El psicòleg de l'UMA Fernando Chapado presideix l'associació Custòdia Compartida Màlaga, que ha liderat a Espanya la recollida de gairebé 100.000 signatures, presentades al Congrés el divendres, per promoure una proposició de llei que reguli la custòdia dels fills entre tots dos cònjuges.

Fernando Chapado, psicòleg madrileny de 41 anys, va deixar amistats, família i treball a Madrid per traslladar-se a Màlaga quan la seva dona, abans del divorci, va decidir deixar la capital d'Espanya i va emportar-se a Màlaga a la filla en comú d'un any, sense el seu consentiment. Des de llavors, ha hagut de defensar-se de dues denúncies per suposat maltractament i una per assetjament sexual a la seva filla, llavors de tres anys, totes arxivades per falta de proves. Aquí ha refet la seva vida, és professor a la Universitat de Màlaga i presideix Custòdia Compartida Màlaga.

El seu cas és molt greu.

Jo volia el divorci i ella no ho acceptava. Quan em va veure molt decidit em va dir: doncs que sàpigues que si vols el divorci serà per les dolentes. Estava sopant a casa dels meus pares i va venir la policia a detenir-me. Va ser la primera denúncia per maltractaments. A partir d'aquí comença el calvari de denúncies falses per allunyar-me de la meva filla.

I la Justícia?

El que més sorprèn és la injustícia. Com una persona és presumptament culpable fins que es demostra el contrari en aquestes circumstàncies. En la llei de violència de gènere per exemple. I et sents tan desprotegit i maltractat ... van passar dos anys i sis mesos perquè pogués demostrar la meva innocència. I fins que no vaig tenir la sentència de divorci no vaig poder veure en condicions la meva filla.

El seu cas va animar a reactivar l'associació Custòdia Compartida Màlaga

Em vaig trobar amb gent que estava en aquesta situació. L'associació estava inactiva, vaig conèixer a membres que havien format part i vaig agafar el timó del vaixell.

El més sorprenent és que en la seva associació també hi ha dones.

No només som els pares els afectats. Potser és un cinc per cent però hi ha casos de dones en què l'home fa servir molt poder i es queda amb la custòdia dels fills. També comptem amb persones de parelles homosexuals.

Quan una parella es divorcia a Espanya, què sol passar amb la custòdia dels fills?

No hi ha cap legislació que ho reguli però la tendència és que en un 75 per cent dels casos la custòdia sigui per a la mare. Un 20 per cent són custòdies compartides i un 5 per cent a favor del pare. Però realment la gran majoria de la custòdia compartida és per acord dels cònjuges així que és molt poc probable que es doni una custòdia compartida si una mare no vol.

Han detectat abusos en la custòdia materna?

Són abundants. La mare ho té tot a mà perquè, per força, es quedi amb els nens, la casa, el cotxe i el sou nescafé, que és la pensió de per vida. El resultat és que hi ha casos en què la dona viu en l'opulència, deixa de treballar fins i tot, es pot permetre des de capritxos per a ella i per als nens i l'home ha de tornar a casa dels seus pares i els recursos que pot oferir als seus fills són molt menors. Hi ha també casos en què els fills, emancipats ja, es matriculin però no van als exàmens o que treballen en negre perquè no es pugui demostrar que estan treballant i que el pare segueixi pagant. Hi ha moltíssima picaresca. Estem en contra de les dones que volen viure a costa d'explotar als seus fills. També reconec que hi ha homes que demanen la custòdia compartida per no pagar, i en realitat no volen als seus fills o els aparquen amb els avis. Passa més del que m'agradaria i m'indigna. Tenir fills és una responsabilitat sine die.

Què li diu als que defensen que el normal és que la custòdia dels fills la tingui la mare abans que el pare?

Els hi dic que si per fecundar a un nen calen dues persones, per educar-lo i cuidar-lo moltíssim més. La idea hembrista que l'home surt de la cova per buscar aliment i la mare es queda a la cova alletant als fills és un model molt superat. Què és el que fa a un home perquè, de sobte, deixi de ser un bon pare?

On sorgeix la idea de presentar una iniciativa legislativa popular?

La iniciativa sorgeix a Màlaga, un advocat va venir a fer-nos una proposta de presentar una iniciativa legislativa popular de nivell autonòmic. Ens assabentem que la comunitat andalusa no tenia potestat i pensem fer-ho a nivell nacional. Ens vam posar en contacte amb un advocat de prestigi, José Luis Sariego, que ja tenia un esborrany de proposta de llei. A l'associació pensem que cal canviar les regles de joc perquè són desiguals i totalment asimètriques.