El govern espanyol ha adreçat a la Generalitat un comunicat en què qüestiona la constitucionalitat de deu dels divuit articles de la Llei 4/2016 de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones que es troben en risc d'exclusió residencial. Aprovada al Parlament el 22 de desembre del 2016, la llei sorgia com a resposta al recurs presentat pel govern espanyol contra diversos punts de la Llei 24/2015, que el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre.

Ara, el govern de l'estat obre un procés de negociació -pas previ per recórrer la llei al TC-, perquè considera que l'actual normativa podria incórrer també en inconstitucionalitat. En declaracions a l'ACN, la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat, Meritxell Borràs, va assegurar que «el Govern està tranquil» respecte a la viabilitat de la normativa que disposa, entre d'altres, de l'aval del Consell de l'Advocacia i el Col·legi d'Advocats de Barcelona. «No té cap sentit que el govern de l'estat ens ataqui per mitjà de les persones més vulnerables», va lamentar la consellera.

Meritxell Borràs veu en l'escrit que va adreçar divendres el govern espanyol «una amenaça clara» i un «atac a les competències de Catalunya». «Si ells creuen que no són unes competències pròpies, per què no han desenvolupat una llei que tiri endavant la protecció de les persones més vulnerables?», va qüestionar la consellera, que va defensar la legitimitat de la llei, aprovada per unanimitat per la cambra catalana, treballada amb l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i que té «garanties legals» avalades pel Consell de l'Advocacia i el Col·legi d'Advocats de Barcelona.

Els àmbits qüestionats són el de «lloguer social», la «cessió temporal d'ús» i la «mediació». De fet, la majoria dels articles que el govern espanyol vol impugnar -el 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14- fan referència a l'àmbit de la mediació per resoldre casos de famílies amb sobreendeutament, aspecte que es va recuperar per mitjà del Codi de Consum.

En aquest sentit, Borràs va garantir que l'articulat és «bàsic i fonamental» i va recordar que el TC va aixecar la suspensió del Codi de Consum «perquè va considerar que no veia elements per mantenir-ne la suspensió» perquè es tractava d'una mediació «voluntària per a les dues parts», de manera que no es percebia inconstitucionalitat.

Un altre article és el 16, referent al «reallotjament obligatori» amb lloguer social. Estableix un sistema temporal que preveu ajudar les famílies que pròximament seran desnonades, en què es fixa un lloguer per a un termini de tres anys ampliables a tres més si es considera necessari pel context social i econòmic. Un punt que, segons el govern espanyol, «incideix directament en la regulació del contracte de compravenda» i que «podria afectar al contingut essencial de la propietat». «De nou, el govern de l'estat torna a protegir les entitats i els que tenen més i no els més vulnerables», va etzibar la consellera Borràs.