La líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, ha denunciat aquest dimecres una "flagrant vulneració" de la llei i un "autèntic cop a la democràcia" per la votació favorable de les les conclusions de Junts pel Sí i CUP, partits als que Arrimadas ha acusat d'estar "desconnectats de la realitat".

La líder de C's, formació que ha abandonat el ple en el moment de la votació juntament amb el PP, ha intervingut en el debat previ a la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, que entre altres qüestions avala un "mecanisme unilateral d'exercici democràtic" per culminar la independència i rebutja que pugui haver-hi tribunals que impugnin decisions d'una hipotètica assemblea constituent.

"És un dia trist", ha admès Arrimadas, que ha advertit que aquestes posicions no només estan "allunyades de la realitat", sinó que "vulneren flagrantment" les normatives, com, ha recordat, ja va advertir el Tribunal Constitucional en una interlocutòria recentment. La líder de l'oposició ha retret a la Mesa la "barroera estratègia" de derivar al ple la decisió de debatre les conclusions, que l'ha validat només amb els vots favorables de JxSí i CUP, que formen majoria. "Mai hi ha hagut desobedients amb tan poca valentia, que s'amaguen darrere de la Mesa", ha afegit.

Arrimadas, a més, ha retret als independentistes que "estan desconnectant del que és Catalunya i de la realitat". "Estem en un país democràtic del segle XXI en què els polítics no poden fer el que els dóna la gana i han de complir les normes", ha afegit.

Albiol: un "acte antidemocràtic" que "no els sortirà gratis"

El líder del PP al Parlament, Xavier García Albiol, ha avisat als grups independentistes que "no els sortirà gratis" l'"acte antidemocràtic" i el "cop contra el Tribunal Constitucional" que suposa segons el seu parer les mesures unilaterals a la secessió votades en el ple.

També en el debat previ a la votació, Albiol ha justificat l'absència del seu grup en la votació final per a "no participar d'aquesta farsa" ni d'aquest "acte il·legal". Ha defensat que suposa un "cop contra el Tribunal Constitucional", que és l'òrgan que "garanteix que ningú se salta les normes", i ha afegit que això de fer "el que a un li dóna la gana" li recorda el president veneçolà, Nicolás Maduro.

Albiol ha advertit els independentistes que "no disposen la majoria al carrer", que creu que els està "donant l'esquena" davant "aquesta actitud irresponsable i antidemocràtica que no els sortirà gratis". "L'Estat de Dret actuarà, tardarà més o menys, tinc la lleugera intenció que tardarà menys", ha afegit.

Finalment, Albiol ha demanat a Junts pel Sí que "rectifiqui" i ha assenyalat que "alguns van perdre la vida" per recuperar les institucions democràtiques: "Els que es van omplir la boca de catalanisme i a favor de l'autogovern avui són els que l'estan posant en risc", ha afegit.

Iceta acusa el govern de buscar l'enfrontament amb el TC

Per la seva banda, el líder del PSC, Miquel Iceta, ha acusat Junts pel Sí (JxSí) i la CUP de buscar l'"enfrontament directe" entre el Parlament i el Tribunal Constitucional en aprovar les conclusions de la comissió sobre el procés constituent, que segons el seu parer "deroga de facto" l'Estatut. "Diguint-ho: aquest Parlament es vol enfrontar amb el TC, però 'intentarem fer-ho de la manera més dissimulada possible' es diuen", ha interpel·lat Iceta durant el debat de les conclusions de la comissió sobre el procés constituent del Parlament, que finalment s'ha inclòs a l'ordre del dia del ple a petició dels dos partits independentistes malgrat les advertències del TC.

Iceta ha assegurat que aquestes conclusions situen el parlament català "fora de la llei", ja que aprofundeixen en la resolució de "desconnexió" del 9 de novembre, que l'alt tribunal ja va anul·lar en el seu moment. A més, ha alertat que el document que planteja un full de ruta que "deroga de facto" l'Estatut d'Autonomia català, ja que promouen una assemblea constituent que no se sotmeti a cap altre ordenament jurídic. En aquest sentit, ha criticat que s'aprovi alguna cosa d'aquest calibre mitjançant una majoria convencional, mentre que l'Estatut requereix dues terceres parts de l'hemicicle.