1. La desobediència porta l´alcaldessa Venturós als jutjats
Berga ha obert el camí en l´aplicació de la política de desobediència per la qual aposta la CUP pel trencament amb l´estat espanyol. A primera hora del matí del 4 de novenbre, els Mossos d´Esquadra van detenir, a casa seva, l´alcaldessa de Berga, Montse Venturós, que aquest any s´havia negat dues vegades a declarar davant del jutge en qualitat d´investigada, acusada d´un delicte de desobediència per no haver despenjat l´estelada del balcó de la casa consistorial, on es va instal·lar el 6 de setembre del 2012 per complir un acord adoptat pel ple a proposta de l´ANC. La denúncia la va fer Societat Civil Catalana. La detenció de l´alcaldessa de Berga va ser una notícia d'abast nacional perquè es tractava del primer càrrec electe detingut a Catalunya i va causar un important impacte en el món sobiranista, ja que Montse Venturós ha estat la primera política arrestada per temes relacionats amb el procés cap a la independència.
2. Un crim absurd colpeja Súria
Què és el que va passar pel cap d´Isidoro Mata quan va decidir atacar una anciana indefensa de 81 anys al mig del carrer i asfixiar-la mortalment al garatge de casa seva? És una pregunta que, un mes i mig després del crim, encara es continuen fent els Mossos, els veïns de Súria i els empleats d´Iberpotash, on treballava l´homicida. L´interrogant, però, difícilment tindrà mai resposta, perquè l´única persona que el podria esvair, és a dir, l´autor dels fets, es va suïcidar poques hores després del crim, quan va veure que la seva detenció i el seu posterior empresonament serien inevitables. De fet, tota la nit havia tingut una patrulla dels Mossos davant de la casa on havia anat a dormir, a Piera, que li controlava els moviments. El 17 de novembre passat, l´home va veure com l´anciana, Leonor Muñoz, de 81 anys, caminava pel passeig dels Joncarets, sola, de tornada a casa, ja en plena foscor, i sense ningú al voltant. I va decidir que seria la seva víctima.
3. Berga batega per la independència
Onze de setembre del 2016. Berga escriurà amb lletres majúscules aquesta data en la seva història. La ciutat va ser una de les cinc seus escollides per l´Assemblea Nacional Catalana i Òmmium Cultural al país juntament amb Barcelona, Salt , Tarragona i Lleida per acollir les mobilitzacions reivindicatives d´enguany. La capital berguedana va viure una Diada esplèndida, va acollir un acte inèdit que la va convertir en un cor de 60.000 veus clamant a l´uníson per la independència. Ha estat la manifestació més massiva feta mai a la capital berguedana, un acte únic que va servir per projectar la imatge de ciutat que sap organitzar molt bé esdeveniments massius. La capital del Berguedà va fer el do de pit i va superar amb nota les dificultats que comportava per a una localitat de 16.200 habitants acollir 60.000 visitants en poques hores.
4. La CUP converteix les copes per a la menstruació en un èxit mediàtic
Hi ha mocions i mocions, i la que va presentar el grup municipal de la CUP a Manresa en el ple de l´abril passat va ser de les que no passen desapercebudes. La candidatura va demanar promoure l´ús de les copes menstruals, les compreses de roba i les esponges marines per recollir el sagnat en la menstruació. Proposava que se n´encarregués el Servei d´Informació i Atenció a la Dona (SIAD), i que n´oferís a les noies que s´adrecessin a aquest servei municipal. El dia del ple, el 21 d´abril, el saló de sessions es va omplir de càmeres de les principals cadenes de televisió per seguir el debat. La moció no va prosperar perquè l´equip de govern de CDC i ERC va recordar que no és competència seva sinó de la Generalitat. Malgrat tot, va servir per generar debat i interès per uns mètodes alternatius que molta gent encara desconeixia. Fruit de la proposició de la CUP, mitjans de comunicació que normalment parlen menys de Manresa que del pol nord es van fer ressò de la capital del Bages i de la moció que s´hi havia presentat. Com a resultat del rebombori mediàtic generat, no en van augmentar les vendes però sí que les copes menstruals es van fer més visibles a les farmàcies, en algunes de les quals fins i tot van passar a tenir un paper protagonista al taulell en forma d´expositor.
5. Una mort per apendicitis que posa en qüestió l´hospital
Un jove de 24 anys d´Igualada, amb una bona condició física, va morir de manera incomprensible a l´Hospital d´Igualada per una apendicitis. El cas, que va donar a conèixer Regio7, va acabar amb un informe intern del centre mèdic que reconeixia errors, un expedient obert per part del departament de Salut i la denúncia contra el centre presentada pels pares de la víctima. El fet que la mort es produís després de reiterades visites a l´hospital sense encertar en el diagnòstic ni en la solució d´una afecció molt habitual, que es tractés d´una persona jove i esportista i el fet que l´incomprensible decés no tingués una explicació clara des del primer moment per part del centre, de les autoritats locals o del govern català va generar un estat d´opinió crispat en la societat igualadina. El centre ha admès que es nota en molts pacients que s´ha perdut confiança en l´atenció mèdica. Les valoracions favorables que reben determinats serveis de l´Hospital d´Igualada no han estat suficients per aturar el descrèdit. La direcció del centre està prenent mesures per fer que no hi pugui tornar a haver errors com els de l´estiu passat i per millorar els nivells de confiança entre els usuaris.
6. Els gegants de la Patum ballen al ritme de la música del Boss
La Patum d´aquest 2016 serà recordada per les efemèrides, especialment la dels 150 anys dels gegants vells i els 125 dels nous. Els geganters van preparar un ampli programa d´actes per commemorar aquestes fites. El més original i que no es va escapar de la controvèrsia va ser el ball d´una peça de Bruce Springsteen If I should behind al primer salt del diumenge a la nit. Hi va haver opinions per a tots els gustos amplificades per les xarxes socials. Al final, però, el veredicte de la plaça de Sant Pere va ser majoritari i el ball del Boss va ser aplaudit rotundament. Els geganters havien explicat que la peça arranjada pel músic Sergi Cuenca es tocaria un únic cop. Veure ballar els gegants al ritme del músic nord-americà, un dels músics preferits d´integrants de la colla, va ser un moment especial. Els geganters van triar aquesta la peça perquè aquesta declaració d´amor té una estructura molt similar a la d'un ball gegants. Aquesta va ser la reeixida cirereta d´un pastís d´aniversari que va dur les dues parelles de gegants a peu a Queralt.
7. PTB ho perd tot i sobreviu per retornar els seus préstecs
Projectes Territorials del Bages (PTB) ha tingut enguany un desenllaç potser ja previsible però també simptomàtic. La societat público-privada, estàndard, abans de la crisi econòmica, de la Manresa que es projectava cap al futur amb una mirada enèrgica cap a les noves indústries, ha quedat a punt de la fallida, després que una actualització del valor del seu sòl urbanístic hagi obligat a una reducció de capital que va deixar el valor nominal de les accions en pràcticament res. El projecte en què s´havien embarcat alguns dels empresaris de més èxit del Bages però també ajuntaments (capitanejats pel de Manresa), Generalitat (mitjançant l´ICF) i Caixa Manresa (avui BBVA), autèntic motor inicial de la societat, ha quedat en no res, i avui PTB sobreviu per retornar els nou milions d´euros que deu a la SAREB, el banc dolent, al qual van anar a parar els actius immobiliaris de la societat després del col·lapse del sector.
8. Un projecte estratègic per a la Manresa vella topa amb el bisbe
Acaba el 2016 i tota la feina feta per la Fundacio Sociosanitària de Manresa (FSSM) per fer realitat la voluntat de les caputxines perquè el seu convent del carrer de Talamanca esdevingués un equipament assistencial ha quedat en no res. Parlem de quatre anys de moltes converses i tràmits per portar l´acord a bon port. D´un servei de la FSSM instal·lat al convent des del gener del 2015, d´on ha marxat aquest desembre, i de les quatre monges que actualment hi queden veient com la seva satisfacció pel fet que estaven assolint la decisió que desitjaven, que els assegurava una vellesa amb la FSSM tenint cura d´elles, i proveïa una ciutat sobreenvellida d´un valuós servei, es malaguanyada. Tot plegat s'ha frustrat en un sol mes.
9. C-55 blindada, autopista ignorada
La mobilitat per carretera al saturat tram sud del Bages ha viscut el 2016 un any de contradiccions. Un vol i dol, malgrat que ha estat un any de canvis notables. I en aquest nus viari que no acaba de trobar desllorigador, la C-55 i l´autopista Terrassa-Manresa (C-16) són vasos comunicants. És una partida que es juga contínuament a dues bandes. De fet, aquest que ara s´acaba ha estat un període prou rellevant per a aquest polèmic tram sud. D´una banda, ha estat l´any que la C-55 ha quedat blindada amb una estructura inèdita fins ara al país: una mitjana de separació -un mur de formigó als trams rectes, i una tanca metàl·lica més baixa als revolts per facilitar la visibilitat- entre els dos sentits de circulació. En paral·lel, el 4 de gener (primer dia laborable de l´any) entraven en vigor els descomptes promoguts per la Generalitat, bonificacions que, a grans trets, permeten que en dues franges del dia considerades hores punta -de dilluns a divendres- el tram que actua de ronda de Manresa (des de Sant Vicenç fins a Sant Fruitós) sigui gratuït per als conductors que fan aquest recorregut, i del 50% per als que van o vénen de Terrassa. El resultat final a la C-55 ha estat una carretera intimidadora per a molts dels usuaris, que accentua la seva lentitud i que genera molts dubtes pel que fa a l´operativitat quan hi ha incidències per l´estancament que provoca la mitjana. Quan a la capacitat de captació dels descomptes ha estat molt baixa (uns 2.000 vehicles diaris). Ha estat una mesura molt ignorada. Ara, les bonificacions s´ampliaran i caldrà veure´n els resultats. L´objectiu mínim és que l´autopista capti 2.500 vehicles diaris més de la C-55.
10. Toni Bou fa créixer la seva llegenda a vint mundials
Gairebé tothom qui passa dels 35 anys sap què estava fent el 17 d´octubre del 1986 a dos quarts de dues del migdia i on era. A aquella hora, el president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, anunciava a Lausana que els Jocs Olímpics del 1992 es farien a Barcelona. Aquell mateix dia, però, una família pierenca celebrava un altre esdeveniment: el naixement d´en Toni, un nadó que, tres dècades més tard, celebraria el seu trentè aniversari sent vint vegades campió del món. La fita aconseguida per Toni Bou és tan gran que ha convertit en rutina un fet històric. Guanyar vint campionats del món seguits, en qualsevol disciplina, per fàcil que sigui, és gairebé una quimera. I el trial és de tot menys fàcil. És un esport que requereix una gran força mental, física i tècnica, un gran valor per afrontar piruetes i maniobres que, sovint, semblen desafiar les lleis de la física i que poden provocar lesions greus. I també una impecable regularitat per tal que durant una dècada no hi hagi cap baixada de motivació que provoqui que el rendiment sigui pitjor.
