El tribunal que jutja la causa del 9-N buscarà que la sentència sigui per unanimitat, encara que això suposi endarrerir-la, segons fonts properes al tribunal, que està format per tres magistrats, entre els quals el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de la seva Sala Civil i Penal, Jesús María Barrientos, que n'és el ponent i, per tant, l'encarregat de redactar la sentència. Des de divendres, el judici va quedar vist per a sentència i els tres membres del tribunal van començar a deliberar per prendre una decisió. L'esperit amb què afronten la deliberació és aconseguir la unanimitat, que eviti així que hi hagi algun vot particular, encara que això suposés la dilació del veredicte.
La causa pel procés participatiu del 9 de novembre del 2014 va quedar vista per a sentència després d'una setmana de judici en què es va poder escoltar els tres acusats, Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, i més d'una trentena de testimonis, per intentar determinar com es va organitzar la jornada i si el Govern hi va estar darrere en tot moment o si ho va deixar a les mans dels voluntaris després de la suspensió del TC. La fiscalia va mantenir les peticions de penes de 10 anys d'inhabilitació per a Mas i 9 per a Ortega i Rigau pels delictes de prevaricació i desobediència. Per la seva banda, l'acusació popular va demanar 10 anys d'inhabilitació per a cada acusat i les defenses van reclamar-ne l'absolució.
En la jornada de dilluns, precedida d'una gran manifestació sobiranista a les portes del Palau de Justícia, van declarar els tres acusats, defensant que van actuar segons la legalitat i que la suspensió del Constitucional va aturar qualsevol acció del Govern a partir del 4 de novembre, tot i que la providència del TC era poc clara. Així, van assegurar que tot quedava en mans dels voluntaris i de les empreses privades a les quals ja s'havia pagat per fer les feines.
«Desobeir és un error»
L'exvicepresidenta Joana Ortega es va defensar ahir de les crítiques que ls partits de l'oposició han llançat per l'estratègia de la defensa en el judici del 9-N. Ortega, en una entrevista al programa Via lliure de RAC-1, va defensar que no tenien cap necessitat de dir que havien desobeït perquè no és tal com ho senten. Ortega va remarcar que no van infringir cap llei i que es van aplicar a defensar el mandat del Parlament. Per aquest motiu, Ortega va denunciar que s'havia banalitzat el concepte de desobediència i va lamentar l'existència d'una cursa per veure qui és més desobedient. Segons Ortega, l'estratègia de desobeir és «un error»: «estic convençuda que hi ha altres camins. El diàleg és l'eina per arribar al consens».
Pel que fa al seu futur, Ortega va assegurar que no es tancava mai portes i que li rebenta que sigui la justícia qui dictamini si pot seguir o no en política: «em rebenta molt que sigui la justícia qui m'acabi llevant el dret que tinc de participar a la vida pública».
Junqueras, assenyalat
Ortega també va assenyalar Oriol Junqueras per haver demanat a Artur Mas que se la carregués, durant els dies previs al 9-N, i que, a més, va demanar el seu cessament com a vicepresidenta: «es va aixecar de la taula tothom, però el senyor Junqueras va demanar el meu cap. Jo no l'hi retrec. Demanar el cap d'algú entra dins el joc polític».
Ortega va indicar que dilluns passat, en l'arrencada del judici, es va sentir molt ben acompanyada malgrat que no hi hagués cap dirigent d'Unió Democràtica. Sobre aquest tema, va preferir no buscar responsables concrets, i va afegir que de ben segur que tenien moltes coses per fer: «jo no vaig veure més gent [d'UDC] a banda del meu germà. Però segur que n'hi havia per allà. Tothom és lliure». L'exvicepresidenta també està convençuda que s'ha viscut un judici polític.
En aquest sentit, l'advocat penalista Marc Molins va dir a Via lliure que la política hauria hagut de quedar fora del tribunal. I ho va argumentar amb aquest exemple: «si un conductor no bufa al control, se li imputa desobediència. Al judici, el motiu desencadenant és aliè a l'enjudiciament».
Confiança de les defenses
L'advocat de Joana Ortega, Rafael Entrena, va assegurar ahir a Catalunya Ràdio que no hi ha motius proves de la comissió dels delictes a què s'enfronten els acusats i que el judici pel 9-N acabarà en «absolució». Per la seva banda, Irene Rigau, a El suplement, va lamentar «la reacció» del líder de CSQP al Parlament, Lluís Rabell, «pel poc nivell i el menyspreu», i va afegir: «el 9-N no s'ho mereix».
