Després de reinventar-te constantment i portar al límit cada concert, només pots jugar una carta per sorprendre: la sobrietat. Amb un currículum carregat d'excessos, Lady Gaga s'ha allunyat per un moment del circ del pop per mostrar la seva versió més estrambòtica, la de soldat ras. Musicalment parlant, s'entén. Per fer-ho, s'alia amb Tony Bennett, un dels últims representants d'una generació daurada i que li fa de mentor per superar amb èxit un ritual de pas per a qualsevol músic: ni Bob Dylan s'ha resistit als grans estàndards americans.

El darrer crooner i la diva pop va omplir els jardins de Cap Roig en una de les grans nits del festival. Entre crits d'entusiasme del públic mentre les dues bandes de músics que hi ha en escena es preparaven, el concert va arrencar amb una gravació de Frank Sinatra introduint Bennett per tal que ell, al seu torn, donés pas a Gaga, moment en què es va desfermar l'entusiasme general.

Ell amb americana crema, ella amb un enorme tupè platí i un vestit de lluentons nacrats, van començar amb Annything goes. Mil crits d'I love you per part dels assistents van fer aturar un moment la cantant abans de Cheek to cheek i They all laughed, que van fer agafats de braçet i ballant, per entusiasme del personal.

Mentre el públic abraçava Bennett picant de mans al ritme de Sing, you sinners, Gaga va marxar de l'escenari per tornar vestida amb mil brillants cantant Nature boy, feta a duo. Sol de nou -ella era entre bambolines-, Bennett va interpretar Watch what happens i The good life, que va interrompre per agrair al públic que hagi comprat el disc Cheek to cheek "perquè necessitem els diners".

Sigilosa, una Gaga vestida d'home va arribar mentre sonaven les primeres notes de Bang Bang (My baby shot me down), brillantment cantada. "Tots estimeu en Tony, ho sé, jo també, per dir-li a tothom que puc cantar jazz, perquè no està bé que et diguin que no pots", va explicar, i va afegir que Bennett és el seu "àngel de la guarda". Bewitched, bothered and bewildered va anar dedicada als que creien que no era capaç de cantar amb el mestre, que va reaparèixer per a Firefly.

Smile -"és meravellosa, oi?" va dir l'italoamericà-, When you're smiling, Steppin' out iFor once in my life van ser molt aplaudides per l'auditori, ocupat per una curiosa barreja de fans tant de l'un com de l'altra.

Enfundada en negre i amb guants de Gilda, la novaiorquesa va entrar de nou a l'escenari per compartir amb el veterà I won't dance i desfilar de nou cap al backstage per un altre -sí, un altre- canvi de vestuari. The lady's in love with you i Solitude van sonar mentre Gaga apostava per unes explícites transparències vermelles i una capa de plomes, que va exhibir entonant I can't give you anything but love. Un espectador cridant "You are a fucking queen!" la va fer riure abans de dedicar Lush life als seus pares, "per estimar-me tal com sóc, cosa que a vegades és estrany". De fet, era l'aniversari de sa mare i el van celebrar amb la família al camerino de Cap Roig.

"El millor cantant del món", segons Gaga, va tornar a l'escenari per lloar Sinatra en el seu centenari, al compàs d'I've got the world on a string i In the wee small hours. La vie en rose - amb la cantant vestida de rosa, ho dubtaven- va ser motiu d'exclamació a les butaques.

How do you keep the music playing?, de Bennett en solitari, va ser l'impàs abans que tornessin a unir-se a Let's face the music and dance, amb una Gaga a l'estil Marylin Monroe. Jugant amb un collaret, va presentar "una bona cançó" de Cole Porter que cantava als 14 anys, i que espera contribuir a mantenir com a clàssic, Ev'ry time we way goodbye.

Junts i per separat, padrí i protegida van fer brillar a Calella un cançoner amb el millor de la tradició musical americana, com But beautiful I don't mean a thing, que van sonar ja al final. Ell, per galons; ella, perquè demostra que rere les extravagàncies hi ha una molt bona cantant. Per pintar com Picasso, abans has de saber fer anar el pinzell com Velázquez.