L'exconseller de Presidència de la Generalitat i diputat de PDC, Francesc Homs, ha negat al jutge del Tribunal Suprem, davant qui ha comparegut aquets dilluns duran tdues hores com a investigat o imputat pel 9-N, haver desobeït al Tribunal Constitucional tot i prendre part en la convocatòria del referèndum.
El Tribunal Constitucional no va concretar en cap moment quins eren els àmbits específics de la convocatòria del 9-N als quals afectava la seva suspensió, atès que va emetre una resolució ambigua, àmplia i genèrica, de tal manera que no va existir una prohibició clara a la qual s'oposés Homs, segons ha declarat l'exconseller.
Homs no ha volgut respondre a les preguntes del fiscal, mentre que la defensa no ha intervingut, de manera que l'únic interrogatori ha estat el del magistrat del cas, Andrés Colom. Ha començat la seva declaració amb un al·legat polític en el qual ha manifestat el seu rebuig al fet que s'hagi arribat a judicialitzar una qüestió política, a la qual cosa ha respost el fiscal dient que actua sota l'imperi de la llei i sense cap pressió política.
El poític ha manifestat així mateix la seva protesta pel canvi de criteri de la fiscalia en relació amb aquest assumpte, atès que segons el seu record, els fiscals catalans no van trobar matèria per querellar fins que se'ls va ordenar que ho fessin des de la Fiscalia de l'Estat.
En aquest sentit, l'advocat defensor d'Homs, Sergi Blázquez, ha declarat als mitjans que demanarà el sobreseïment en haver quedat clar que el seu client no va incórrer en cap delicte.
El diputat ha sortit de la seva declaració amb aspecte somrient i relaxat i ha comunicat al periodistes que faria declaracions al Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid.
Homs no acatarà "políticament" una sentència condemnatòria pel 9-N "que ja està dictada"
El portaveu del PDC al Congrés i exconseller de la Presidència, Francesc Homs, ha afirmat aquest dilluns que no acatarà "políticament" la sentència que emetin els tribunals contra el procés participatiu del 9-N. "Políticament no acatarem les decisions d'un procés polític i no jurídic sense les garanties que ha de tenir", ha subratllat durant la roda de premsa posterior a la seva declaració al Tribunal Suprem. Segons ell, la sentència condemnatòria del cas "ja està dictada" en una mostra més de "l'arbitrarietat i el seguidisme dels interessos del PP" que Homs detecta en les principals institucions de l'Estat, incloses les de Justícia. "Quan estàs en un judici que qualifiques de polític, vol dir que el dret no compta. La defensa només pot ser política", ha insistit quan se li ha preguntat per l'estratègia que faria servir en cas que sigui formalment acusat pel jutge. Homs ha reiterat la seva innocència i la legalitat del 9-N.
Després d'una hora i 45 minuts d'interrogatori al Tribunal Suprem, Homs s'ha desplaçat fins a la delegació del Govern a Madrid, a l'Institut Blanquerna, on ha atès els mitjans de comunicació. També aquí ha estat acompanyat per la plana major del seu partit, encapçalada per l'expresident de la Generalitat Artur Mas, per l'exconsellera Irene Rigau i pels consellers Neus Munté, Santi Vila i Meritxell Borràs.
Homs ha subratllat que el Govern va actuar dins la legalitat el 9 de novembre del 2014, quan 2,3 milions de persones van participar en un procés participatiu no vinculant relatiu a la independència de Catalunya. "L'actuació del Govern estava circumscrita al mandat del Parlament, emmarcat en un marc legal que obliga un govern, particularment en un estat democràtic i de dret, a promoure i facilitar la participació ciutadana, la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica", ha recalcat.
Homs ha respost les preguntes del magistrat instructor del Suprem -no les de la Fiscalia- i ha sortit convençut que la sentència "ja està dictada". "Pel tipus de preguntes i actuacions coincidents entre la Fiscalia i els magistrats del Suprem només puc arribar a una conclusió: tot això està molt cuinat", ha assenyalat. Homs espera una sentència "condemnatòria", però garanteix que no l'acceptarà "políticament". "Si el que intenten és acovardir-nos i limitar la nostra actuació, no han entès res de res", ha afegit.
Les institucions de l'Estat, en particular la fiscalia i el Tribunal Constitucional (TC), han actuar, segons l'exconseller de Presidència, de forma "arbitrària" i fent "seguidisme als interessos del PP". Homs ha perdut "tota confiança i fe" en els òrgans jurídics. De la Fiscalia ha dit que es tracta, simplement, del "braç armat" del govern espanyol i ha recordat com va imposar la seva jerarquia quan la junta de fiscals catalans va desestimar que hi hagués indicis de delicte en el 9-N. La conversa filtrada als mitjans entre el ministre de l'Interior, Jorge Fernández, i l'exdirector de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfonso ha servit a Homs per sumar més arguments a la seva teoria. "El fiscal ha dit avui que actuen amb independència i sense seguir instruccions de ningú. Suposo que aquesta deu ser la instrucció del govern, no reconèixer que segueixen instruccions", ha ironitzat Homs.
"Aquest no és un judici de debat jurídic. Tinc la clara impressió que la conclusió serà qualsevol cosa menys un procés judicial i que ja està cantada abans de donar audiència a les parts", ha insistit. En tot cas, ha deixat clar que per molt que hi hagi sentències condemnatòries, els partidaris del procés sobiranista no renunciaran a seguir reclamant que els catalans decideixin el seu futur a les urnes. A diferència de Mas, Rigau i l'exvicepresidenta Joana Ortega, que estan pendents de judici al TSJC pel 9-N, el Tribunal Suprem encara no ha decidit si jutjarà Homs pel mateix cas. "El magistrat decidirà si ja en té prou o vol més diligències", ha explicat el líder del PDC a Madrid.
La Justícia investiga Homs, entre d'altres, per una carta signada per ell el 6 de novembre del 2014 en la que respon a l'aleshores titular d'Interior, Felip Puig. En aquesta carta, Homs garanteix que els serveis encarregats a l'empresa T-Systems, la que va gestionar la recollida electrònica de les votacions, no estaven explícitament afectats per la resolució del TC contra el procés participatiu. Homs ha subratllat aquest dilluns que era "impossible" complir amb el que demanava l'Alt Tribunal, perquè no va especificar què es podia i què no es podia fer aquell 9-N.
L'exconseller també ha lamentat el paper que el Tribunal Suprem va tenir els dies previs al 9-N. Homs ha recordat que la Generalitat va demanar-li que intervingués davant "l'abús de poder" del Consell de Ministres, que va reclamar al TC que actués contra el procés participatiu -quan ja hi havia una resolució pel que fa a la consulta ideada prèviament. "Nosaltres els vam demanar que jutgessin el que feia el govern espanyol i no el TC i se'n van rentar les mans", ha lamentat.
Pel que fa a l'amenaça de detenció que apareixia en la seva citació en cas que no hagués assistit a la declaració d'aquest dilluns, Homs ha explicat que "s'ha aclarit un aspecte formal" quan el magistrat li ha aclarit que s'ha tractat d'un "error".
