Comencen quatre mesos de judici pel cas Palau gairebé vuit anys després

El magistrat que va acabar d'investigar el cas, després de diversos canvis de jutge, enviava a judici a 20 persones, entre les que destaquen, a banda de Millet i Montull, les seves dones i filles, l'exdirectora general del Palau Rosa Garicano, Osàcar, l'exdirectiu de Ferrovial Pedro Buenaventura i diversos empresaris, a més d'11 empreses i la Fundació del Palau com a responsables civils i de CDC com a responsable a títol lucratiu.

L'instructor va concloure que hi ha indicis de desviaments de fons de Ferrovial cap a CDC a través del Palau de la Música per adjudicacions d'obra pública, mitjançant un acord en què haurien intervingut els exdirigents de la constructora Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, els exresponsables del Palau Fèlix Millet i Jordi Montull, i els extresorers de CDC Carles Torrent -que va morir el 2005- i Daniel Osàcar, a més de Jaume Camps, per a qui els delictes ja haurien prescrit.

Segons el jutge, Ferrovial abonava una comissió del 4% de l'import de l'obra pública adjudicada, de la qual el 2,5% s'assignava a CDC i l'1,5% restant a Fèlix Millet i Jordi Montull per la seva intermediació, percentatge del qual Millet es quedava el 80%. A més, el magistrat afegeix que Jaume Camps va rebre "alguna remuneració" almenys una vegada d'uns 33.000 euros, però ja hauria prescrit.

El jutge conclou que les comissions de Ferrovial cap a CDC s'haurien articulat a través de tres procediments. D'una banda, mitjançant lliuraments en efectiu d'uns 2,3 milions als tresorers del partit entre els anys 2000 i 2007. De l'altra, mitjançant facturació falsa per entitats mercantils que es van prestar a fer-ho entre els anys 2004 i 2008, sobretot a través d'actes electorals, valorats en poc més de 2 milions. I finalment, mitjançant convenis de col·laboració aparents subscrits per l'Associació Orfeó Català i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música amb la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC, valorats en uns 630.000 euros.

Les comissions irregulars haurien servit perquè la Generalitat adjudiqués a Ferrovial obres en un canal de l'Ebre, la línia 9 del Metro de Barcelona i la Ciutat de la Justícia de Barcelona. A més, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, governat per CiU, hauria adjudicat a la mateixa empresa un pavelló esportiu.

"Deixadesa" dels òrgans de control

El magistrat també explicava que l'"espoli" del Palau es va poder produir per la "deixadesa de funcions" dels òrgans col·legiats de control, i que els diners no només van anar a parar a CDC sinó a despeses particulars de Millet i Montull com viatges, celebracions i obres o adquisicions per a la llar. Així, s'haurien apropiat d'almenys uns 3,1 milions de la Fundació i el Consorci a través de la facturació de productes i serveis particulars pagats per aquestes entitats.

També van poder desviar almenys un milió d'euros a través de factures per serveis i productes no prestats presentades per empreses de la seva propietat o de les seves dones i filles i pagades pel Palau. Gairebé un milió més el van obtenir pagant directament el Palau viatges particulars i els casaments de les filles de Milet. A més, van desviar 2,5 milions que el Consorci va transferir a l'Orfeó i uns altres 300.000 euros els van obtenir en metàl·lic amb retirades amb xecs al portador a la pròpia entitat bancària. En total, haurien obtingut 18 milions d'euros, 7 Millet, 1,3 Montull i els 9,6 restants amb destí desconegut.

Peticions de la fiscalia

El fiscal reclama per a Millet i Montull un total de 27 anys i mig de presó per malversació de fons públics, falsedat documental, tràfic d'influències, apropiació indeguda, blanqueig de capital i contra la Hisenda Pública. També acusa d'alguns d'aquests delictes Gemma Montull, per a qui el reclama 26 anys de presó, mentre que per a l'exdirectora general Rosa Garicano demana 9 anys i mig de presó. A més d'aquestes penes, afegeix la petició de multes que, en el cas de Fèlix Millet i Jordi Montull, pugen a més de 22 MEUR. Per a Gemma Montull i Garicano demana multes per valor de més de 12 MEUR. A aquests imports cal sumar les indemnitzacions a l'Orfeó, la Fundació del Palau, el Consorci i l'Agència Tributària, i que superen els 25 MEUR.

La fiscalia també demana 7,5 anys de presó per a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, a qui acusa dels delictes de tràfic d'influències i de blanqueig de capitals en concurs amb un delicte continuat de falsedat documental, i demana una multa de 20 MEUR. Per als dirigents de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elizaga reclama una pena de quatre anys i sis mesos de presó. Per cadascun d'ells també demana una multa de 10 MEUR. El fiscal xifra en 6,6 MEUR els diners que presumptament hauria rebut CDC de Ferrovial a través del Palau de la Música en concepte de "comissions il·lícites" per a l'adjudicació d'obra pública. Per això, demana que aquest import sigui decomissat a la formació política.

En el seu escrit, el fiscal destaca que "l'arrelament històric i el merescut prestigi cultural de l'Orfeó en la societat catalana" van ser "hàbilment explotats" per Millet "per emmascarar les seves actuacions il·lícites, fins i tot les més tèrboles". A més, remarca la seva "destresa" per imprimir en la seva conducta "un enganyós segell de respectabilitat amb el que aconseguia eludir a la pràctica qualsevol tipus de control efectiu sobre la seva gestió". El fiscal també detecta un "cercle socioeconòmic i polític embadalit, on interessos compartits de tot tipus van convergir en una convenient ceguesa davant de qualsevol sospita d'irregularitat".

Pel que fa a les presumptes "comissions il·lícites" que hauria rebut CDC de Ferrovial, el fiscal sosté que l'empresa rebia adjudicacions d'obra pública "a canvi o com a conseqüència del seu suport econòmic al partit, autèntic peatge a satisfer per participar amb èxit en el mercat de l'obra pública a Catalunya". El fiscal considera que hi havia un "pacte criminal estable" entre CDC i la constructora.

El ministeri públic també manté que en aquest entramat van participar "com a mínim" els extresorers Carles Llorens -que va morir el 2005- i Daniel Osàcar, i també de Jaume Camps, tot i que per aquest últim els fets ja han prescrit. A més, afegeix que "la lògica apunta que aquests dirigents havien de comptar com a mínim amb l'assentiment de responsables del partit polític", tot i que admet que aquest extrem "no s'ha pogut acreditar suficientment."

Per la seva part, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) demana 37 anys de presó per Millet i 25 per Montull i la filla d'aquest, Gemma, a més d'una indemnització global als acusats de 165 milions d'euros, 6,6 dels quals a CDC. L'entitat veïnal acusa Millet i Jordi i Gemma Montull de malversació de fons públics, delicte societari, apropiació indeguda, tràfic d'influències, blanqueig de capitals, falsedat documental i frau fiscal. Demana 11 mesos per a Rosa Gaircano. La resta de penes van dels sis mesos als quatre anys pels responsables de CDC, Ferrovial i empreses proveïdores, a més d'assessors del Palau com Raimon Bergós, Santiago Llopart i Edmundo Quintana. L'acusació popular també demana penes de multa o indemnització de fins a 57 milions en el cas de Millet, 33 per Jordi Montull, 27 per Gemma Montull, 13 per Daniel Osàcar, 11 per Rosa Garicano i 6,6 pels dos directius de Ferrovial i CDC.

En el seu escrit, la FAVB considera que l'espoli de l'entitat no s'hagués pogut produir sense la connivència dels membres del patronat de la Fundació, que haurien permès el desfalc "sistemàtic". La FAVB assumeix bona part de l'argumentació de la fiscalia, i assegura que Millet i Montull van desviar fons del Consorci a través de xecs al portador i falses transferències als comptes de l'Orfeó, que no estaven auditats. Del 1998 al 2008 van sostreure 2,4 milions amb aquest sistema, 1,7 dels quals des del 2002. De la Fundació en van sostreure 6,8 milions amb un sistema similar. De l'Orfeó, en canvi, van arribar a sostreure 16,6 milions, perquè era l'única de les tres entitats que no era fiscalitzada, cosa que situa l'espoli, segons la FAVB en 23,4 milions d'euros.

Un altre mètode per desviar uns 3,6 milions va ser el pagament d'unes 270 factures falses de proveïdors d'obres i instal·lacions que va pagar el Palau però eren per actuacions als domicilis particulars de les famílies Millet i Montull. Un dels últims intents de desfalc va ser l'adquisició per part de l'Orfeó de dos immobles propietat de Millet i Montull per import "molt superior al de mercat".

En un altre apartat de l' escrit, la FAVB descriu el suposat finançament irregular de CDC a través de comissions de la constructora Ferrovial. Ferrovial va ingressar entre 2001 i 2010 uns 11 milions d'euros als comptes del Palau, molts diners més que en altres patrocinis culturals que feia.

Mitjançant lliuraments en efectiu als tresorers de CDC, el partit hauria obtingut 3,7 milions, 630.655 euros van ser rebuts a través d'un conveni "sense contingut real" amb la Fundació Trias Fargas, i 1,1 milions més a través del pagament a proveïdors de CDC.

Montull responsabilitza a Millet

Per la seva banda, els advocats de l'exdirector administratiu de la Fundació del Palau de la Música i del Consorci del Palau Jordi Montull demanen una pena d'entre un any i un any i tres mesos de presó per al seu client, per un delicte d'administració fraudulenta o malversació de fons públics. Així, admet que va desviar fons de les entitats per a obres particulars i empreses familiars, però no reconeix pagament de comissions a CDC procedents de Ferrovial, ni el frau fiscal ni haver falsejat documentació comptable per enganyar a Hisenda. En la seva confessió del 16 de setembre del 2009, un mes i mig després de l'entrada dels Mossos al Palau, Millet i Montull van admetre haver desviat a les seves butxaques 3,3 milions d'euros, però finalment una auditoria i la fiscalia van calcular que l'espoli pujava a més de 25 milions. L'advocat de Montull, Jordi Pina, diu que aquell "penediment" no va ser exacte en les quantitats desviades perquè feia molts anys que havien començat i en aquell moment ja no tenien accés als comptes de l'entitat.

En el seu escrit de defensa, Montull assegura que "sempre va seguir les directrius" de Fèlix Millet, el "màxim responsable" de les tres entitats. Montull i Millet van compartir a l'inici del procés el mateix despatx d'advocats, però mesos després es van distanciar i Millet va optar per un altre despatx.

Així, Montull només ha reconegut haver pagat amb fons de la Fundació i del Consorci obres i electrodomèstics a casa seva i de la seva filla Gemma a través de factures falsejades, i pagament de serveis a empreses de la seva dona, Mercedes Mir. També reconeix, com va fer en la confessió del 2009, operacions immobiliàries a través del Palau que l'haurien beneficiat a ell.

No admet però haver-se quedat diners en metàl·lic, ja que aquests anaven a pagar dietes dels membres dels cors, entre altres. De fet, la defensa ha anunciat que aportarà al judici un nou informe pericial per rebatre altres informes, ja que consideren desorbitada la xifra de més de 20 milions d'euros suposadament espoliats.

Així, asseguren que les factures presentades eren per serveis prestats realment, tot i que el pagador era el Palau, i també diuen que les acusacions comptabilitzen per duplicat alguns conceptes. En tot cas, recorden que el propi fiscal diu que Montull es quedava un 20% dels imports desviats, i Millet el 80% restant.

La defensa diu que Montull només hauria comès un delicte d'administració fraudulenta, que suposa un any de presó, o com a molt un de malversació de fons públics, que suposaria un any i tres mesos de presó, tenint en compte les atenuants de confessió, col·laboració amb la justícia, dilacions indegudes i reparació del dany, sempre com a cooperador necessari, i mai com a autor directe, que seria Millet.

En aquest sentit, nega haver intercedit perquè la constructora Ferrovial pagués comissions irregulars a CDC a canvi de l'obtenció d'adjudicacions d'obra pública. En aquest sentit, recorda que Montull no era gens conegut públicament i tenia "capacitat nul·la" d'influència política o empresarial. A més, l'escrit recorda que no hi ha cap funcionari imputat per haver prevaricat en l'adjudicació d'obres.

L'escrit també assegura que Montull no era "conscient" d'estar gestionant diners públics a través del Consorci, del qual formen part la Generalitat, l'Ajuntament i l'estat, perquè la majoria dels seus ingressos procedien del Palau. Per això, considera que no se'l pot acusar de malversació, perquè no és funcionari. En el cas del frau fiscal, el nega rotundament, i assegura que Montull no tenia coneixements fiscals i que sempre feia el que li deien assessors externs.

El mateix despatx d'advocats també porta la defensa de la filla de Montull, Gemma, que des del 2003 treballava al Palau i des del 2005 era la directora financera de la Fundació i el Consorci. En el seu cas demana l'absolució per tots els càrrecs, perquè ella, tot i el càrrec, només tenia funcions administratives i comptables, però seguia les ordres de Millet i del seu pare, que "no li donaven explicacions" i ella tampoc revisava la veracitat de les factures que li presentaven per introduir a la comptabilitat. Tampoc tenia signatura en els comptes.

L'escrit de defensa de Gemma Montull, per qui la fiscalia demana 26 anys de presó i 12 milions d'euros en multes, assegura que ella no va tenir mai relació directa amb Ferrovial i considera que la relació de parentiu amb el seu pare no significa necessàriament una col·laboració en els delictes d'aquest.

Millet reconeix el desviament però no les comissions

Per la seva banda, Millet no reconeix haver intervingut en el pagament de comissions a CDC, però es reserva la possibilitat d'explicar-ne coses durant el judici. L'advocat de Millet admet una pena màxima d'un any i nou mesos de presó per haver-se quedat fons del Palau per a viatges privats, obres a casa seva i els casaments de les filles.

L'expresident del Palau ha assegurat aquest dilluns que es troba "molt malament" de salut. "Estic fet una porqueria", "no puc caminar, he d'anar amb cadira de rodes, tinc l'espina dorsal totalment desfeta", ha explicat, tot afegint que durant el judici demanarà no haver d'estar present a totes les sessions. "Hi ha moltes sessions en què no hi pinto res", ha dit. En total, es preveu que hi hagi 55 sessions fins a finals de juny.

Millet ha dit que és una "burrada" que s'hagi trigat 8 anys a arribar a judici i que vol "acabar d'una vegada perquè és com una tortura". "Ni en somnis m'esperava que trigués tant, esperava que en 3 anys ja estigués", ha reblat.

Millet no ha volgut fer pronòstics sobre com pot acabar el judici i ha dit que no li correspon a ell dir si anirà a la presó. "Hi ha tant d'embolic, tanta cosa estranya, politizacions, que prefereixo no pensar-hi", ha dit.

Llarga vista oral

El judici tindrà lloc entre l'1 de març i el 27 de juny, un total de 55 sessions, totes de matí excepte en algun cas puntual. La Secció Desena de l'Audiència de Barcelona haurà de maniobrar amb 38 parts personades.

Els dies 1 i 2 de març serà el torn de les qüestions prèvies, i els acusats declararan entre el 8, 9, 10, 16 i 17 de març. Entre el 20 i 22 de març serà el torn dels responsables civils, com CDC. Des d'aleshores, hi haurà setmanes amb una o fins a cinc sessions matinals, i el judici s'ha calculat perquè acabi el divendres 23 de juny, just abans de la revetlla de Sant Joan. No obstant, s'han deixat dos dies més de reserva, 26 i 27, per si el procés s'allargués, i altres dies entremig per reubicar algun testimoni si fes falta.

Entre els nombrosos testimonis, destaquen l'actual presidenta de l'Orfeó, Mariona Carulla, alguns investigats inicialment que havien tingut relació amb el Palau, o el director general de la institució un cop van ser rellevats Millet i Montull, Joan Antoni Llinares. Entre els polítics o expolítics, destaquen Àngel Colom, Jaume Camps, Andreu Viloca, extresorer de CDC, Jordi Turull, Miquel Roca, Pere Macias, Felip Puig, Carmina Llumà, Martí Carnicer o Joaquim Nadal.

La causa fou rebuda pel tribunal el passat 2 de setembre: 65 capses amb 102 volums. Són un total de 60.784 folis, a més de la documentació de les peces separades de situació.

Aquest assumpte té 38 parts processals: 16 acusats, entre ells Fèlix Millet i Jordi Montull, dues acusacions públiques, quatre acusacions particulars i/o populars, com la FAVB, cinc responsables civils a títol lucratiu, com CDC, i 11 entitats jurídiques com a responsables civils subsidiàries, sobretot empreses privades que es van beneficiar de l'espoli, com Ferrovial. En total són 30 les persones togades en aquesta causa (24 lletrats de la defensa, quatre acusacions populars i particulars i dues acusacions públiques).