ETA va fer públic un comunicat amb motiu de l'Aberri Eguna (Dia de la Pàtria Basca) en el qual justifica el seu desarmament i anuncia un debat intern en què prendrà decisions «per avançar», sense esmentar la dissolució de l'organització. Segons el diari Gara, ETA qualifica d'«èxit» el desarmament realitzat la setmana passada després de «canviar d'esquema» i passar a considerar que l'entrega de les armes «ja no era moneda per a la negociació» amb l'«insaciable» govern espanyol, sinó «un mitjà per explicar el tancament dels estats i impulsar el cicle independentista».

L'organització terrorista destaca la contribució al desarmament dels autoanomenats «artesans de la pau» i valora el suport de les institucions basques, «encara que a l'últim moment hi hagi hagut algun nyap», i dels partits i sindicats. ETA va anunciar que farà un debat intern en què «prendrem decisions entre tots els nostres membres de cara a avançar», sense esmentar si en aquesta discussió es planteja la dissolució de la banda.

Paral·lelament, els partits nacionalistes van celebrar l'Aberri Eguna, en què el PNB va demanar el reconeixement d'Euskadi com a nació amb una relació de bilateralitat amb l'Estat, mentre l'es-querra abertzale va reivindicar una república basca. També Podem Euskadi es va sumar per segon any a aquesta celebració per exigir que «tot basc té dret a sentir-se basc com vulgui fer-ho».

El PNB va reunir a la plaça Nova de Bilbao milers de simpatitzants i militants, on el president del partit, Andoni Ortuzar, va reivindicar la feina feta per aconseguir el reconeixement d'Euskadi com a nació i va defensar «una relació de bilateralitat amb l'Estat». Es va preguntar «per què, si s'ofereix ara des de Madrid la cosobirania a Gibraltar, no podrem tenir-la també els bascos».

Ortuzar va fer un «oferiment solemne i sincer» a l'esquerra abertzale i al sindicat ELA per col·laborar i «lluitar junts» per construir la nació basca. Segons va dir, Euskadi ha de ser «un subjecte polític en peu d'igualtat» amb l'Estat, i va assegurar «somiar» amb «una col·laboració honesta entre abertzales», i així amb «la unió de forces a favor de la nació basca».

Segons la seva opinió, «és hora de bastir ponts entre abertzales», però va retreure que, durant els quaranta anys que el PNB ha fet la construcció nacional, l'esquerra abertzale ha fet «destrucció nacional». Per això, els va demanar que es posin definitivament «al costat de la democràcia» i respectin «les diferents maneres de sentir-se basc», per tal de poder començar a explorar les possibilitats de col·laboració entre el seu partit i l'esquerra abertzale.

Ortuzar es va dirigir a ELA i, després d'assegurar «no tenir por» de les seves «vagues i declaracions polítiques», es va preguntar si un dia remaran a favor o seguiran oposant-se a tot. «L'assumpte no és si el PNB pot aguantar o no l'estirada política o sindical de l'esquerra abertzale o de la direcció d'ELA, que pot fer-ho, sinó si des d'un punt de vista abertzale, és a dir, des del que vol la seva pàtria, la confrontació és el millor per a Euskadi», va sentenciar. Ortuzar va dir que després del desarmament d'ETA s'ha de parlar del «fracàs estrepitós dels que van pensar que Euskadi es construïa a trets».

A l'acte també va intervenir el lehendakari, Iñigo Urkullu, que va demanar continuar treballant «amb constància» en una estratègia de «construcció progressiva de la nació basca» que «ha demostrat ser eficaç».

Manifestació a Gernika

EH Bildu es va sumar a l'acte organitzat per la xarxa Independentistak a Gernika, on diversos milers de persones es van manifestar per reclamar «la primera república basca». El portaveu d'Independentistak, Txutxi Ariznabarreta, va assenyalar que és «urgent activar la majoria social independentista a Euskal Herria» perquè, si s'aconsegueix, «no hi haurà qui ens aturi» en la consecució d'un «estat democràtic i social» basc.

Per la seva banda, la parlamentària basca d'EH Bildu Maddalen Iriarte va fer una crida a unir-se per «aconseguir una Euskal Her-ria lliure», i va afegir que ha estat la ciutadania basca la que ha aconseguit «un moment molt il·lusionant» amb el desarmament d'ETA.

Podem Euskadi, mentrestant, va aprofitar l'Aberri Eguna per reflexionar sobre el concepte de pàtria; va defensar que «cada basc pot sentir-se basc com vulgui fer-ho»; i va demanar «construir una pàtria oberta a la qual tothom se senti convidat a ser-ne part» i on tothom s'hi senti còmode.