El fundador de WikiLeaks, Julian Assange, va anunciar que compartirà amb companyies tecnològiques com Google i Apple dades tècniques de l'arsenal de ciberespionatge de la CIA, del qual l'agència nord-americana ha «perdut el control», perquè desenvolupin contramesures que protegeixin els usuaris. Assange va explicar en una roda de premsa a través d'Internet que l'agència d'intel·ligència ha comès un «devastador acte d'incompetència» en no haver pogut evitar que el seu programari per penetrar en telèfons, ordinadors i televisors hagi arribat al «mercat negre» i estigui a disposició dels hackers.
El portal de filtracions va revelar dimarts 8.761 documents i arxius que descriuen virus, troians i altres programes maliciosos que suposadament va crear la CIA, però no en va divulgar les especificacions tècniques per evitar que «periodistes, gent dels governs i ciutadans» siguin atacats amb ells. «WikiLeaks té molta més informació sobre el que ha estat passant amb aquest programa d'armes cibernètiques», va assegurar l'australià, refugiat des del 2012 a l'ambaixada de l'Equador a Londres per evitar ser extradit a Suècia per un presumpte delicte sexual.
«Després d'haver avaluat quina era la millor manera d'actuar, i un cop hem escoltat les trucades que han fet alguns fabricants, hem decidit treballar amb ells, donar-los accés exclusiu a detalls tècnics addicionals perquè puguin desenvolupar solucions i distribuir-los perquè la gent pugui estar protegida», va assenyalar.
Poc després de la roda de premsa d'Assange, la portaveu de la CIA, Heather Fritz Horniak, va assegurar que l'australià no és cap exemple de «veritat i integritat». «Tot i els esforços d'Assange i els de la seva classe, la CIA continua recol·lectant sense descans informació d'intel·ligència a l'estranger per protegir els Estats Units de ter-roristes, de nacions hostils i al- tres adversaris», va afegir la portaveu.
L'agència, va assegurar Assange, sabia que havia perdut aquest programari des de fa almenys dos mesos, però «no va advertir els ciutadans» que podien ser espiats amb ell. Es tracta de «l'arsenal més gran de virus i troians del món», però «no el van protegir, el van perdre, i després van intentar ocultar-lo», va lamentatr l'activista.
Assange va indicar que companyies com Apple, Google i algunes firmes que desenvolupen antivirus han començat a programar contramesures, però «tots ells diuen que necessiten més informació» per poder aixecar barreres que impedeixin als hackers accedir a telèfons iPhone, Android i televisors intel·ligents com els de Samsung. Les empreses afectades, va assegurar, s'enfronten a un dany de «milers de milions de dòlars».
Per part seva, la Casa Blanca va assegurar que els sistemes de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) nord-americana «estan obsolets i han de ser actualitzats», i va reiterar que el fundador de WikiLeaks «ha soscavat la seguretat nacional» dels Estats Units.
El portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, va dir que el Govern nord-americà manté la mateixa «posició» sobre Assange que fa anys i pensa que el fundador de WikiLeaks «ha posat en perill la nostra seguretat nacional».
Qui pagarà el mur?
En un altre ordre de coses, el líder de la majoria republicana al Senat dels Estats Units, Mitch McConnell, va assegurar que no creu que Mèxic pagui el mur que Donald Trump vol construir a la frontera i el cost del qual pretén que sigui assumit pel país veí. McConnell va afirmar que aixecar un mur físic «no és la millor manera» de garantir la seguretat.
