El socioliberal Emmanuel Macron va homenatjar les víctimes de l'Holocaust en la seva lluita per contrarestar el seu deteriorament en els sondejos, que encara el situen com a guanyador a les presidencials franceses del 7 de maig davant la ultradretana Marine Le Pen, però amb menys marge. Quan falta una setmana perquè se celebri la segona i definitiva volta dels comicis, els primers a França sense un candidat dels partits tradicionals de centredreta o esquer-ra moderada, Macron va visitar a París el Memorial de la Shoah («el desastre», en hebreu) i el dels Màrtirs de la Deportació.

L'exministre d'Economia entre el 2014 i el 2016 i antic banquer pretén així reconduir la seva campanya de la segona volta després d'un mal inici, en què, d'acord amb diversos analistes, es va veure superat per Le Pen, que ha sabut donar la imatge d'una candidata molt propera al poble.

Des de diumenge passat, quan va passar a la segona ronda com el candidat més votat, amb el 24,03% dels vots, Macron, de 39 anys, ha caigut uns quants punts, segons els sondejos, que el situen amb un avantatge davant de la candidata ultradretana encara confortable (60%), però inferior al que algunes cases d'apostes pronosticaven (65%).

El candidat, pel qual han demanat el vot el president sortint, el socialista François Hollande, i una bona part d'Els Republicans (centredreta), va rebre un nou suport, el de l'exministre centrista Jean-Louis Borloo.

Amb l'homenatge d'ahir, celebrat el Dia de la Deportació a França, el règim col·laboracionista de la qual va contribuir a enviar uns 200.000 jueus als camps d'extermini, Macron va buscar reforçar la seva imatge de tolerància davant de la de Le Pen i el seu partit. El Front Nacional ha estat esquitxat per nombroses polèmiques «negacionistes», com la del pare de Marine Le Pen i un dels fundadors de l'FN, Jean-Marie, o la de Jean-François Jalkh, qui va haver d'apartar-se divendres de la direcció interina del partit per unes declaracions sobre les cambres de gas, que ell nega. La mateixa Le Pen es va veure embolicada fa unes setmanes en la controvèrsia «negacionista» en afirmar que França no va ser responsable de les detencions i deportacions de jueus durant l'ocupació nazi el 1942, atès que, segons ella, el règim col·laboracionista de Vichy no representava el país.

Le Pen, que acaba de formar una aliança amb la dreta euròfoba de Nicolas Dupont-Aignan, va continuar intentatnt allargar la seva base electoral amb una visita sorpresa a la fàbrica de productes d'alumini Altéo de Gardanne (sud), al centre d'una polèmica mediambiental per l'abocament de substàncies contaminants al Mediterrani. Tot i que aquesta acció electoral no va tenir l'impacte mediàtic de la de dimecres, quan també inesperadament es va presentar en una fàbrica d'electrodomèstics en via de ser deslocalitzada, Le Pen va intentar guanyar-se els electors amb més consciència ecològica.

En una entrevista al diari Le Parisien, Le Pen també va explicar un dels punts més confusos del seu programa econòmic: com sortirà de l'euro. Va proposar la cohabitació de dues divises, una per a transaccions nacionals i una altra per a les internacionals, ja que creu que la moneda única europea «està morta».