L'advocat de la família Pujol a Andorra, Jean Michelle Rascagneres, ha confirmat que posaran una querella contra els dos comandaments que van ''amenaçar i coaccionar'' els germans Cierco - accionistes majoritaris de Banca Privada d'Andorra (BPA) - en el nova investigació que ha obert la justícia andorrana. Rascagneres ha afegit que dins la querella que ja hi ha oberta per part dels Pujol des del 2014 per revelació del secret bancari, demanaran la declaració dels dos comandaments espanyols, l'excomissari, Marcelino Martin Blas, i l'agregat d'Interior a l'ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso. En aquest sentit, l'advocat ha manifestat que esperen que la justícia espanyola ''col·labori tal com ho va fer l'andorrana i que mitjançant una comissió rogatòria els policies espanyols puguin declarar". D'altra banda, l'advocat del govern andorrà, Manel Pujades, recomana a l'executiu que no entri en aquest assumpte i se centri en les altres causes obertes sobre BPA.

L'endemà de finalitzar la instrucció del cas BPA així com saber-se la voluntat de la Batllia andorrana d'investigar les suposades coaccions i amenaces de comandaments espanyols als exresponsables de la banca per filtrar informació sobre Pujol o també altres polítics com Artur Mas i Oriol Junqueras per perjudicar el procés sobiranista català, el lletrat de l'expresident Pujol al principat ha explicat que es querellaran contra els responsables policials que van dur a terme aquest operatiu. Això no obstant, Jean Michelle Rascagneres ha reconegut que "s'ha de veure si un dels dos policies, en Celestino Barrosso, agregat d'interior de l'ambaixada espanyola, el protegeix la immunitat diplomàtica".

De la seva part, l'advocat del govern d'Andorra en tot l'afer BPA, Manuel Pujades, ha recomanat al govern del principat que ''no entri en el tema de les amenaces i les coaccions". Segons Pujades "el tema que ha d'ocupar el govern d'Andorra ha de ser el blanqueig de capital". En aquest sentit, el lletrat de l'executiu ha assegurat que hi ha dotze causes obertes en l'afer BPA, que els Cierco han estat exculpats d'una, i ara s'ha de veure que passa amb la resta.

En relació a la revelació del secret bancari, Pujades, ha recordat que ja hi ha una querella presentada i que ''ja serà Batllia qui farà el que cregui convenient". Segons Pujades, el govern s'ha de centrar i preocupar en el blanqueig de capitals.

La declaració d'Higini Cierco

Recordem que dijous passat, un dels dos màxims accionistes de BPA, Higini Cierco, va denunciar davant la instructora judicial de la Batllia d'Andorra les suposades coaccions que va rebre ell i l'exconseller delegat de l'entitat per part de comandaments policials espanyols en relació al 'cas Pujol' o 'operació Catalunya'. En concret se li va demanar informació bancària de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras així com de les seves respectives famílies. Segons va dir, se'l va amenaçar que si no col·laborava el FinCEN intervindria l'entitat bancaria. Així, va apuntar que el llavors president de BPA va rebre el maig de 2014 una trucada de l'agregat d'Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra, Celestino Barroso, informant-lo que seria convenient que veiés unes persones a Madrid. Higini Cierco, que no coneixia Barroso, es va trobar amb aquest a les instal·lacions exteriors d'Indústries Montanya (IMSA) i el policia espanyol va reiterar a Cierco la necessitat de trobar-se amb unes persones a Madrid ''o del contrari el banc morirà''. Aleshores, se li va comunicar que ''els americans n'estaven al corrent i ja sabien com fer-ho''.

En aquell moment, la filial espanyola de BPA, Banco Madrid, estava sotmesa a una inspecció ordinària del SEPBLAC. Higini Cierco va dirigir a l'agregat d'Interior al conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, que el va rebre a la seu central de l'entitat. Aleshores, segons Cierco, Barroso va insistir en què si no es col·laborava amb el que demanaven el banc ''desapareixeria'' i que rebria una trucada d'una persona a qui s'identificava amb el sobrenom de Félix i que li donaria noves instrucció. Félix va resultar ser el comissari cap del departament d'Afers Interns de la policia espanyola Marcelino Blas.

També va declarar que Miquel i Martín Blas es van trobar a Madrid i el comissari li van reiterar les amenaces tot exigint-li, com ja havia fet amb ell mateix, informació bancària d'Artur Mas, Oriol Junqueras, Jordi Pujol i les seves respectives famílies. Finalment els responsables del banc van facilitar una sèrie de dades el resultat de les quals va ser la seva publicació en un rotatiu espanyol i la conseqüent obligatorietat per part de Pujol de reconèixer l'existència d'una herència dipositada a l'estranger. Cierco va assegurar però que BPA no va tenir mai més de 5 milions, en xifres rodones de la família Pujol.

Segons Cierco, Joan Pau Miquel no va denunciar llavors els fets, al juny de 2014, perquè Martín Blas el va advertir que, de fer-ho, el FinCEN americà intervindria en quinze dies. El president de BPA va coincidir amb posterioritat en el banquet d'una boda amb el comissari cap d'Afers Interns de la policia espanyola i amb el director adjunt operatiu del mateix cos, Eugenio Pino, i diu que ja va tenir la percepció que el focus sobre Banco Madrid i BPA ''desapareixeria''.

Higini Cierco va assegurar que una vegada esclata la crisi del març de 2015 va exposar la situació viscuda a la família i que amb posterioritat va anar informant gradualment dels fets a diverses persones, entre les quals el cap de govern d'Andorra, Toni Martí, o els ministres de Finances, Jordi Cinca; Administració, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé; i Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot.

La setmana passada va decidir posar els fets en coneixement del batlle perquè adoptés les mesures legals pertinents i va anunciar l'impuls de quantes accions legals siguin necessàries una vegada ja van quedat denunciats els fets en seu judicial.