El candidat de la dreta a les presidencials franceses, François Fillon, va carregar contra els responsables de la seva campanya que l'han abandonat, va parlar de desercions «sense vergonya i sense orgull», i els va reclamar un examen de consciència. En un discurs davant diverses desenes de milers de persones a l'esplanada del Trocadéro de París (més de 200.000 segons els organitzadors), Fillon va dirigir fortes crítiques contra els barons de la dreta i el centre, desenes dels quals li han demanat que es retiri davant l'escàndol que arrossega pels llocs de treball presumptament ficticis que va concedir a la seva dona i a dos dels seus fills. En tot cas, a més de denunciar aquestes «traïcions», va reconèixer dos «errors» propis: el primer, demanar a la seva dona que treballés per a ell -la qüestió que és al centre de la investigació judicial que podria menar a la seva imputació d'aquí a deu dies-, i el segon, els dubtes que va tenir d'exposar públicament aquest assumpte.

Fillon va assegurar als congregats que, igual que ell ha hagut de fer el seu propi examen de consciència, «us correspon ara fer el vostre». «Deixareu -els va preguntar retòricament- que les passions del moment es posin al davant de les necessitats de la nació? Deixareu que els interessos de camarilles i de carrera i les maniobres passin per sobre de la grandesa i la coherència d'un projecte adoptat per quatre milions de persones?». Va al·ludir així a la legitimitat que reclama per haver guanyat les primàries de la dreta i el centre el novembre passat, quan va superar amb claredat en la segona volta Alain Juppé, que molts dels barons de la dreta volen ara que el substitueixi com a candidat, cosa que Juppé no ha descartat.

Davant d'un auditori d'un públic que enarborava únicament banderes franceses i que va haver de suportar diversos ruixats, el candidat conservador va dir que davant els atacs que rep «de tot arreu», escolta «la immensa multitud que m'empeny a seguir endavant». Però tampoc no es va oblidar «dels que dubten i s'escapen del vaixell», i va afegir que «la seva responsabilitat és immensa, i la meva també».

La resistència de Fillon

Fillon no només no va donar cap signe d'estar disposat a abandonar la carrera per l'Elisi, sinó que va justificar la seva voluntat de mantenir-se per defensar un programa que, segons el seu parer, té el suport popular i és l'apropiat per treure el país del «llarg hivern històric» en què l'han sumit els cinc anys de la presidència del socialista François Hollande.

Segons la seva anàlisi, els atacs en contra pretenen, més enllà de perjudicar-lo en un terreny personal, «trencar la dreta i robar-li el vot». Fillon va estar flanquejat per l'últim cercle de fidels (més de 250 càrrecs electes de la dreta han demanat que es retiri), entre ells quals hi havia l'exministre François Baroin, conegut com un antic col·laborador de Nicolas Sarkozy, i el qual alguns han presentat com un possible substitut en el cas que es retirés.

D'altra banda, tres dels més importants barons de la dreta francesa, presidents de tres regions i exministres, tenen previst presentar una iniciativa per a una retirada «respectuosa» del seu candidat a les presidencials.

Christian Estrosi, president de la regió Provença-Alps-Costa Blava (Paca), va assenyalar que la iniciativa s'origina en la constatació que Fillon va directe cap a un «fracàs» i que la situació no pot durar més. Estrosi va avançar que la iniciativa està avalada en particular per dos presidents més de regió del partit d'Els Republicans, Xavier Bertrand i Valérie Pécresse, així com per altres responsables del grup conservador.