Karina explica que va quedar colpida per la humanitat de la gent del país, per la pobresa que s'hi vivia, i per les dificultats en què treballen moltes ONG. Ha intentat parlar amb alguna de les persones que hi va conèixer, però, de moment, no hi ha resposta. "Espero que sigui qüestió de comunicacions", ha afirmat.
