La dona del candidat conservador a la presidència francesa, François Fillon, va començar a cobrar de l'Assemblea Nacional l'any 1982, durant la primera etapa que el seu marit va ser diputat, quatre anys abans del que s'havia comunicat públicament, segons va informar ahir el diari digital Médiapart.
Fillon va atorgar a la seva esposa, Penelope, contractes per a la realització d'estudis o missions puntuals, va afegir el web francès, segons el qual la Justícia avalua la veracitat de la informació transmesa per l'aspirant.
En un primer moment, l'exprimer ministre francès va assegurar que la seva dona va ser contractada com a assistent parlamentària seva el 1997, data que va rebaixar posteriorment al 1988 i que es va remuntar a l'any 1986 quan l'equip del candidat va publicar al web de campanya el salari net percebut per la seva esposa.
Des d'aquest últim any i fins al 2013, segons els mitjans francesos, Penelope Fillon va rebre més de 680.000 euros de salari brut com a assistent parlamentària del seu marit o del seu suplent, que era el diputat conservador Marc Joulaud.
Tots tres estan imputats pels llocs de treball suposadament ficticis que aquesta va exercir a l'Assemblea Nacional i a la revista literària La Revue donis Deux Mondes.
Fillon va ser imputat a mitjan mes de març passat principalment per malversació de fons públics i falsificació; Joulaud va ser imputat per malversació; mentre que a la dona se l'acusa, entre d'altres, de complicitat i receptació de malversació de fons públics i de complicitat i receptació d'apropiació indeguda.
L'escàndol va saltar a la llum pública a final del mes de gener, i ha esquitxat des de llavors la campanya electoral del candidat, que es va negar a abandonar la carrera a l'Elisi i ha acusat el president francès actual, el socialista François Fillon, de ser al darrere de les filtracions que van conduir a la seva imputació.
En un altre ordre de coses, la candidata ultradretana a la presidència de França, Marine Le Pen, va negar la responsabilitat del seu país en les detencions de jueus durant l'ocupació nazi, cosa que li va suposar les crítiques dels seus rivals, que van qualificar les seves paraules de «revisionistes». En una entrevista a diversos mitjans de comunicació, Le Pen va assegurar diumenge que França no era responsable de l'onada de detencions de jueus del 16 i el 17 de juliol del 1942, quan 13.000 d'ells van ser arrestats amb la complicitat de les autoritats col·laboracionistes del règim de Vichy, la major part d'ells, deportats als camps de concentració i exterminats.
Coneguts com els successos de Vel d'Hiv, aquests fets són sovint assenyalats com un dels moments de la complicitat de França amb el règim nazi, pels quals el 1995, el llavors president, Jacques Chirac, va demanar perdó a la comunitat jueva. «Alguns havien oblidat que Marine Le Pen és la filla de Jean-Marie Le Pen», va replicar el candidat socioliberal Emmanuel Macron en referència a les diverses condemnes per «negacionisme» del pare de la candidata, fundador del Front Nacional. El conservador François Fillon, per la seva banda, va alertar del «perill» que suposa despertar aquest tipus de debats.
Davant aquestes crítiques, Le Pen va matisar les seves paraules. La candidata va recordar que els expresidents Charles de Gaulle i François Mitterrand tampoc consideraven que el règim de Vichy, «col·laboracionista i il·legal», representés França.
Proposta de Macron
Per altra banda, Macron té intenció que el seu país lideri una iniciativa internacional per obligar els gegants d'Internet a col·laborar en la lluita contra el terrorisme. Es tractaria de posar en marxa «una acció coordinada a escala europea i internacional», va dir.
