La Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) encara no té identificats la desena de joves que esnifen cola al barri de Santa Caterina de Barcelona des de fa mesos. Alguns dels nois, entre ells menors d'edat i que podrien haver-se escapat de centres tutelars de la Generalitat, dormen al ras i viuen de petits furts i robatoris per obtenir la cola i els dissolvents que inhalen. Els veïns del barri, a Ciutat Vella, fa mesos que es queixen dels problemes que causen i l'Ajuntament demana més implicació de la Generalitat.

No obstant això, el secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, ha explicat aquest dimarts a la tarda al Parlament que han conegut part dels fets a través dels mitjans de comunicació, i que dijous es reuniran amb el consistori per abordar la problemàtica, que ha tingut un repunt des de finals del 2015, ha explicat. Així, Iglesies no ha sabut aclarir si hi ha algun centre de menors que tingui un intern fugat que es trobi entre aquests addictes als dissolvents.

Segons Iglesies, i basant-se en les informacions periodístiques, alguns d'aquests drogoaddictes són majors d'edat, d'altres són menors no acompanyats i potser algun ja estava tutelat per la Generalitat i s'ha escapat. De fet, ha admès que els escapoliments no són inusuals, però que immediatament es comuniquen als Mossos i que quan es localitza el menor el recull el titular del centre del qual s'ha escapat. En el cas dels menors no acompanyats, es faria una acollida d'urgència i es buscaria un centre adequat a la seva problemàtica.

Iglesies ha recordat que a Catalunya hi ha uns 13.000 menors vinculats al sistema dels serveis socials, 7.000 dels quals tenen alguna mesura de protecció i 2.700 d'aquests estan en centres.

L'Ajuntament activa els educadors de carrer i les entitats socials

Per la seva banda, l'ajuntament de la ciutat ha explicat a l'ACN que la presència de menors inhalants al districte de Ciutat Vella no és una problemàtica nova però és molt complexa. Actualment, hi ha un grup itinerant de joves inhalants de cola al districte als que, històricament, se´ls ha anat desplaçant d´un lloc a un altre. Entre ells hi ha majors i menors d´edat que estan adscrits a centres oberts de la DGAIA. El consistori ha demanat una major implicació i un augment dels recursos en els centres gestionats per la DGAIA, i una resposta més contundent.

S'ha activat un seguiment personalitzat des dels serveis municipals en coordinació amb els educadors de carrer de les entitats del territori per tal d´intensificar les tasques que permetin vincular als joves als diferents serveis presents al territori. A més, s'està treballant per abordar aquesta situació també des dels equipaments de l´entorn i amb la complicitat dels comerços a l´entorn on es relacionen.

També es potencia la coordinació amb els centres d'acollida d'aquests nois de cara a donar-los la millor atenció possible pel que fa a salut mental i addiccions i s´ha definit un protocol d´atenció amb la xarxa d´atenció a les drogodependències per als menors, document elaborat pel Departament de Salut i la resta de serveis com el de Detecció i Intervenció de carrer a menors no acompanyats. Aquests joves presenten dificultats afegides per l'addicció al cànnabis i als inhalants. En aquests casos, es treballa primordialment amb els que provenen de centres tutelars, perquè les persones adultes no es poden dirigir als recursos municipals si no és que voluntàriament demanen ajuda.

Fins i tot, des de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, s'està oferint formació als educadors dels centres tutelars d'aquests nois perquè puguin realitzar intervencions breus motivacionals, de manera que promoguin que els joves vagin a rebre tractament i que n'estiguin proclius. En tot moment s'aborda el problema amb plans de tractament individualitzats i acordats amb els educadors des dels serveis d'addiccions. Els nois que inhalen són una part de tots els que s'han detectat.

Des d´un punt de vista sanitari, considerem que en aquests joves el consum de substàncies no pot ser tractar de forma aïllada, ja que és un signe del conjunt de problemàtiques que tenen; la seva problemàtica és complexa, de dimensions bàsiques: social, familiar, educativa, laboral, jurídica i administrativa, en la que la inhalació de cola o l´ús d´altres substàncies és tan sols un signe de problemàtiques personals molt complexes i greus.

Per aquest motiu, es vol abordar la problemàtica des d´una perspectiva àmplia que inclogui, no només l´espai públic, sinó també des de la resta de perspectives que són de competència municipal.