El responsable d'una de les empreses acusades d'emmascarar amb factures falses les comissions a CDC a través del Palau va reconèixer ahir que van treballar a preu de cost per a les campanyes electorals del partit, al qual volien «donar un cop de mà» perquè ja no estava al Govern català.
En la sisena sessió del judici per l'espoli del Palau, Juan Antonio Menchén, un dels cinc socis de Letter Grafic i Mail Rent, va al·legar que no sabia si les donacions que van fer a CDC, treballant gratis en facturar campanyes a preu de cost, van servir per canalitzar les suposades comissions de Fer-rovial al partit a través de la institució, com sospita la Fiscalia.
Tot i això, a preguntes del fiscal Emilio Sánchez-Ulled, va reconèixer que el 2006 i el 2007 els socis de les empreses, que facturaven tres milions d'euros l'any, es van reunir amb un empleat de la companyia que declararà com a testimoni en la causa, que els va proposar que ajudessin econòmicament CDC, per «donar-los un cop de mà» perquè ja no estaven a la Generalitat. «Ens vam reunir els cinc socis i la conclusió que vam treure és que, en les següents campanyes electorals, el benefici de les campanyes l'hi tornaríem al partit», va dir. Ulled li va preguntar llavors si el que van acordar era treballar gratis per a CDC «per amor a la política», a la qual cosa l'acusat li va replicar: «no, tot el que gastàvem [en els treballs per a CDC] ho cobràvem, veníem la campanya a preu de cost. No perdíem res, deixàvem de guanyar».
«Si [els donatius a CDC] no ens perjudicaven, era perfecte. Era apostar per un client», va justificar l'acusat, que va reconèixer que el 2009, en esclatar l'escàndol del cas Palau, van haver de tancar les empreses, per la qual cosa en les tres campanyes que hi va haver entre 2010 i 2011, quan esperaven poder recuperar les donacions a CDC, ja no van arribar a temps.
Factures «vagues»
Menchén va assegurar que les relacions amb CDC anaven a càrrec de Salvador O., qui tenia un «bon tracte» amb el partit, encara que va afirmar que no sabien amb qui es reunia aquest, més enllà dels directors de les campanyes. L'acusat es va desatendre de la gestió econòmica de les empreses, encara que creu que les factures que van girar al Palau -al qual van cobrar 201.130 euros el 2007- eren per serveis reals, «per treballs efectuats» i no per emmascarar el desviament de fons a CDC, ja que el 2005 van iniciar amb la institució una campanya per captar patrocinadors.
L'acusat va explicar que si no va quedar cap rastre d'aquests suposats treballs al Palau -que el fiscal creu ficticis en entendre que la facturació a la institució cultural simulava els suposats pagaments de Ferrovial a CDC-, va ser perquè els productes s'imprimien, es lliuraven a l'empresa de repartiment i la decisió de guardar els originals depenia després del departament d'informàtica.
Menchén no va poder respondre a la pregunta del fiscal anticor-rupció sobre per què els conceptes de les factures al Palau eren «tan vagues» i es va limitar a apuntar que no ho sabia, ja que depenia del departament d'administració, a càrrec d'un altre acusat, Vicente Muñoz, qui va al·legar que no era conscient de res del que feia perquè estava sumit en una depressió de la qual encara es tracta.
Tres exassessors fiscals
A la sessió d'ahir, tres exassessors fiscals del Palau acusats de cooperar en l'espoliació, l'advocat Raimon Bergós i els fiscalistes Santiago Llopart i Edmundo Quintana, es van desvincular de les factures que presumptament van emmascarar el desviament de fons a CDC i van servir als exresponsables de l'entitat per ocultar a Hisenda el saqueig. Bergós va negar que es «coordinés» amb els exresponsables del Palau de la Música Fèlix Millet i Jordi Montull per justificar a Hisenda el desviament de fons i va recalcar «rotundament» que ni aquests li van parlar mai de factures falses ni coneixia l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, qui afronta una pena de set anys i mig de presó.
També va reconèixer que va ser ell qui va redactar, per presentar-lo a Hisenda, un esborrany del conveni amb la Fundació Espai Catalunya, a través de la qual el dirigent de CDC i exlíder de l'extint Partit per la Independència (PI) Àngel Colom va cobrar 75.126 euros el setembre de l'any 2000, segons la Fiscalia, per saldar els deutes de la seva fracassada formació política.
