El President de la Generalitat, Artur Mas, va culpar ahir l'Estat de la situació a què ha arribat Catalunya, havent de convocar unes eleccions com les del 27 de setembre. I és que per a Mas els constants enfrontaments i "intents" d'acord entre Catalunya i l'Estat han portat "fins on hem arribat ara", i això fa que els catalans "actuem en legítima defensa" davant dels "atacs sistemàtics a l'autogovern" per part de l'Estat. Mas, a més, va replicar al president espanyol, Mariano Rajoy, acusant-lo de "fer trampa" quan nega el caràcter plebiscitari als comicis del 27-S. "Si guanya el no, serà el primer a dir que les eleccions eren plebiscitàries", va defensar.

No feia ni 24 hores que s'havia signat el decret de convocatòria per al 27-S, i Artur Mas va comparèixer en roda de premsa per, entre altres coses, justificar la seva decisió. Després de fer un repàs de totes les portes que ha tancat l'Estat des de la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l'Estatut, Mas va recordar que Catalunya arriba al punt de convocar unes eleccions amb caràcter plebiscitari amb motius de sobres. "Hi ha un atac sistemàtic de l'Estat contra l'autogovern de Catalunya que molta gent no està disposada a tolerar. Quan t'ataquen sistemàticament, tens dret a la legítima defensa. Estem fet un país millor, estem actuant en legítima defensa a l'atac de l'Estat", va sentenciar Mas, que va acusar el Govern espanyol de "no només aturar el nostre autogovern, sinó fer que reculem anys en el que havíem avançat".

Tot i aquest panorama que havia pintat, el president de la Generalitat va voler ser optimista i assegurar que "si la gent a Catalunya vol, hi ha sortida". "Serà complicada, res serà fàcil, res es podrà fer amb un petit clic de dits. Però hi ha una bona sortida si la gent a Catalunya ho vol", va sentenciar, tot afegint que per això ell havia engegat el 27-S com "un marc perquè s'aprofiti el millor possible". "La gent tindrà la decisió a les seves mans en forma de vot. I això fa la ciutadania corresponsable i principal responsable de què ens trobarem al nostre país", va resumir.

68 diputats mínim

El "recompte" en la nit electoral tindrà "caràcter de plebiscit", segons Mas, ja que "les coses han arribat prou lluny perquè ara es pugui intentar fer veure que són simplement unes eleccions més".

De fet, va fixar en 68 diputats la xifra mínima que l'independentisme hauria d'obtenir per a la victòria en el "plebiscit", a més que es tindrà en compte la majoria obtinguda en escons i no en vots, en no ser un referèndum "en condicions normals". Aquesta xifra estaria avalada també per ERC.

Respecte si aquest percentatge seria suficient per tirar endavant i legitimar un procés d'independència, Mas va respondre "fent la pregunta al revés": "és suficient el 49% per aturar-lo? Donarem més pes al 49% que al 51%? Ho trobo una mica inconsistent o incoherent".

Tot i així, va reconèixer que "com més diputats per damunt dels 68" i "més vots", més "força i legitimitat", de la mateixa manera que si el resultat fos finalment "just", això no serviria per "parar" el procés, però "s'hauria d'avançar d'una altra manera".

Preguntat per les "vies polítiques i legals" que havia esmentat dilluns en el missatge institucional que s'hauran d'implementar si el 27-S hi ha una majoria de diputats independentistes, el President va matisar que això fa referència, sobretot, al que faci el Parlament i no només al que pugui fer el Congrés o les lleis de l'Estat. "Els marcs legals són marcs legals en plural. I nosaltres actuarem dins de marcs legals. I quan existeix un Parlament, té la facultat de fer marcs legals i lleis, no serà un personatge des del Govern amb caràcter dictatorial. Actuarà un Parlament que crearà lleis", va concretar.

Davant les possibilitats que, de cara al 27-S, es repeteixin algunes accions que els independentistes consideren impulsades des de l'Estat i que van contra dirigents i partits sobiranistes, Mas va assegurar que "no sorprendria" que es tornessin a donar. "Si crec que hi haurà guerra bruta? No em sorprendria gens", va dir, tot afegint que "espero que com a país també hàgim après alguna cosa de tot això, perquè és molt fàcil acusar i no provar absolutament res".

Després de la publicació aquest dilluns de diversos documents elaborats pel Govern per repassar els cinc anys de l'executiu de CiU, Artur Mas va fer un breu balanç de legislatura durant la darrera roda de premsa abans de les vacances d'estiu.

Durant la seva intervenció, el President va treure pit de l'acció de govern, que, segons ell, ha deixat Catalunya "millor" que l'any 2010 en qüestions tan sensibles com ocupació, creixement econòmic i èxit escolar tot i les polítiques recentralitzadores de l'Estat, que han "confiscat" eines d'autogestió a la Generalitat.

Mas va assegurar que "allà on Catalunya té autogovern, encara que sigui limitat, on podem fer projecte propi, gairebé sempre ens en sortim i aconseguim un país millor on la gent pot viure millor el dia a dia". Va posar com a exemple els sistemes sanitari i universitari, que creu que són dels millors d'Europa, així com el penitenciari i en matèria de seguretat gràcies a la tasca dels Mossos.

A més, va recordar que l'Estat "ens ha tret" les eines dissenyades per donar resposta a la situació crítica dels col·lectius més desafavorits. Així, el Tribunal Constitucional -segons va dir- ha tombat les mesures de lluita contra la pobresa energètica, els impostos sobre pisos buits, producció d'energia per via nuclear o l'enlairament d'avions.