Els resultats electorals després del 20-D van deixar un panorama polític totalment obert a Espanya. Els dubtes i les incògnites entorn de la formació del nou Executiu han posat sobre la taula la possibilitat que s'hagin de tornar a convocar eleccions generals. Aquesta convocatòria comportaria una sèrie de despeses, no només per als partits polítics sinó també per a tots els contribuents espanyols.

Segons dades del Ministeri de l'Interior, tornar a convocar eleccions generals a Espanya podria costar més de 160 milions d'euros. Aquesta quantitat seria la resultant dels diners invertits pels partits polítics en la campanya electoral, així com la subvenció que aquests reben pels resultats aconseguits. La major part del pressupost es divideix entre la partida destinada a l'enviament de material i propaganda electoral, la logística de la pròpia campanya electoral, a més de les despeses destinades a seguretat i infraestructures.

De moment, una vegada configurats els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats els partits han començat a rebre una sèrie de subvencions mensuals en funció dels seus resultats electorals. En total, l'Estat destina 21.167,64 euros per escó i 0,81 euros per cadascun dels vots després d'aconseguir el primer escó.

Subvencions mensuals per resultats electorals

El Congrés gastarà mensualment gairebé 804.700 euros en subvencions per als grups parlamentaris, a raó de 1.645,49 euros mensuals per diputat i de 28.597,08 euros fixos per cadascun dels vuit grups que en principi funcionaran en aquesta XI legislatura.

Finançament a partits polítics

Financiación a partidos políticos

Create bar charts

D'aquesta manera, els 119 diputats del PP comportaran al Grup Popular la quantia més important en subvencions, amb un total de 224.410,39 euros mensuals. El seguirà el PSOE, que amb els seus 89 diputats explicarà cada mes amb 175.045,69 euros.

Podem rebrà finalment 135.553,93 euros després que els quatre diputats de Compromís, que van concórrer en llistes conjuntes amb la formació habitada a la Comunitat Valenciana, hagin decidit integrar-se en el Grup Mixt. El partit morat haurà de repartir aquests diners amb les tres marques territorials amb les quals va concórrer a les eleccions a Catalunya, Galícia i Comunitat Valenciana i que formen part del mateix grup. Aquest repartiment es farà de forma proporcional al pes que tingui cadascuna d'elles.

Ciutadans, per la seva banda, rebrà 94.416,68 euros al mes, en comptar amb 40 diputats; mentre que els vuit parlamentaris de Democràcia i Llibertat (DL) rebran 41.761 euros.

Si l'òrgan de govern de la Cambra baixa accepta, com és previsible, el recurs presentat per ERC per tenir grup propi, finalment sense els diputats d'IU-Unitat Popular i EH Bildu, els seus nou parlamentaris permetran que els independentistes aconsegueixin fins a 43.406,49 euros cada mes. L'últim partit que té assegurat el grup parlamentari és el PNB, que amb sis diputats comptarà amb 38.470,02 euros mensuals.

La resta de formacions amb representació al Congrés (IU, Bildu, UPN, Fòrum Astúries, Coalició Canària i Nova Canàries) ingressaran en el Grup Mixt, al que s'abona la mateixa quantia que a la resta de grups que, després, es reparteix proporcionalment entre els diferents partits. Això suposa 51.633,86 euros cada mes.

D'aquesta manera, el Congrés invertirà mensualment 804.698,14 euros en subvencions als vuit grups parlamentaris, la qual cosa s'enfila a un total de més de 9,65 milions d'euros a l'any i de 38,6 milions d'euros en una legislatura de quatre exercicis.

Altres partides procedents de les arques públiques

A això cal sumar-hi els 11,8 milions d'euros que l'Estat ja ha repartit entre les formacions polítiques que van aconseguir representació en les últimes generals, en funció del nombre d'escons obtinguts en les dues càmeres i dels vots obtinguts per cada candidatura al Congrés sempre que s'hagués aconseguit almenys un representant, amb un límit de 37 cèntims per cada habitant de les circumscripcions on s'hagués presentat candidatura.

D'altra banda, les formacions que han aconseguit grup parlamentari propi també reben una subvenció de 18 cèntims per elector en cada circumscripció on hi hagués hagut llista al Congrés i al Senat en concepte de 'mailing' electoral.