Les denúncies per assetjament homofòbic es van triplicar el 2016 a Catalunya respecte a l'any anterior i van representar el 13,1% de les incidències registrades per l'Observatori contra l'Homofòbia el 2016, mentre que el 2015 només suposaven el 4,4% dels casos.

Aquestes dades es recullen a l'estudi sobre la LGTBIFÒBIA el 2016 que ha realitzat l'Observatori contra l'Homofòbia, el director del qual, Eugeni Rodríguez, ha alertat de la possible banalització de l'assetjament com a conseqüència de la inexistència d'un règim sancionador que tipifiqui aquestes infraccions i les seves conseqüències en el marc de la Llei 11/2014 de garantia dels drets LGTBI.

L'Observatori contra l'Homofòbia ha presentat aquest matí l'estudi de l'any 2016, any que es van registrar 84 incidències, enfront de les 113 del 2015, una xifra que consideren que "segueix sent molt elevada" tenint en compte que l'any passat l'Observatori va estar tancat durant quatre mesos, durant els quals no va poder realitzar la seva activitat habitual.

La directora de l'estudi, Elena Longares, ha explicat que s'ha mantingut tant la diversificació dels àmbits com dels itineraris pels quals es dirigeixen les incidències i, en aquest sentit, ha destacat que de les 84 registrades, 50 s'han resolt per la via del deure d'intervenció de l'administració pública contemplada a l'article 11 de la Llei.

Longares ha advertit que "aquesta no ha de ser l'eina habitual d'aplicació de la Llei" i ha insistit en la importància de "desenvolupar un règim sancionador per a les infraccions".

En referència als col·lectius més afectats per aquestes incidències, l'estudi destaca que la majoria són homes homosexuals o bisexuals encara que, en relació amb 2015, la seva proporció disminueix en benefici de la resta de col·lectius LGTBI, que significa, segons Longares, que "aquests col·lectius comencen a animar-se a registrar les seves incidències".

L'estudi revela que les incidències més comunes són les agressions, físiques o verbals, ja que suposen el 30,9% dels casos, un percentatge idèntic al registrat a l'estudi del 2015.

Elena Longares també ha volgut destacar un creixement molt important de l'assetjament, que se situa en segon lloc, i representa un 13,1% de les incidències respecte al 4,4% que es va registrar en l'any anterior, vol dir que s'han triplicat els casos.

Segons Eugeni Rodríguez, aquest augment es deu als convenis que l'Observatori té amb uns 20 o 30 ajuntaments catalans, la majoria pròxims a Barcelona, que permeten que les escoles traslladin les incidències a l'entitat ja que "el nen petit difícilment ho denunciarà".

Rodríguez ha recordat que en els casos que es registren "els pares tenen una relació de complicitat amb el fill" i que aquestes dades no representen al total de la població ja que "no inclouen a les famílies que no accepten la sexualitat del seu fill".

En aquest sentit, Eugeni Rodríguez ha subratllat la necessitat de crear un protocol de bullying específic per al col·lectiu LGTBI que permeti la creació de polítiques preventives i no es limiti "a apagar incendis".

Elena Longares ha explicat que les incidències per odi i exaltació també representen el 13,1 dels casos, una xifra similar a la registrada el 2015, i ha destacat la dificultat de treballar davant les incidències registrades en xarxes socials perquè faciliten l'anonimat i dificulten la identificació dels agressors.

Respecte a la localització de les incidències, l'estudi determina que en relació amb el pes poblacional, el 38,5% de les incidències s'han registrat a Lleida, malgrat que el territori amb més incidències segueix sent Barcelona.

En resposta a les conclusions de l'estudi, Rodríguez ha alertat de la "urgència" amb la qual cal redactar i aprovar el règim de sancions i ha reconegut un cert "por davant la banalització de l'assetjament", una xacra que considera que està en augment.