L'Audiència Nacional obrirà judici oral i asseurà al banc dels acusats els expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato, així com a la resta d'usuaris de les polèmiques targetes black, una vegada conclosa la fase d'instrucció que ha dut a terme el jutge Fernando Andreu
Segons l'acte conegut aquest dilluns, hi ha indicis suficients d'administració deslleial per part de Blesa, Rato i de l'exdirector general de mitjans Ildefons Sánchez Barcoj amb el propòsit d'apropiar-se de forma continuada i indegudament del patrimoni de Caja Madrid i Bankia.
"Resulta meridianament clar que els fets anteriors, i l'ús delictiu donat a les targetes de crèdit, hagués estat impossible sense la participació dels presidents de les entitats durant el temps que van ser utilitzades les targetes, i sense la col·laboració necessària del director del comitè de mitjans", afegeix el document, que recull els arguments de les acusacions.
Els tres van posar en funcionament i van mantenir un sistema corrupte de despatrimonialització de les entitats, al mateix temps que van ser beneficiaris de les targetes, per la qual cosa s'intueixen també indicis d'apropiació indeguda. El sistema, prossegueix l'acte, era clarament "opac" en establir que els destinataris no havien de presentar "justificació documental alguna" sobre les despeses efectuades.
La Fiscalia Anticorrupció sol·licita sis anys de presó per l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa i quatre anys i mig per al seu successor al capdavant de l'entitat, Rodrigo Rato, unes penes que Bankia redueix a quatre i tres anys, respectivament. Però l'entitat financera va més enllà que Anticorrupció i els acusa també d'administració deslleial, igual que el FROB, que reclama quatre anys i nou mesos de presó per a Blesa i tres anys per a Rato.
El jutge Andreu considera l'acusació de la Fiscalia per l'ús de les targetes opaques, emeses al marge del circuit establert, durant el període comprès entre gener de 2003 i maig de 2012.
Així mateix, les quantitats disposades pels beneficiaris de les targetes durant l'època en la qual Blesa va ocupar la presidència de l'entitat es xifren en més de 9 milions d'euros, mentre que la despesa produïda en l'etapa de Rato ascendiria a gairebé dos milions i mig.
No obstant això, tal com reclamaven alguns dels investigats -entre ells, Rato i Sánchez Barcoj- en els seus recursos, l'acte reconeix les quantitats reintegrades per aquests tant a Bankia com al FROB, i que corresponien als càrrecs realitzats pels acusats en les seves targetes.
Una seixantena d'acusats
En l'acte, contra el qual no cap recurs, Andreu manté l'acusació contra els altres 63 usuaris de les targetes en considerar que haurien incorregut en un delicte d'apropiació indeguda continuada. En total són 66 els usuaris de les targetes als quals s'acusa d'un suposat delicte continuat d'apropiació indeguda, amb penes diverses d'entre un i quatre anys de presó, depenent de si s'aplica l'atenuant de reparació de dany en haver retornat les quantitats gastades.
En el cas de Bankia, que va descobrir i va denunciar les black, l'entitat demana penes als exconsellers i exdirectius de Caja Madrid en funció dels diners gastats i el que hagin retornat. D'aquesta manera, reclama dos anys entre reixes a una vintena d'antics membres del consell que van gastar més de 50.000 euros, entre ells l'ex secretari d'Estat Estanislao Rodríguez-Ponga i l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán.
Per a alguns antics consellers, a pesar que van carregar imports superiors a 50.000 euros, demanen entre quatre mesos i un any a tenor de les sumes reintegrades. A aquells amb una despesa per sota d'aquesta xifra, Bankia sol·licita penes d'entre tres i sis mesos, com és el cas de l'expresident de CEIM Arturo Fernández i l'exministre socialista Virgilio Zapatero, respectivament.
El judici oral transcorrerà a la Sala penal (Secció Quarta) de l'Audiència Nacional.
