Els periodistes espanyols Antonio Pampliega, José Manuel López i Ángel Sastre, alliberats a Síria, han assegurat que el 90 per cent del temps de captiveri l'han passat en habitacles tancats, i que els segrestadors els han tractat bé i de manera correcta.

En declaracions a Efe, els tres periodistes, que es troben reunits en una cafeteria de Madrid després d'arribar a les 10 d'aquest matí a la Base Aèria de Torrejón procedents de Turquia, han assenyalat que desconeixen la zona del país en què han estat segrestats durant gairebé deu mesos.

Pampliega, López i Sastre han estat rebuts a la Base de Torrejón pels seus familiars i per la vicepresidenta del Govern en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, que ja ahir va poder parlar amb ells quan es trobaven en territori turc.

Poc després, acompanyats d'amics i familiars dels periodistes, que de moment han decidit no convocar una roda de premsa per informar del seu segrest i alliberament, s'han traslladat a una cafeteria madrilenya on han dit a Efe que han estat en almenys sis cases, tot i que en elles sempre estaven tancats en una habitació.

Han assenyalat que en l'habitació que estaven captius feien exercici, per no avorrir-se, i només en comptades ocasions passejaven per un pati.

Segons ha explicat López, només durant els primers tres mesos de captiveri van estar junts tots tres. Transcorregut aquest període Pampliega va ser separat d'ells i traslladat a un altre lloc. López i Sastre han estat tot el temps de captiveri junts i fins aquest dissabte, que van ser alliberats, no havien tornat a saber res de Pampliega.

Els tres periodistes, que han assegurat que es trobaven bé, han reconegut que es trobaven "desbordats" per la situació, pel que preferien no convocar els mitjans de comunicació per explicar el seu captiveri.

El CNI els va tenir en tot moment controlats

Durant tot el temps que van passar segrestats, els informadors van estar localitzats pel CNI en tot moment.Com a responsable directa del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Sáenz de Santamaría va coordinar les negociacions per a la posada en llibertat dels periodistes. També va ser l'encarregada d'informar periòdicament i personalment a les famílies. El CNI els va tenir localitzats en tot moment, tot i que els seus captors els van anar movent d'un lloc a un altre.

En una altra ocasió, quan el seu alliberament semblava proper allà per principis d'any, van estar un temps en una zona propera a la frontera amb Turquia que controla el Front Al-Nusra. Però la seva posada en llibertat encara trigaria. No obstant això, la major part del temps van estar en les rodalies d'Alep.

Quan els serveis secrets no podien comprovar directament l'estat dels espanyols, exigien als captors el que s'anomena 'proves de vida', és a dir, garanties de que els ostatges estaven vius.

Aquestes 'proves de vida' consistien en preguntes formulades per amics o familiars dels periodistes que només sabien ells, han informat a Europa Press fonts que han seguit de prop el cas.

Altres vegades, la prova de vida va ser un vídeo en què els ostatges deien el seu nom i la data del dia en què s'havien gravat les imatges. En general, presentaven un aspecte net i saludable, si de cas algun d'ells més prim.

Durant el segrest, fins i tot els van permetre veure el futbol per televisió i intercanviar cartes amb els seus sers estimats.

Els tres espanyols van compartir part del seu captiveri amb una dona alemanya embarassada i amb un altre periodista japonès, Jumpei Yasuda, capturat al voltant de les mateixes dates que els espanyols, i que al març passat apareixia en un vídeo reclamant ajuda al seu Govern.

Fins ahir que van ser alliberats, l'última vegada que es va saber dels periodistes va ser al juliol de l'any passat quan estaven a la ciutat d'Alep, que es troba sota control del Front Al-Nusra, la filial siriana d'Al-Qaida.