A tan sols 40 anys llum de la Ter-ra hi ha un sistema estel·lar amb set planetes de massa similar al nostre, tres dels quals es troben a la zona habitable i podrien acollir oceans d'aigua a la superfície, la qual cosa augmenta la possibilitat que aquest sistema pogués albergar vida.

El sistema, localitzat per un grup internacional d'astrònoms i l'estudi dels quals publicava ahir Nature, té tant el nombre més gran de planetes de la grandària de la Terra com el nombre més gran de mons que podrien tenir aigua líquida en superfície. Els sis planetes més propers a l'estrella, probablement rocosos, poden tenir una temperatura en la superfície d'entre 0 i 100 graus, el rang en el qual hi pot haver aigua líquida, i tres d'ells estan en l'anomenada «zona habitable», per la qual cosa són candidats especialment prometedors per acollir vida.

Els cossos acabats de descobrir giren en òrbites planes i ordenades al voltant de Trappist-1, una estrella nana ultrafreda amb una brillantor gairebé mil vegades menor a la del Sol.

L'autor principal de l'estudi, Michaël Gillon, de l'Institut STAR a la Universitat de Lieja, es va mostrar encantat amb els resultats: «Es tracta d'un sistema planetari sorprenent, no només perquè hàgim trobat tants planetes, sinó perquè són tots sorprenentment similars en grandària a la Terra!», segons un comunicat.

El nou sistema és rellevant per als científics per la seva proximitat a la Terra en termes astronòmics i perquè és el primer que té set planetes d'una mida similar al nostre, així com per la reduïda grandària de la seva estrella, una particularitat que simplificarà l'estudi del clima i l'atmosfera d'aquests mons. Els set planetes són 80 vegades més grans respecte de Trappist-1 que la Terra respecte del Sol, de manera que bloquegen una gran quantitat de llum quan transiten davant de l'estrella. Això facilita als investigadors la tasca d'identificar els seus components químics per mitjà de tècniques de fotometria.

«Hem buscat un estel molt petit, al contrari que altres grups d'astrònoms. Això fa que els planetes apareguin magnificats», va explicar en una roda de premsa telefònica Amaury Triaud, investigador de la Universitat de Cambridge (Regne Unit).

Després d'una primera fase de «reconeixement», els científics ara planegen iniciar «observacions detallades per estudiar el clima i la composició química dels cossos, amb l'objectiu de determinar si hi ha vida en ells». «En uns anys sabrem molt més sobre aquests planetes i esperem saber si hi ha vida en el termini d'una dècada», va afirmar Triaud.

El 2010, el grup d'investigadors liderat per Gillon va començar a escodrinyar el veïnatge del Sistema Solar amb el telescopi robòtic Trappist (Telescopi Petit per a Planetes en Trànsit i planetesimals), ubicat a Xile. El prometedor descobriment inicial de l'estrella Trappist-1 va permetre als investigadors enfocar el telescopi espacial Spitzer de la NASA cap a aquest punt durant 20 dies sense interrupció. A partir d'aquestes observacions i les d'altres telescopis terrestres entre ells el William Herschel, ubicat a l'illa canària de La Palma , s'han recopilat evidències de 34 trànsits de cossos davant de l'estrella, que atribueixen a les òrbites de set planetes.