Els inscrits de Podem van deixar inequívocament clares les seves preferències: van donar a Pablo Iglesias el control absolut del partit, amb una majoria absoluta al Consell Ciutadà -37 dels 62 membres elegits- i van fer costat al projecte polític i l'estructura organitzativa que proposava. La victòria indiscutible del secretari general de Podem té tanta importància com la derrota d'Íñigo Errejón, que queda en una posició feble i que tindrà moltes dificultats perquè triomfi el seu criteri en les decisions futures.
«Unitat, unitat», ha estat el clam que els militants han traslladat aquest cap de setmana als dirigents de Podem i que va fer seu Iglesias al cap de poc de conèixer el resultat de les votacions, que el renoven com a secretari general amb gairebé el 90 % dels vots. Pablo Iglesias es va comprometre a complir aquesta ordre. «Unitat i humilitat», va proclamar després d'emfasitzar que el Podem que surt de Vistalegre II és un Podem fort i unit, però això s'haurà de veure a partir d'ara.
És el Consell Ciutadà, amb majoria «pablista», el que ha de triar la nova executiva del partit, en què fins ara Errejón era el secretari polític, el «número dos». Posició que podria perdre, ja que el model organitzatiu d'Iglesias -el que ha guanyat- no especificava les secretaries en què s'organitzarà el partit en aquesta nova etapa.
Els resultats de les votacions també ofereixen més conclusions. Pablo Iglesias era el «número 1» de la seva llista i ha mesurat així els seus suports directament amb Íñigo Errejón, que encapçalava l'altra candidatura, i l'ha superat amb escreix en punts. Però, a més, Errejón ha estat superat també pel secretari d'Organització, Pablo Echenique, que es converteix de facto en el segon de Podem amb el 48,49 % del suport dels militants.
Entre els deu primers llocs al Consell Ciutadà, només hi ha dos errejonistes: Errejón mateix i la portaveu de l'Ajuntament de Madrid, Rita Maestre, en el número 8 de la votació. Al davant de Maestre s'hi ha situat la portaveu adjunta al Congrés, Irene Montero, que es converteix en la dona forta de Podem, encara que ja ho era com a cap de gabinet d'Iglesias. Al darrere de Montero hi ha Vicenç Navarro, l'economista de 80 anys reforçat per Iglesias per a aquest Vistalegre II; el militar Julio Rodríguez (ex-Jemad), i el responsable de Relacions amb els Moviments Socials, Rafael Mayoral, advocat de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH).
El número 9 de la direcció -segons el suport obtingut- és el diputat canari Alberto Rodríguez, que tots ja coneixen com «el rastes», i immediatament al seu darrere hi ha el jornaler i sindicalista Diego Cañamero, investigat pel Tribunal Suprem per un delicte de coacció sobre el dret de vaga.
A la direcció també hi entren dos membres d'Anticapitalistes, la feminista Beatriz Gimeno i l'eurodiputat Miguel Urbán, que en aquesta assemblea ha estat el que s'ha endut les ovacions més fortes de les bases, igual que Cañamero quan va pujar a l'escenari. Aquests deu primers noms tenen perfils tan marcats que ofereixen una bona idea del model polític que posarà en pràctica el Podem que va renéixer ahir.
Tots els documents -el polític, l'organitzatiu, l'ètic i el d'igualtat- els va guanyar també Iglesias i això suposa que triomfen les tesis de mantenir la tensió al Parlament i, alhora, ser presents als conflictes socials al carrer, sense deixar-se arrossegar per la «moqueta» de les institucions i sense assemblar-se al PSOE ni a Ciutadans.
Unes tesis derrotades
Perden, per tant, les tesis de Errejón d'eixamplar Podem i atreure «els que falten» per poder ser ja útils des de les institucions i arrabassar victòries al PP. L'encara secretari polític va prometre lleialtat i posar-se a les ordres del secretari general.
Potser els errejonistes buscaran el consol pensant que els cinc milions de vots que Podem té al darrere no estan representats ni molt menys en els inscrits de la formació, però el resultat que val és aquest. La militància ha parlat i ho ha fet batent rècords de participació: més de 155.000 persones dels prop de 455.000 inscrits han decidit el futur del partit amb el seu vot.
