L´hivern 2015-2016 ha estat càlid a tot Catalunya sense cap excepció, i fins i tot cal qualificar-lo d´hivern molt càlid al Barcelonès i també a punts de l´Alt Penedès, de l´Urgell i del Pla d´Urgell, o a zones de més altitud del Pirineu.
L´anomalia de temperatura d´aquest hivern s´ha situat entre els +1,5 °C i els + 3,0 °C a la major part del país. Destaca per elevat el valor d´anomalia registrat en algunes estacions del Barcelonès, de fins a +3,5 °C i, en canvi, els valors més moderats, tot i que clarament positius, s´han observat a l´Alt Empordà, a punts del Segrià, les Garrigues, la Ribera d´Ebre i del Montsià, on l´anomalia no ha assolit els +1,5 °C.
Anticicló al desembre
En general, els tres mesos que conformen l´hivern han estat càlids. Durant el desembre la situació anticiclònica va propiciar inversió tèrmica i molta boira a les planes de l´interior on l´hivern va començar amb normalitat termomètrica, però no així a la resta del país i sobretot a l´alta muntanya on l´inici de l´estació ja va ser càlid o molt càlid. Al desembre es van assolir valors d´anomalia positiva molt exagerats a l´alta muntanya, amb diferència els més elevats dels darrers 18 anys, moment en què es va començar a prendre registres en aquests indrets de manera contínua. La situació meteorològica del gener es va caracteritzar per una circulació de l´oest i pel pas de diversos sistemes frontals d´origen atlàntic, però sempre amb inhibició de l´arribada a Catalunya de la massa d´aire fred procedent d´altes latituds.
El febrer també ha estat càlid i marcat fins gairebé al seu final per una situació de vents més aviat de l´oest. Un canvi de temps experimentat durant els últims dies de febrer ha permès que la massa freda del nord arribés finalment a Catalunya, però la durada no ha estat prou com per a compensar la calor registrada durant la major part de l´hivern.
Amb perspectiva històrica, i en una primera anàlisi, l´hivern 2015-2016 ha estat el més càlid de tota la sèrie de dades disponibles a àrees del litoral, prelitoral i del Pirineu. A l´Observatori Fabra, l´anomalia de temperatura mitjana de l´hivern 2015-2016 ha estat de +3,0 ºC, la més elevada des de l´hivern 1914-1915 (figura 1), amb la qual cosa es pot afirmar que l´hivern 2015-2016 ha estat el més càlid dels últims cent anys a la ciutat de Barcelona. El mateix es pot afirmar a l´Observatori de l´Ebre, on l´hivern ha estat el més càlid dels últims 109 anys (figura 2), però amb una anomalia lleugerament inferior: +2,5 ºC.
Cap nevada important
L´hivern 2015-2016 ha estat sec, i fins i tot molt sec a punts de l´Alt Empordà, Gironès, Selva, Garrotxa, Osona, Ripollès, Cerdanya, Vallès Occidental, Barcelonès, Baix Llobregat, Alt Penedès, Montsià i Baix Ebre. Només a punts del Segrià, del Pla d´Urgell i de l´Urgell, així com en zones d´altitud del Pirineu occidental ha estat lleugerament plujós.
En contraposició amb els hiverns dels darrers anys, cal destacar que no hi hagut cap nevada important, i que durant gairebé tot l´hivern el mantell nival ha estat gairebé absent o de gruix petit, essent ja a finals del mes de febrer quan la neu s´ha fet present de manera més general al Pirineu.
També l´absència de precipitació de forma continuada al llarg de l´hivern 2015-2016 ha estat un tret comú a diverses zones del país. Així, per exemple, s´ha donat el registre de la ratxa seca més llarga (jornades consecutives amb una pluja diària inferior a 1 mm) a l´Observatori Fabra de Barcelona, on no hi va ploure cap dia (més de 1 mm) entre el 4 de novembre i el 5 de febrer, assolint els 94 dies, valor que supera àmpliament els 85 dies de ratxa seca registrada l´any 1928.
El balanç sec en general s´explica per la predominança de dues configuracions sinòptiques, l´anticiclònica i la de component oest, les quals solen aportar nul·la o poca precipitació al nostre país.
Balanç lleugerament plujós
El desembre va ser molt sec a tot Catalunya com a conseqüència de la persistent presència de les altes pressions. L´única excepció es va situar a l´extrem nord de la Costa Daurada, on el mes va ser sec. El gener també va ser sec o molt sec a gran part del país. Només a les zones de més altitud del Pirineu occidental el comportament va ser normal o plujós ja que hi va caure precipitació pel pas d´alguns sistemes frontals d´origen atlàntic, que en general van arribar molt desgastats a Catalunya.
Finalment, durant el febrer també ha persistit el tarannà eixut a força indrets (delta de l´Ebre, Prepirineu oriental, extrem oriental de la Cerdanya, Costa Brava, plana interior gironina i tram final de la conca del Llobregat), però gràcies a dos episodis diferents de precipitació es pot qualificar de normal o plujós a gran part de Catalunya i, fins i tot, de molt plujós a les parts més elevades del Prepirineu i Pirineu occidental, les terres de Lleida i sud del Maresme. De fet, durant l´últim episodi de final del mes ha caigut la nevada més important de l´hivern 2015-2016 a les cotes mitjanes i altes, i la neu ha fet acte de presència a cotes força baixes de les comarques occidentals. Aquesta precipitació de febrer ha estat suficient, només en alguns casos, per a canviar el tarannà sec, provocant que el balanç total acabi resultant lleugerament plujós a zones de l´oest del país com les terres de Lleida i zones de més altitud del Pirineu més occidental.
