Susana Díaz i Pedro Sánchez arriben molt igualats a la contesa, vista des d'alguns sectors com una guerra fratricida en la qual Patxi López, el «casc blau» que pot posar pau entre ells, té poquíssimes possibilitats d'imposar-se. De fet, els tres es van enfrontar el dilluns en l'únic debat de la campanya, que va semblar més un ajust de comptes personals i polítics entre Sánchez i Díaz, que van poder dir-se per primera vegada les coses a la cara després del fatídic Comitè Federal de l'1 d'octubre, en el qual va dimitir el primer.
Amb tots els expresidents del govern, els exsecretaris generals i pràcticament tots els «barons» autonòmics al seu costat, excepte la balear Francina Armengol, que ha virat de López a Sánchez a només una setmana de les primàries, Díaz parteix com la favorita , encara que es resisteix al fet que s'identifiqui al seu contrincant amb les bases.
Per això, i a petició de la candidatura de Sánchez, la gestora ha volgut garantir el vot secret i, per evitar suspicàcies, els militants que acudeixin a votar no podran portar el sobre preparat des de casa. És més, hauran de ficar-se dins d'una cabina per escollir, de manera individual i secreta, la papereta amb el nom de l'aspirant, que després dipositaran en una urna. I és que la fractura interna ha provocat una feroç hostilitat entre «susanistes» i «sanchistes».
Vots a la Catalunya Central
A la Federació XI, Bages, Berguedà i Solsonès hi haurà tres taules de votació: a Manresa (de 10 a 20 h), a Castellbell (tarda) i a Berga (matí). Del Bages es calcula que podran dipositar el vot uns 300 militants. Tots ells se sumaran als altres 2.900 centres que s'obriran a Espanya i als 17 a l'estranger. Ahir els candidats tancaven una campanya de dues setmanes plena de tensió i que ha mobilitzat la militància, fins i tot, més que a unes eleccions generals.
Bona prova d'aquest interès és que gairebé el 67% dels afiliats van avalar amb la seva signatura algun dels tres candidats, dada molt superior al minso 38,7% de fa tres anys. Passat el tràmit de la verificació d'avals, Díaz va aconseguir 60.231 signatures, només 6.539 més que les 53.692 de Sánchez. López es va conformar amb recaptar el mínim i va presentar 10.866 rúbriques. A l'exsecretari general, que va defensar fins a la sacietat el «no és no», no li ha fet falta construir més relat que l'abstenció gratis a la investidura de Mariano Rajoy per erigir-se en la icona de molts afiliats socialistes indignats amb aquesta decisió. Díaz, que es va presentar a la fi de març abrigallada per tots els pesos pesats del passat i del present del PSOE, ven la seva experiència de govern en la Junta i ofereix la seva victòria a Andalusia com a aval de la seva capacitat de fer remuntar el partit. Enmig d'ells, López no s'ha cansat d'alertar sobre el risc de «suïcidi» del partit i s'ha proclamat com l'única salvació possible, perquè a la pròpia divisió del PSOE s'hi afegeix el descrèdit general en el qual semblen sotmesos els socialistes europeus, fins i tot partits amb la mateixa trajectòria històrica i el mateix pes als seus països.
Un cop triat el líder del socialisme espanyol, el Congrés Federal, el 17 i 18 de juny, ha de votar la composició dels nous òrgans federals: Comissió Executiva Federal, Comitè Federal i Comissió Federal d'Ètica i Garanties.
