Les investigacions de la Guàrdia Civil vinculen l'empresa bagenca Grup Soler amb la trama del 3% en el cas concret de la construcció d'un nou Centre d'Assistència Primària (CAP) a Mataró, adjudicada a una Unió Temporal d'Empreses (UTE) formada per Soler i l'empresa Oproler, de la qual és apoderat Josep Maria Bassols, exalcalde convergent d'Anglès.

Segons les investigacions incorporades al sumari, Bassols hauria lliurat un taló del Grup Soler per valor de 25.000 euros a Andreu Viloca, tresorer tant de CDC com de la fundació CatDem. Això passava dos mesos i mig després que la UTE rebés l'adjudicació del CAP mataroní. Un altre taló de Soler amb el mateix destinatari, quantitat i transportista va arribar al tresorer de CDC un any més tard, i els investigadors el vinculen a una altra adjudicació.

1953 Grup Soler Constructora té la seu a Sallent (Bages) i l'administrador únic n'és Jordi Soler Paredes. Aquest empresari, segons el sumari, també té el 100% de les accions d'Electromecànica Soler, propietària de Soler Energy Services i de Soler Global Service.

En el sumari, la Guàrdia Civil identifica aquestes societats com el «Grup d'Empreses Soler», el qual, entre els anys 2011 i 2015, hauria lliurat «xecs amb destinació al compte (...) del qual n'és titular la Fundació CatDem per un import de 430.000 euros», declarats a Hisenda «com a donacions». A aquesta xifra s'hi sumen 639.604,50 euros més que el grup empresarial hauria aportat a la mateixa CatDem i a la Fundació Fòrum Barcelona, vinculada també a Convergència, del 2008 al 2014. Oproler Obras y Proyectos, d'altra banda, té el domicili social a Madrid, Sergio Lerma Verde n'és administrador únic i, l'apoderat, l'exalcalde convergent d'Anglès Josep Manel Bassols Puig, detingut tres vegades en operacions policials relacionades amb el «cas del 3%».

El DOGC va publicar l'anunci del contracte del CAP de Mataró el 3 d'0ctubre del 2011. Quatre dies després, Lerma es veia amb Viloca, segons consta en l'agenda del tresorer; mentre el procés de contractació seguia el curs, van mantenir més reunions. En «la revisió dels registres de l'agenda electrònica» d'Andreu Viloca apareixen «nombroses cites o entrevistes» amb Bassols. La que crida més l'atenció als investigadors és «la que té lloc el 20/12/2011 entre les 18.00 i les 18.30 hores», per la «possible relació amb l'ingrés, el dia 22/12/2011, d'un xec emès per Electromecànica Soler SL per un «import de 25.000 euros com a donació» en un compte de CatDem.

La Guàrdia Civil apunta que en aquella ocasió Bassols hauria actuat com a portador del document de crèdit, tot i que no l'havia emès l'empresa a la qual representa, Oproler. Aquest procediment s'hauria reproduït amb els mateixos protagonistes un any més tard, el 25/10/2012: «de nou hi hauria una reunió (amb Viloca) en la qual en comptes d'assistir-hi Jordi Soler Paredes, com en altres ocasions (...), aquesta comesa l'assumeix Josep Manel Bassols Puig». Llavors CatDem va ingressar 25.000 euros més en concepte de donació d'una empresa, 1953 Grup Soler Constructora, que mesos abans havia participat en un contracte.

Entre el gruix de documents que la Guàrdia Civil va intervenir al despatx del tresorer de CDC i de la CatDem el 28 d'agost del 2015 figura una carta de 28 de setembre del 2011 enviada per la cap del departament de Licitació de Gestió d'Infraestructures, GISA, Maria Eugènia Tudela Edo, a la direcció del Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i en la qual demanava que es comuniqués la licitació d'un contracte per construir el nou CAP Ronda Prim de Mataró, al Maresme, pressupostat llavors per 8,12 milions d'euros i adjudicat el 30 d'abril del 2012 a la UTE formada, a parts iguals, per 1953 Grup Soler Constructora i Oproler Obras y Proyectos per un import més baix: 6,46 milions. D'entrada, «sorprèn» els investigadors que Viloca, «que no té relació coneguda» amb GISA, tingués la carta.

Detenció i escorcoll

Jordi Soler va ser detingut el 21 d'octubre del 2015 en el marc d'una macrooperació a tot Catalunya per buscar proves del finançament il·legal de CDC. Al mateix temps es van escorcollar la seu del grup a Sallent i el seu domicili a Rajadell, buscant indicis que hagués pagat una comissió per l'adjudicació del centre Nexe de Sant Fruitós de Bages l'any 2009, quan hi governava CiU. També es va escorcollar l'Ajuntament.

Al cap de dos dies Soler va declarar davant del jutge del Vendrell que instrueix el cas i va quedar lliure amb càrrecs.