Els mateixos gens que són beneficiosos en la infància són perjudicials en la vellesa, cosa que explica les causes genètiques últimes de l'envelliment humà, que comença entre els 40 i 50 anys, amb el límit del període reproductiu, segons un estudi de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

La investigació, que publica la revista Nature Ecology & Evolution, suposa un nou avanç en les investigacions sobre les causes de l'envelliment humà, un repte per al sistema de salut pública i un enigma científic per als biòlegs evolutius. Segons va explicar el professor de la UPF Arcadi Navar-ro, que ha coliderat la investigació, no existeix una teoria universal sobre les causes de l'envelliment i tampoc no és clar quin serà el seu impacte global sobre la salut humana. Ara, aquest estudi ha aprofitat totes les dades acumulades durant una dècada d'investigació sobre les bases genètiques de les malalties complexes, des del Parkinson fins al càncer, passant per la diabetis, per posar a prova les diferents teories evolutives de la senescència.

Segons Navarro, «poder determinar si un individu és sa o si desenvoluparà alguna malaltia al llarg de la vida ha augmentat molt a mesura que s'han anat recollint més i més dades».

Per començar, els científics van considerar si els marcadors per a cada malaltia tenen un efecte en la joventut o en la vellesa, «una distinció important, ja que si una mutació té conseqüències nocives en la vellesa, els nostres gens ja s'hauran traspassat a la descendència i la selecció natural no podrà actuar». Els resultats d'aquest estudi mostren que la freqüència i l'efecte de les mutacions que causen malalties en la vellesa són més grans que les que causen malaltia en edat primerenca.

«Hem trobat un llindar evolutiu als 40-50 anys, una edat biològicament significativa perquè limita el període reproductiu», ha indicar Navarro.

Els estudis bioinformàtics realitzats per l'investigador de l'IBE Juan Antonio Rodríguez, primer autor del treball, han demostrat, a més, que hi ha mutacions que són beneficioses en la joventut però es tornen perjudicials en arribar a la vellesa.