L'exconseller de Presidència i diputat de PDeCAT, Francesc Homs, va dir ahir en el seu al·legat davant el Suprem, que l'ha jutjat per desobeir el TC el 9-N, que seguirà promovent el dret a decidir i va advertir els magistrats que la seva sentència tindrà efectes «que marcaran les relacions de l'Estat espanyol i Catalunya».

«Em sento en la necessitat de dir-los que, prenguin la decisió que prenguin vostès, sàpiguen que per a res modificaran la meva conducta des del punt de vista de promoure el dret a decidir de Catalunya», va assenyalar Homs, abans de recordar que aquest serà l'any del referèndum.

L'acusat va tancar el procés assenyalant que «se'ns ha dit que hem fet un pols amb l'Estat. Si posar les urnes és fer un pols a l'Estat, jo no vull ser d'aquest Estat. El que vam fer va ser defensar la dignitat del poble de Catalunya», però «crec que en aquest judici es confon dret i política».

Aquest va ser el seu al·legat final en el judici que va celebrar el Tribunal Suprem contra ell pels delictes de prevaricació i desobediència greu al Tribunal Constitucional (TC) en relació amb la consulta alternativa que es va celebrar el 9-N del 2014. El fiscal va elevar a definitiva la seva petició de nou anys d'inhabilitació en considerar que el procés havia estat prohibit: «el Dret Penal no pot aturar-se a les portes d'una institució», per més que aquesta sigui la Generalitat catalana, va assenyalar en aquest sentit.

Al contrari, ha de «castigar una conducta que ha estat abusiva, arbitrària i contrària al mandat del TC». La defensa, que va demanar l'absolució, va defensar pel seu costat que el Tribunal Constitucional no va voler mai que la prohibició del procés conduís a un judici penal.

«No es va voler entendre»

El debat es va centrar en gran mesura en si el TC va advertir Homs d'un possible delicte de desobediència, perquè cal interpretar que perquè es condemni un ciutadà per aquest tipus penal, abans ha de ser advertit personalment per l'autoritat.

El Govern central li va demanar que ho fes així al TC, però aquest no va fer mai un advertiment personal.

Per al ministeri públic la prohibició del Constitucional «no es va voler entendre» i dir el contrari «és un pretext». «No tenien competència, i ho sabien», va assenyalar: «hi va haver un mandat i va ser exprés. I aquell mandat va ser notificat, perquè la providència va ser remesa via correu electrònic i el Govern la va conèixer el mateix dia 4 de novembre», va assenyalar el fiscal.

«No hi va haver advertiment d'incórrer en delicte i podia haver-se fet», va reconèixer, però va afegir que això «no és essencial, perquè no ho exigeix el tipus penal. Hi va haver voluntat d'incomplir». Tot al contrari d'allò defensat per l'advocada d'Homs, que, com ell, va mantenir una línia contrària a la interpretació d'un assumpte polític des del dret penal: «demano que no es consideri el senyor Homs un delinqüent, perquè no ho és».