Núria Estruga va poder arribar a casa, per fi, ahir a primera hora de la tarda. El caos generat per l´intent de cop d'estat, i que es va viure de forma especialment intensa al centre de la d'Istanbul, va impedir que tornés al barri on viu.

És d'Artés, té 28 anys, i viu a Turquia des de fa mig any. Hi està fent un au pair (és a dir, viu amb una família a canvis de feines com cuidar o donar classes als nens de la casa) en el barri de Beykoz, un dels de més poder adquisitiu del cantó asiàtic de la ciutat. Un districte situat lluny del centre.

I, de fet, Estruga es trobava divendres molt a prop la plaça Taksim -centre neuràlgic d'Istanbul- sopant amb uns amics. «Vam veure a la televisió que els militars estaven al pont del Bòsfor. Al principi pensàvem que es tractava d'una broma, però immediatament vam veure que era una notícia molt seriosa i que alguna cosa molt greu estava passant».

Poc després, quan es van adonar que es tractava d'un cop d'estat, els amics li van recomanar que no tornés al barri de la família amb la qual viu, ja que és massa lluny i el transport per arribar-hi segurament havia deixat de funcionar. Per aquest motiu es va quedar a casa d´uns amics. A la plaça Taksim va veure com tot de persones sortien als carrers per protestar. «Estàvem espantats pel que pogués passar. Seguíem les informacions a través de la televisió. Va ser molt tens».

De fet, no van poder dormir durant la matinada per la tensió que es respirava als barris més cèntrics d´Istanbul. Van passar avions militars molt a prop de les llars creant un soroll molt fort. «Fins i tot es van trencar els vidres de moltes cases pel pas dels avions», afegeix aquesta jove d'Artés.

Ahir al migdia, Estruga estava cansada després d'hores sense dormir, però tranquil·la perquè la violència no va augmentar.