L'expresident català Artur Mas invoca els drets constitucionals a la participació i a la llibertat ideològica i d'expressió en l'anunci del recurs que presentarà davant el Tribunal Suprem (TS) contra la sentència que el va condemnar a dos anys d'inhabilitació per la consulta del 9-N.
Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau -condemnades a un any i nou i mesos i a un i mig, respectivament, pel 9-N- van anunciar formalment davant el Tribunal Suprem que recorreran la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè se'ls absolgui d'un delicte de desobediència al Constitucional.
Els recursos dels encausats se sumen al que la Fiscalia Superior de Catalunya va anunciar divendres passat que presentaria perquè el Suprem condemni Mas, Ortega i Rigau també pel delicte de prevaricació del qual van ser absolts, per la qual cosa el ministeri públic els sol·licitava fins a vuit anys d'inhabilitació.
En els seus escrits per anunciar els seus recursos, els encausats al·leguen que en les seves condemnes pel 9-N s'han vulnerat fins a cinc preceptes constitucionals, entre ells els de llibertat ideològica i d'expressió i el que reconeix el dret de participació dels ciutadans en els assumptes públics.
Altres drets de la Constitució que les defenses dels condemnats troben infringits per la sentència del 9-N són els d'igualtat davant la llei, tutela judicial efectiva, motivació i congruència de les sentències, presumpció d'innocència, a un procés amb totes les garanties i legalitat.
De la mateixa manera, l'anunci dels recursos -que les defenses desenvoluparan en posteriors escrits davant el Suprem- addueix que la sentència del TSJC va vulnerar preceptes similars del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals (CEDH).
El portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, va considerar «pintoresc» que Mas invoqui els seus drets constitucionals, quan «els que ell ha vulnerat són evidents», referint-se al dret de tots els espanyols a decidir sobre la sobirania nacional.
Ambaixadors del 9-N
Precisament ahir Mas, Rigau i Ortega van ser convidats a participar en una reunió del president i els consellers prèvia a la del Consell Executiu. Tal com va explicar Munté, se'ls va voler fer anar al Palau de la Generalitat de Catalunya perquè després de les seves inhabilitacions «simbolitzen en primera persona la situació que es viu a Catalunya, els mandats democràtics i la manca absoluta de resposta política i 100% judicial per part de l'estat».
La portaveu del Govern va explicar que la reunió va servir perquè els tres inhabilitats mostressin «la seva plena disponibilitat» per col·laborar amb les institucions catalanes i amb la societat civil sobiranista per tal de «fer pedagogia» sobre el referèndum i explicar la seva experiència personal en el procés que viu Catalu-nya.
Munté va comentar que de moment no se'ls ha traslladat cap tasca «concreta», però va apuntar que hi haurà «encàrrecs» perquè expliquin el procés, la demanda del referèndum i la «manca de resposta política de l'estat» tant «dins com fora de Catalunya».
L'executiu creu que tots tres «poden fer una molt bona feina de pedagogia per guanyar suports pel referèndum», i que ho podrien fer «dins i fora de Catalunya». I és que la idea que tots tres vagin parlant pel món del procés «és una possibilitat real i factible, i ben coherent amb l'interès que la situació de Catalunya desperta a molts països europeus».
Segons Munté, la petició del Govern va caure bé entre els tres inhabilitats i van «mostrar la seva disposició» a fer aquest paper. «Hem acreditat la voluntat del Govern de comptar amb el seu testimoni, i hem comprovat la seva plena disponibilitat al que des del Govern o la societat civil se'ls pugui demanar», va concretar.
