24 de març de 2017
24.03.2017
40 Años
40 Años

Un estudi alerta que la sobrepesca i l'excés d'eriçons amenaça els boscos d'algues

Una investigació conclou que la superpoblació d'herbívors marins arrasen «pilars dels ecosistemes»

24.03.2017 | 00:16
Un científic estudia una comunitat d´algues en un indret de la Mediterrània

Científics del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) alerten del risc extraordinari que pateixen els boscos d'algues del Mediterrani perquè s'hi formin deserts submarins, cosa que implica una gran pèrdua de biodiversitat. Després d'anys d'observació, han comprovat que darrere d'aquest fet hi ha la superpoblació d'herbívors com els eriçons de mar, que arrasen les algues.

Una investigació liderada pel CEAB –adscrit al Consell Superior d'Investigacions Científiques–, en la qual també participa la Universitat de Barcelona i institucions internacionals, remarca la importància dels boscos d'algues com a «pilars dels ecosistemes» de les costes mediterrànies perquè es troben a la base de la cadena alimentària, ja que són la principal font d'energia per a la resta d'espècies.

La seva capacitat per captar diòxid de carboni i emetre oxigen els dóna un altre valor fonamental, sobretot dintre de l'actual context de canvi climàtic. Una llista d'actius que els experts completen ressaltant el fet que les algues ofereixen refugi a moltes espècies que, després, es venen a les llotges. L'estudi ha descobert que els boscos d'algues del Mediterrani són especialment vulnerables a patir col·lapses que acceleren l'aparició de deserts submarins, també anomenats blancalls. Els científics del CEAB atribueixen el risc al fet que, per naturalesa, les aigües marines d'aquests boscos tenen menys nutrients que la resta perquè, a diferència de les que banyen el continent, no reben les aportacions que els rius recullen terra endins. En opinió de l'autor principal de l'estudi i investigador del CEAB-CSIC, Jordi Boada, saber que hi ha zones del Mediterrani molt més vulnerables a causa de la falta de nutrients «ens ajuda a preveure i a prevenir la desaparició dels boscos d'algues».

Els científics aclareixen que parlen de «col·lapse» perquè els deserts submarins es creen amb molta rapidesa, però recuperar-los és un procés llarg i complicat per al que cal que la població d'eriçons de mar sigui pràcticament nul·la. Boada adverteix que «l'aparició d'un blancall, on han desaparegut totalment les algues originals i queda la roca despullada, respresenta una pèrdua enorme de biodiversitat, productivitat i funcionalitat de l'ecosistema».


La sobrepesca, la causa última

Al Mediterrani, les garotes són una espècie clau per al funcionament dels ecosistemes litorals. Se'l considera un dels herbívors més importants als mars temperats com aquest i tenen la capacitat de modificar i alterar la comunitat d'algues segons la quantitat d'individus que hi hagi. Però la qüestió, segons els científics, és que al Mediterrani occidental hi ha zones on la superpoblació d'eriçons de mar està acabant amb els boscos d'algues a causa, sobretot, de la falta de peixos depredadors de les garotes. És diferent al Mediterrani oriental, on la causa dels blancalls són principalment els peixos herbívors, que arriben des del Mar Roig a través del Canal de Suez amb l'augment de temperatura de les aigües.

«Actualment, gran part de les poblacions de peixos del Mediter-rani estan afectades per la sobrepesca i els peixos com els sards i les orades, que són els principals depredadors naturals d'aquests importants herbívors, no en són una excepció. L'absència de peixos que controlin el nombre d'eriçons de mar els salva de la depredació, ja que la forta disminució d'uns provoca el creixement desmesurat dels altres», diu Boada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema