L'exministra socialista de Defensa, Carme Chacón, de 46 anys, va ser trobada morta ahir en el seu domicili de Madrid, segons sembla a causa de la cardiopatia congènita que patia. Una mort sobtada que ha deixat consternat el món polític. Chacón, que va ser la ministra més jove al seu moment i la primera d'accedir a la cartera de Defensa, tenia una malaltia congènita que ella definia com del «cor al revés», de la qual havia parlat en diversos actes i congressos mèdics, i que podria haver estat la causa de la seva mort.

Segons fonts policials, el cos sense vida de l'exministra va ser trobat al llit, a casa seva de Madrid. Segons sembla, la seva família, que viu fora de Madrid, no tenia notícies seves des de la matinada de dissabte, i s'havia posat en contacte amb una amiga seva de la capital espanyola perquè acudís al seu domicili, segons fonts policials. Altres fonts apuntaven ahir que l'exministra havia quedat a dinar amb uns amics i que, en no acudir a la cita, una de les seves amigues va anar fins a casa seva. En qualsevol cas, com ningú contestava a les trucades a la porta, l'amiga va avisar als serveis d'emergència a les 18.25 hores, perquè forcessin l'entrada a la casa, on ja la van trobar morta.

La seva imatge passant revista a les tropes embarassada de set mesos del seu únic fill va trencar motllos al seu moment, cosa que molts dels seus companys van voler recordar ahir després de conèixer la seva mort. La consternació i la incredulitat, ahir, es feien patents en la major part dels missatges de tots els partits polítics a les xarxes socials. Alfredo Pérez Rubalcaba, que va ser company seu en el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i després rival al Congrés Federal del Sevilla del 2012 per dirigir el PSOE, assegurava estar «desolat per la mort de Chacón» i envia una abraçada a la seva família. Els tres aspirants a les primàries de maig per dirigir el PSOE han suspès els seus actes de precampanya i tant Susana Díaz, com Pedro Sánchez i Patxi López.

El 1994, Chacón va ingressar en el PSC. Entre els anys 1999 i 2003 va ser regidora de l'Ajuntament d'Esplugues i primera tinent d'alcalde. El 2000 va entrar en l'Executiva Nacional del PSC i va ser diputada per Barcelona de 2000 a 2004.En aquell mateix període va ser secretària d'Educació, Universitat, Cultura i Investigació del PSOE. De 2003 a 2004 va ser portaveu del PSOE. A partir d'aquell any va ocupar també la vicepresidència primera del Congrés dels Diputats (fins a 2007) i la secretaria de Cultura del PSOE (fins a 2008).

El llavors president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero la va nomenar ministra de l'Habitatge el 2007, càrrec que va ocupar fins a 2008, quan va ser nomenada ministra de Defensa, passant a ser la primera dona al capdavant d'aquesta cartera. En el 38è Congrés del PSOE, celebrat el 2012, es va presentar com a candidata a la secretaria general del PSOE davant Alfredo Pérez Rubalcaba. Va perdre per 22 delegats. Entre 2013 i 2014 es va traslladar a Miami (EUA) per impartir classes a la Universitat Miami Dade College.Cap de llista del PSC a les eleccions generals del 20 de desembre del 2015, va aconseguir l'acta de diputada. Va ser una dels 17 membres de l'Executiva Federal del partit que va dimitir per provocar la sortida del secretari general Pedro Sánchez, que finalment va renunciar l'1 d'octubre del 2016.