La primera gran crisi del govern de Donald Trump, que fa menys d'un mes que ocupa el càrrec, va desembocar en la dimissió del seu assessor de seguretat nacional, Michael Flynn, per haver mentit a alts càrrecs de la Casa Blanca sobre els seus contactes amb Rússia. Sempre envoltat de polèmica, Flynn, un general condecorat que va assessorar Trump en política exterior durant la seva cursa presidencial i que es va convertir en un dels seus companys més fidels, ha durat només 24 dies en el seu flamant càrrec.
L'han condemnat les converses que va mantenir amb l'ambaixador rus a Washington, Sergey Kislyak, durant el període de transició entre els governs de Barack Obama i Donald Trump, i fins i tot abans de les eleccions a la Casa Blanca del 8 de novembre. Unes trucades telefòniques que van ser interceptades per la intel·ligència nord-americana encara en mans d'Obama i en les quals Flynn i Kislyak van parlar sobre les sancions contra el Kremlin que l'expresident va imposar abans de deixar la Casa Blanca com a represàlia per la suposada ingerència russa en la campanya pels comicis nord-americans.
Mentre els rumors sobre el contingut de les trucades recorrien els despatxos de Washington, Flynn va assegurar al vicepresident, Mike Pence, i a altres alts càrrecs del govern, que amb Kislyak no havia parlat de les sancions contra Rússia. «No van parlar de res que estigui relacionat amb la decisió dels Estats Units d'expulsar diplomàtics o d'imposar mesures contra Rússia», va arribar a defensar Pence en una entrevista el 15 de gener, confiant en la paraula del llavors assessor, una posició similar a la que va mantenir recentment el portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer.
Però la realitat és que Flynn va parlar de les sancions amb Kislyak i les proves en contra el van obligar a reconèixer amb equilibris que no va dir la veritat a Pence: «desafortunadament, pel ritme dels esdeveniments, vaig informar involuntàriament amb informació incompleta el vicepresident i d'altres sobre les meves trucades amb l'ambaixador rus».
Flynn, però, va defensar que aquest tipus de converses «són una pràctica estandarditzada en qualsevol transició d'aquesta magnitud» i que tenien la finalitat de «facilitar una transició fluida i començar a construir una relació necessària entre el president, els seus assessors i líders estrangers».
Converses il·legals
Encara que molts experts han advertit que les converses del ja exassessor de Trump amb Kislyak van ser il·legals, no va ser això el que el va portar a dimitir, sinó les mentides amb què va intentar superar la situació.
Per si fos poc, la renúncia de Flynn en aquests moments pot deixar més preguntes que respostes, ja que segons va publicar el diari The Washington Post, l'exfiscal general interina Sally Yates, purgada per Trump per insubordinació, va advertir el gener a l'assistent presidencial, Donald McGahn, del que estava passant. Yates li va dir que les revelacions de Flynn a l'ambaixador rus el feien fins i tot vulnerable a possibles xantatges del Kremlin.
El president dels EUA va demanar la dimissió de Flynn perquè va perdre la confiança en ell després de les revelacions sobre els seus contactes amb Rússia, segons va explicar Spicer. El portaveu va negar que la sortida de Flynn es degui a una qüestió «legal» per les seves converses amb l'ambaixador rus a Washington i va explicar que Trump va ser informat fa unes setmanes que Flynn no havia dit la veritat sobre els seus contactes amb Kislyak i, després d'avaluar l'assumpte, el nivell de confiança en el seu assessor «es va erosionar» fins al punt que va decidir que «havia de fer un canvi».
Fins ara, no estava clar si Trump sabia que el departament de Justícia va advertir a final de gener a la Casa Blanca que Flynn podia estar en una posició compromesa per les seves contradiccions sobre els seus contactes amb Kislyak, i fins i tot ser vulnerable a possibles xantatges del Kremlin.
Però Spicer va explicar que Trump va ser informat des del principi i, tot i que va concloure juntament amb el seu equip legal que no hi va haver violació de la llei per part de Flynn, va decidir demanar-li la renúncia per una «qüestió de confiança».
Per altra banda, Rússia ha desplegat en secret un míssil de creuer malgrat que els Estats Units consideren que suposa una violació d'un tractat sobre control d'armes signat pels dos països fa tres dècades, segons The New York Times.
Es tracta d'un programa de míssils de mitjà abast que Rússia està provant des de fa almenys tres anys i que ara ja es troba en una fase operativa, segons van assenyalar fonts d'intel·ligència nord-americanes. El programa rus ja té dos esquadrons d'aquests míssils, un dels quals va ser desplegat recentment en un punt no identificat d'aquest país, mentre que l'altre roman al polígon militar Kapustin Yar.
