L'exdirector general dels Mossos d'Esquadra Manel Prat s'ha mostrat convençut aquest dilluns que Ester Quintana va ser lesionada a l'ull per la intervenció dels antiavalots de la policia catalana. Tot i que inicialment, segons ell, no semblava que haguessin estat els mossos els responsables, creu que la investigació policial i judicial posterior, i sobretot, "pel tipus de ferida", "només podia ser per origen policial". A més, s'ha mostrat convençut que "existeixen imatges, i que algun dia sortiran" que podran aclarir encara més qui v ser el responsable directe dels "desgraciats fets".

Prat ha declarat durant una hora en el judici contra dos antiavalots que es fa a l'Audiència. Ha explicat que aquella vaga general del novembre del 2014 es preveia amb molts incidents, com la del març anterior, i que ell la va seguir des del centre de control operatiu. Des d'allà tenien imatges d'algunes càmeres de vídeo, algunes converses de ràdio i trucades telefòniques dels efectius sobre el terreny, però ha aclarit que no tenien informació completa de tot.

La mateixa nit dels fets van tenir constància que Quintana havia estat ferida greument a l'ull, i aleshores es va obrir una investigació interna, primer per part de la mateixa Brigada Mòbil, preguntant als agents i comandaments si algú havia disparat boles de goma, cosa que tots van negar. Després el cas el va portar la Divisió d'Afers Interns (DAI), com a policia judicial per part del jutge instructor. Es van poder obtenir imatges de càmeres de seguretat d'establiments del Passeig de Gràcia, on es va poder veure parcialment Ester Quintana. En tot cas, ha assegurat que ell no va supervisar la investigació i que era el primer interessat en saber què va passar aquella "malaurada nit" i que sortissin totes les imatges possibles. El que sí que creu que algun dia sortiran imatges d'altres establiments, de periodistes o manifestants on es veurà clarament què va succeir.

Preguntat sobre el control i supervisió de l'actuació de cadascun dels agents i furgonetes, ha explicat que des de la vaga general del març del 2012 s'havien volgut canviar i millorar els protocols, però encara quedaven deficiències tècniques com la ubicació geogràfica dels vehicles policials i el control exhaustiu de l'ús de munició.

Sobre aquells moments concrets, ha explicat que es va donar l'avís que hi havia manifestants que volien cremar uns sortidors de benzina a la part baixa del Passeig de Gràcia i hi havia greus aldarulls a la Via Laietana. Per això, va autoritzar, previ requeriment dels comandaments policials, disparar salves i projectils viscoelàstics. En cap cas se li va demanar permís per disparar boles de goma i, tot i que ell l'hauria donat, no va autoritzar-les.

Mesos més tard es va saber que una furgoneta antiavalots, la 414, era en una posició que no havia explicat i, a més, van disparar projectils de foam a la Ronda Sant Pere sense seguir el protocol establert.

En tot cas, Prat ha explicat que les societats canvien, i les policies s'hi han d'adaptar. Així, mentre en països del nostre entorn s'accepten certs mètodes antiavalots, a Catalunya, no, i per això s'havien de modificar, cosa que va passar, ja que es van canviar comandaments, protocols i armes, i es van eliminar les pilotes de goma.

Per la seva banda, l´excap de la Brigada Mòbil Marc Caparrós supervisava el servei i les incidències aquella nit. Quan Ester Quintana va ser ferida ell es trobava a Via Laietana, on hi havia un mosso ferit. En el seu torn de declaracions, ha explicat que quan va ser informat dels fets, va donar ordres a la unitat del SEM que atenia a Quintana perquè li preguntessin si sabia el que havia passat amb exactitud. Segons Caparrós, la víctima desconeixia com s´havia fet la lesió i únicament explicava que estava travessant el Passeig de Gràcia i alguna cosa li havia vingut per darrera, havia fet moviment de paràbola i l´hi havia impactat a l´ull. El comandament policial ha declarat que "les informacions no li van semblar lògiques" i que els infermers que estaven atenent Ester Quintana l´hi comunicaven que no havien vist mai aquell tipus de lesió tot i haver atès molts impactes de bola de goma anteriorment.

Caparrós ha explicat que mai s'havien fet informes sobre la mobilitat dels antiavalots, i que aquella va ser la primera vegada, arran de la investigació. Malgrat fer el recompte de salves, que van ser unes 640, al jutge només se li van concretar unes 35, a causa de les inconcrecions i llacunes de memòria dels agents. Es van llençar uns 15 projectils viscoelàstics. Sobre la furgoneta 414, ha admès que van cometre diverses irregularitats, com disparar "sense solta ni volta" projectils d'espuma.

Tres membres més de la furgoneta Dragó 40, la dels dos acusats i que liderava el comboi de tres unitats, han explicat que la intervenció a la cruïlla entre Gran Via i Passeig de Gràcia va ser molt ràpida. Abans d'arribar-hi, el vehicle va rebre diversos impactes d'objectes llençats per manifestants, i van rebre l'ordre de disparar salves. L'escopeter, ara jutjat, en va disparar entre dues i quatre, però en cap cas va disparar boles de goma, han assegurat.