La Plataforma per la Llengua ha remarcat que la llengua conserva base social al País Valencià per avançar cap a la normalització lingüística i un major ús «malgrat les polítiques contràries a l'ús legal i la promoció» dels darrers governs autonòmics.

Així ho va considerar el delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, en la presentació a València de les dades de l'informeCAT referents al valencià. Carceller va dir que aquesta base social «explica els canvis polítics i el nou País Valencià que està naixent».

L'informe constata que la llengua avança i es mostra més viva allà on l'Estat no intervé o té una intervenció menor, com en el cas de les noves tecnologies o Internet. En canvi, té dificultats on està més regulat, com en l'àmbit de la justícia, per exemple.

Plataforma per la Llengua va presentar ahir la sisena edició de l'informeCAT. L'estudi recull les dades «més significatives» sobre l'ús de la llengua catalana en els territoris catalanoparlants. El president de la Plataforma va indicar que, tot i la «millora» de la situació de la llengua en els territoris catalans, el català és una llengua que està en una situació de «franca anomalia». No hi ha cap llengua en cap país d'Europa i de tradició democràtica amb aquestes «dimensions» i «vitalitat» que estigui «tan desprotegida com el català», va afegir Escuder. Augmenta el 8% el consum d'espectacles en català en l'àmbit cultural, destaca que en dos anys ha augmentat el 8% el consum d'espectacles en català, segons l'Enquesta de participació cultural a Catalunya. Mentre que el 2013 el 51,4% de la població miraven els espectacles en català, el 2015 va incrementar fins al 59,5%. A escala territorial, Escuder va destacar dues dades importants: el programa No perdis el compàs, una coproducció entre TV3 i IB3, que fomenta la col·laboració entre els territoris catalanoparlants, i una moció del Parlament a favor de la reciprocitat dels mitjans audiovisuals en català, que permet que tots els mitjans catalans es puguin escoltar i veure arreu dels Països Catalans.

D'altra banda, el president de la Plataforma ha assenyalat que el Festival de Cinema de Sitges ha «augmentat substancialment» els doblatges i la subtitulació al català. El 2015, el 15,9% de les pel·lícules projectades en les seccions oficials eren en català, mentre que el 2016 va augmentar fins al 44,5%. De les 238 pel·lícules de les seccions oficials del Festival de l'any anterior, 106 pel·lícules eren en català (8 en versió original i la resta subtitulades). Més del 75% dels comerços de Lleida, Tortosa i Girona inicien les converses en català. Pel que fa a l'empresa i el consum, l'informe ha plasmat que més del 75% dels comerços de Lleida, Tortosa i Girona inicien les converses en català.

Les pitjors xifres es troben a la ciutat de Tarragona, on l'atenció inicial en català és del 43,4%. Per contra, Escuder ha reivindicat que el 90% de productes que es venen a Catalunya -alimentaris i no alimentaris- són «lingüísticament il·legals», ja que «no estan etiquetats en català», tal com indica la Llei de Codi de Consum aprovada el 2010.