Després de guanyar a sis de les tretze regions en la primera volta, les expectatives del Front Nacional (FN) de fer història i arribar a governar en algun a regió s'han esvaït sobtadament. A l'espera d'escrutar el 100% dels sufragis, socialistes i conservadors es repartirien les regions, amb avantatge pels segons, i deixarien fora als ultradretans. Tanmateix, en indrets com la Catalunya Nord -el departament dels Pirineus Orientals-, el FN s'hauria endut la victòria amb un 44% dels vots. Pel que fa a la regió Llenguadoc-Rosselló-Migdia-Pirineus, seria el partit socialista el vencedor en aquests comicis, on s'ha incrementat considerablement la participació fins arribar gairebé al 60%, nou punts més que a la primera volta.
En concret, la participació ha crescut fins el 60% un fet que molts consideren clau per la frenada al Front Nacional (FN), ja que molts abstencionistes s'haurien mobilitzat contra l'auge de l'ultradreta. És el que hauria passat en la nova regió fusionada Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, on una unió de forces d'esquerra encapçalades per Carole Delga, ha esdevingut la opció política més votada. Delga va convèncer Gérard Onesta, dels ecologistes occitans i el 'dissident' socialista Philippe Saurel per fusionar llistes de cara a la segona volta, fet habitual a França.
Tanmateix, al departament dels Pirineus Orientals sí que s'han acomplert les expectatives de la primera volta i el Front National ha estat la formació més votada. El candidat Louis Aliot ha obtingut gairebé el 44% dels vots mentre que les esquerres s'han fet amb el 37% dels sufragis i la unió dels Republicans i el MoDem, encapçalada per Dominique Reynié, el 19%.
Són unes dades semblants a les registrades a la ciutat de Perpinyà, on un 37% dels votants ha escollit la opció d'esquerres, un 21,12% la llista liderada per Reynié i un 41,94% la d'Aliot qui, precisament, és company sentimental de Marine Le Pen.
Triomfalisme tot i la derrota
En una compareixença davant de militants, simpatitzants i mitjans de comunicació, Le Pen ha destacat que el FN -partit fundat pel seu oncle, el polèmic i ara apartat Jean Marie Le Pen-, ha triplicat el nombre de vots. Ha destacat que el partit és ara la principal força de l'oposició a moltes regions i ha estat crítica amb el les 'regles del joc' que regeixen el país. Sobre la jornada electoral d'aquest diumenge 13 de desembre ha assenyalat que "ha servit per treure a la llum la mentida en què es basa el sistema polític francès".
Ha agraït el suport dels assistents i, alhora, ha contraatac llençant un dau enverinat als seus adversaris polítics: "Gràcies i bravo, amics meus, per haver-vos alliberat de consignes indecents, de campanyes de calúmnies i de difamació, decidides als palaus daurats de la República i executades servilment pels que viuen del sistema i que sovint prosperen sobre l'esquena dels francesos", ha assenyalat.
I és que entre la primera i la segona volta la crida de socialistes i conservadors per votar contra el FN ha estat constant. Fins i tot, els socialistes del president Hollande van demanar el vot pel seu principal rival, la formació liderada per l'expresident Nicolas Sarkozy a aquelles circumscripcions on va obtenir mals resultats.
De fet el primer ministre del govern francès, Manuel Valls, valorava aquest diumenge els resultats instant a no abaixar la guàrdia. "Aquesta nit, cap alleujament, cap triomfalisme, cap missatge de victòria", ha apuntat. "El perill de l'extrema dreta no ha desaparegut, ni de bon tros, i no oblido els resultats de la primera volta ni de les eleccions passades", ha afegit.
En total, 45 milions de francesos estaven cridats a votar per renovar els consells regionals, que tenen competències en xarxa viària, educació secundària i formació professional o impuls econòmic. Aquesta segona volta se celebrava just un mes després dels atemptats jihadistes a París on van morir 130 persones.
