Alcalde de Fonollosa entre el 2005 i el 2007, David Bonvehí (Camps, 1979) és diputat al Parlament des del 2010. El proper cap de setmana podria convertir-se en l’home de l’aparell del nou Partit Demòcrata Català, si la candidatura que encapçala juntament amb Marta Pascal és l’escollida en l’elecció interna que farà la nova formació. El repte de fundar un nou partit és, insisteix, majúscul. De moment, però, les dades que recull de la seva comarca, el Bages, semblen donar la raó als que defensen que calia fer el pas de refundar Convergència: Bonvehí apunta que en quaranta-vuit hores es van aconseguir 40 nous associats al partit a la comarca.

El nom del partit està sent el seu primer maldecap. Interior sembla que els vol negar la inscripció, i Demòcrates exigeix un canvi.

Els congressistes van discutir durant tres dies pel nom i ara hem de lluitar fins al final. De moment no tenim cap requeriment judicial i, a més, n’hi ha quinze d’inscrits amb la paraula Demòcrates. Hem presentat els estatuts a Interior i l’únic que sabem de moment és que hi ha una filtració periodística que no sabem d’on ve. Quant a Demòcrates, hi tenim una bona relació i la volem tenir en el futur, però trobo desmesurat que en ple congrés ens amenacessin amb una querella.

Comencen amb mal peu?

El nom va reflectir el que va ser el congrés de Convergència, perdó: del PDC. Som un projecte en què es vol debatre, tot i que nosaltres som la candidatura que pren l’esperit del congrés. Estem disposats a escoltar tothom i a modificar el que la majoria vulgui.

Assembleàriament?

No. La nostra manera de funcionar sempre és partir dels estatuts: processos amb vot directe de l’associat, sense tanta intervenció dels càrrecs intermedis, primàries... Discutir-ho tot vol dir adaptar-se al fet que la societat evoluciona i que s’han de marcar posicionaments.

Convergència va deixar de ser útil?

Sí, perquè estava pensada per construir una autonomia, però no per definir la política d’un estat independent. Tota la seva base fundacional estava adreçada a recuperar llibertats que ja hem recuperat. Ara necessitem una eina que marqui un posicionament sobre allò que hem aconseguit i el que aconseguirem.

En el nou partit, l’ombra de Mas no serà molt allargada?

El nou partit també incorpora la història bona de Convergència. I dins aquestes connotacions positives, Mas és el nostre líder moral i polític. L’estil Puigdemont el complementa, ens fa més transversals. El PDC no és el partit de Mas i Puigdemont, però incorpora allò que suposen.

Hi ha el risc de perdre el votant conservador de Convergència més catalanista o sobiranista que independentista i unilateralista?

Hem aprovat que, esgotades totes les vies possibles, farem un acte unilateral, però aspirem a representar un centre ampli. Som un partit disposat a defensar el que defensi la majoria del Parlament. Estem encantats que els només nacionalistes o sobiranistes s’incorporin al nostre projecte, però la majoria d’associats és independentista. A més, veient els últims resultats electorals, ens adonem que els convergents històrics han anat votant totes les fórmules amb què CDC s’ha presentat. Sabent, a més, que Mas continua al partit, no veiem per què aquesta gent no hauria de donar-nos suport. Crec que els militants històrics de Convergència són els més convençuts del procés que estem vivint. Els que ens diuen «no afluixeu!». A més, si veus l’experiència d’Unió, t’adones que una fórmula com la seva ja no té recorregut.

Amb el procés ha desaparegut CiU, pràcticament Unió i ara, Convergència.

Vaig entrar al Parlament a final del 2010 i he viscut la mala gestió del tripartit, Mas president amb l’abstenció del PSC, la votació dels pressupostos amb l’abstenció del PP, la reclamació del pacte fiscal, l’aposta per la independència, un Govern amb suport d’ERC i ara de Junts pel Sí amb el suport de la CUP. És clar que en aquest procés Convergència ho ha sacrificat tot.

I ha valgut la pena el sacrifici?

Com a país, sí. El més còmode hauria estat mirar cap a una altra banda, però, per coherència, creences i política, tenim clar que havíem de ser on hi ha la majoria del poble.

Creu que han comès algun error en tot aquest procés?

Segurament. Sempre n’hi ha. Convocar les eleccions del 2012, per exemple, no ho va ser. No haver-nos saltat tràmits en la negociació amb l’estat fins al 2015, tampoc. Sí que ho va ser, després del 27-S, creure que a la CUP només li importava la independència.

Però amb la CUP hi hauran de continuar comptant.

Esperem que amb la qüestió de confiança del setembre es garanteixi que les condicions de la investidura de Puigdemont es compleixin. Esperem que la CUP respecti el que van aprovar a l’inici de la legislatura 72 diputats.

Queden onze mesos per a la independència. Ho veu així de clar?

Veig que hem de seguir el full de ruta que vam pactar al gener. Falta saber quins moviments faran l’estat o les majories d’aquest país. Però estem convençuts que d’aquí a un any la gent podrà votar en unes eleccions constituents.

Subscriu el RUI que proposen alguns sectors?

No està previst en el full de ruta, però estem disposats a parlar de tot. Personalment, em sento més còmode amb el full de ruta, que és més clar. Amb el RUI sembla que tornis a preguntar a la gent si vol la independència. I la majoria ja ens va dir que comencéssim a construir un estat.

Però no és de fet tot el procés unilateral, si no hi ha un acord amb l’estat?

Entenem que fer les lleis que proposa el full de ruta, l’última de desconnexió, i després les eleccions constituents, doncs, sí: en algun moment, el procés serà unilateral.

La unilateralitat, doncs, és l’única via?

Sí. No ens farem enrere amb el full de ruta.

Veu la situació prou madura per demanar a la ciutadania de fer la desconnexió? De demanar a la gent que deixin de pagar els seus impostos a l’estat?

En el procés, la gent no es veurà tan afectada unilateralment. El model d’hisenda que crearem es basa en entitats col·laboradores bancàries i es podran pagar els impostos al banc, com fins ara. La persona jurídica mai no es veurà en la tessitura de complir la legalitat catalana o l’espanyola. A la gent no la farem triar, perquè la inseguretat jurídica podria afectar la voluntat.

Serà difícil diferenciar el PDC d’ERC?

No. Fins ara tothom tenia clar qui era d’ERC i qui era convergent. Aconseguida la independència, hi haurà espai per als dos partits.

Diu que es diferenciava bé, però és que ara CDC ja no existeix.

Però el PDC agafa la millor història i els millors valors de CDC, com la defensa de l’economia productiva, una societat no tan intervinguda per l’estat, la concertació publicoprivada...

El PDC ha d’apostar per la governabilitat de l’estat?

No. El que ha de fer és defensar el que diu el Govern aquí. Tant de bo poguéssim confiar en algú a l’estat per poder fer el referèndum vinculant definitiu. Però no s’albira. Si no hi ha el procés damunt la taula no hi intervindrem.