El dia en què l'oposició va car-regar amb tota la força contra la gestió que l'Executiu i la Fiscalia han fet del cas Lezo, el principal assenyalat, el fiscal en cap Anti-corrupció, Manuel Moix, va rebre avals clau: el del seu cap , José Manuel Maza, el del president del govern, Mariano Rajoy, i el del ministre de Justícia, Rafael Catalá.

Un suport evidenciat en una jornada parlamentària gairebé monogràfica sobre corrupció i, més concretament, sobre el cas Lezo, Moix i el secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, com a principals protagonistes. Tots dos van rebre un nítid suport del govern (i del fiscal general de l'Estat en el cas de Moix), però també l'exigència de dimissió dels partits de l'oposició (vegeu desglossat). A Moix el consideren desacreditat per obstaculitzar les investigacions del cas que ha portat a la presó Ignacio González, i a Nieto per la sospita, encoratjada per l'escrit dels fiscals conegut dimarts, que va avisar el germà de l'expresident madrileny que estaven sent investigats.

Al començament de la jornada, en la sessió de control al govern, Rajoy va defensar sense dubtar-ho Manuel Moix, al seu parer, un «professional amb àmplia i reeixida trajectòria» que actua amb «total independència i plena responsabilitat». Poc després va ser el mateix Catalá qui ho va fer en termes similars i, ja a la tarda, en una sessió monogràfica sobre l'assumpte, José Manuel Maza, i de nou el ministre de Justícia, que va carregar contra l'oposició en assenyalar que les acusacions contra Moix, de dificultar la investigació del cas Lezo, és del més greu de què es pot acusar un fiscal. «Això és prevaricació», va remarcar. I va afegir: «no sé si vostès mesuren bé les paraules, potser la immunitat parlamentària els ajuda, però acusar un fiscal de no fer la seva feina i més aviat d'impedir que desenvolupin processos d'investigació, em sembla molt seriós».

Segons Català, Moix es va limitar a fer «una consideració de tècnica jurídica» en relació amb la seva negativa a practicar un dels escorcolls en l'operació Lezo i que, fins i tot, va cedir a l'opinió de la junta de fiscals, tot i que la seva opinió no és vinculant. Tot seguit, va defensar una vegada més Moix, a qui va qualificar de «professional irreprotxable i reconegut pels seus companys després de més de 30 anys de carrera», el qual «no ha mentit» en la polèmica sobre el relleu del fiscal de Lezo, Carlos Iáñez, qui primer va dir que marxava i després que s'ho va repensar, va afegir. El ministre va negar tota interferència en qualsevol assumpte judicial i va demanar que qui tingui proves del contrari que ho demostri, i va retreure als grups que li demanin explicacions sobre fets de terceres persones. «No tinc res a dir», va dir Catalá.

Maza també va ser contundent en exposar que no pensa dimitir ni destituir el fiscal en cap en no apreciar «una sola dada objectiva» que el porti a dubtar d'ell. El fiscal general va admetre que, abans de nomenar-lo, va conèixer una gravació en què Ignacio González indicava que Moix era el seu favorit, però ni li va estranyar ni el va fer canviar d'idea. Va considerar «insòlit» el «mantell de sospita» amb què es jutja la Fiscalia i va carregar contra els mitjans de comunicació. De fet, una de les seves propostes és endurir la llei per evitar que es publiquin filtracions.