El seu cor li va fer saber molt aviat que «cada dia és un regal». Carme Chacón va explicar diverses vegades que el seu «cor a l'inrevés» li va ensenyar a viure «amb aquesta sensació de privilegi que sovint oblidem». L'exministra socialista, morta diumenge als 46 anys, s'havia resistit a viure completament condicionada per una cardiopatia congènita que gràcies a la medicina no li va prendre el bàsquet, ni la maternitat, ni divuit viatges a l'Afganistan mentre va ser la primera dona al capdavant de Defensa, alguns durant l'embaràs. «A mi em van educar per sobreviure», va dir una vegada.

La patologia que col·loquialment es coneix com a «cor a l'inrevés» és molt bàsicament això. El problema, tècnicament «transposició de grans vasos», se substancia en un error congènit de connexió en què «el que hauria de ser el ventricle dret es comporta com un ventricle esquerre perquè està connectat al sistema de l'esquer-re, i viceversa». David Calvo, cardiòleg de l'Hospital Universitari Central d'Astúries (Huca), explica que el problema es manifesta perquè les dues parts del cor «són dos sistemes diferents, que treballen a pressions diferents», i la inversió de les connexions de venes i artèries obliga que «cada un dels ventricles operi en unes condicions diferents d'aquelles per a les quals està preparat, o per a les quals ha estat dissenyat». Aquesta alteració de l'anatomia de l'òrgan «sobrecarrega de treball» el cor del pacient i incrementa els riscos de col·lapse fins a extrems que poden ser molt greus.

En estar connectats a la circulació que no els correspon -el ventricle dret hauria d'estar enllaçat a la circulació pulmonar, que transporta la sang desoxigenada als pulmons, i l'esquerre a la sistèmica, que la impulsa a la resta dels teixits del cos-, es genera «un problema tremendament greu que pot causar la mort en el moment de néixer». Superat aquest moment crític, el risc de mort sobtada continua sent sensiblement superior al d'un cor sense malformacions, però la transposició també pot corregir-se «de manera natural» en els casos en què l'òrgan és capaç de «buscar-se el seu propi camí perquè la circulació s'autocorregeix», apunta Calvo. Això passa sense que el cor deixi de tenir les venes i artèries connectades a l'inrevés, sobrecarregat de treball i exposat a «una aturada cardíaca, a una insuficiència o un problema elèctric, a una arítmia greu», que pot resultar fatal quan sobrevé en solitari, o sense tenir a l'abast una maniobra de reanimació urgent.

Es pot viure amb el «cor a l'inrevés», sobre el qual també cal una fórmula de correcció quirúrgica per actuar en els casos en què no sigui suficient la rectificació natural. La intervenció, mitjançant la tècnica de Mustard o Senning, suposa una «recanalització o reconducció dels fluxos de sang que arriben i surten del cor», apunta Calvo, «per poder mantenir així una estabilitat». Carme Chacón confessava que vivia «amb plenitud», conscient del que podia fer i el que havia de deixar de fer, fregant una normalitat sotmesa als preceptius controls mèdics. El cardiòleg David Calvo indica que als pacients amb la seva patologia se'ls recomana en general una vida tranquil·la i una activitat física moderada, sense fatiga ni grans exigències competitives.

Ella va poder fins i tot ser mare. L'embaràs, assenyala el doctor, comporta un risc en termes generals per a les dones que pateixen una cardiopatia. S'explica pel sobreesforç que la gestació exigeix del cor, però també «moltes vegades, en situacions de correcció completa de la transposició per situacions d'estabilitat clínica sense fracàs de l'activitat de bombament del cor, es pot completar un embaràs sense complicacions». Chacón va confessar que el primer que va fer en despertar-se després de donar a llum va ser preguntar pel cor del Miquel, que avui té 9 anys. Durant l'embaràs «ja es veia que no tenia res, però quan vaig despertar-me vaig preguntar pel seu cor. Aquest temor el tens sempre», deia l'exministra.