David Arnau ha compartit a Facebook un emotiu escrit recordant com fa 30 anys, la parella que divendres va ser arrossegada per les aigües d'una riera a Masarac, és la mateixa que fa 30 anys va socorrer un grup joves que havia patit un fort accident de trànsit a Garriguella.

Ell era un dels joves i explica que aquella nit, la parella va sortir del no-res i els va ajudar. La Rosa i en Tete com els anomena en el text es van convertir des de llavors "com una parella d'àngels de la guarda que van aparèixer del no-res per rescatar-nos del pànic i la desesperació".

I afegeix que cada vegada que al cap dels anys s'han trobat en poques ocasions però que els ha "transmès el meu afecte i la meva gratitud eterna. Casualment, vaig coincidir amb ella fa tot just quinze dies a la Cooperativa de Garriguella, i em va obsequiar, com sempre, amb el seu ample somriure i la seva amabilitat".

El veí de Garriguella destaca que aquest divendres la parella va viure un fet fatal i es lamenta que "malauradament, jo no he pogut agafar el cotxe i anar-los a rescatar, com van fer ells amb mi aviat farà 30 anys".

A continuació poden llegir les paraules de David Arnau en aquest emotiu text:

Escrit de David Arnau a Facebook

Aquest mes d'agost farà 30 anys que un accident de cotxe a la carretera comarcal que va de Peralada a Garriguella va estar a punt de costar la vida a cinc joves garriguellencs, un dels quals era jo. Probable excés de velocitat, pèrdua de control, xoc brutal amb un bloc de ciment, volta de campana i sensació de caure per un abisme negre. Quan vaig recuperar la consciència, vaig sortir arrossegant-me com vaig poder pel vidre del darrere, mentre un dels amics, que havia pogut sortir abans que jo, em cridava des de fora que corregués, que el cotxe perdia gasolina.

Sense saber res dels altres ocupants, vam avançar penosament enmig d'una nit sense llums fins a una casa propera, on vam cridar i picar la porta sense cap resultat. Al cap d'una estona, com de miracle, va aparèixer un matrimoni amb el seu cotxe i ens va trobar estirats a terra, bruts i ensangonats. Van esperar amb nosaltres que arribés ajuda per als nostres amics, i un cop ells van ser atesos ens van dur volant cap a l'hospital de Figueres.

Per mi, aquell matrimoni ha estat sempre com una parella d'àngels de la guarda que van aparèixer del no-res per rescatar-nos del pànic i la desesperació. Cada cop que ens hem trobat --poquíssimes vegades en aquests 30 anys-- els he transmès el meu afecte i la meva gratitud eterna. Casualment, vaig coincidir amb ella fa tot just quinze dies a la Cooperativa de Garriguella, i em va obsequiar, com sempre, amb el seu ample somriure i la seva amabilitat. Es recordava molt de mi, em va dir. Es deia Rosa.

Aquest matrimoni és el que va ser arrossegat per una rierada fatal divendres a la nit, a Masarac. El cos de la Rosa l'han trobat aquest matí. A ell, el Tete, encara l'estan buscant. Malauradament, jo no he pogut agafar el cotxe i anar-los a rescatar, com van fer ells amb mi aviat farà 30 anys.

Per això no m'he pogut estar d'escriure aquestes línies per dedicar-los el meu record i les meves llàgrimes. Fins a sempre, àngels. :'-(