Les seqüències d'ADN dels neandertals encara influeixen en la forma com els gens s'activen o desactiven en els humans moderns, segons un estudi publicat ahir per la revista Cell.

La investigació, dirigida pel professor de genètica de la Universitat de Washington a Seattle Joshua Akey, va demostrar que l'expressió dels gens neandertals influeix en trets de l'ésser humà, com l'altura o la propensió a l'esquizofrènia o el lupus. «Fins i tot 50.000 anys després de l'últim aparellament entre un humà i un neandertal, podem veure efectes apreciables en l'expressió gènica. I aquestes variacions en els gens contribueixen a la variació humana fenotípica i la susceptibilitat a la malaltia», va assegurar Akey.

L'estudi va analitzar les seqüències de l'àcid ribonucleic (ARN) de persones que són portadores de versions de gens neandertals i d'humans moderns, amb una versió per progenitor, i va comparar posteriorment l'expressió de dos al·lels en 52 teixits diferents. En el 25% de tots els assajos, els investigadors van detectar una diferència en l'expressió entre l'al·lel neandertal i l'al·lel humà modern.

«L'expressió dels al·lels neandertals va tendir a ser especialment baixa en el cervell i en els testicles, el que suggereix que aquests teixits poden haver experimentat una evolució més ràpida des que ens vam separar dels neandertals. Potser les diferències més grans en la regulació de gens són en aquestes parts», va explicar Akey.

Es creu que els neandertals es van separar de l'Homo sapiens fa 700.000 anys i que es van extingir fa 40.000, segons recorda l'estudi.