L'exconseller de Justícia Germà Gordó va negar rotundament ahir al Parlament haver comès cap il·legalitat al capdavant de CDC o del Govern per finançar irregularment el partit. Preguntat per l'oposició sobre les informacions que el vinculen al cas del 3% investigat al Vendrell i a d'altres, ha defensat la tasca dels dos últims extresorers de CDC, Daniel Osàcar i Andreu Viloca, dient que són «professionals magnífics i de conducta irreprotxable». En tot cas, va dir que Viloca va ser tresorer quan ell ja no era el gerent del partit i Osàcar «no depenia» d'ell.

En la seva intervenció inicial, que podia durar mitja hora, Gordó es va emparar en la literalitat del punt de l'ordre del dia de la sessió: «informar sobre les relacions amb els casos de corrupció que afecten CDC». Per això es va limitar a dir: «sempre he actuat d'acord amb l'ordenament jurídic». Aquesta expressió va molestar l'oposició, que li va retreure la falta de concreció.

L'exgerent de CDC, exsecretari de la Fundació CatDem i exsecretari del Govern va demanar «certa cautela» als grups polítics i que respectin la presumpció d'innocència fins que no hi hagi una sentència ferma. Per això, considera que les informacions sobre el cas del 3% al jutjat del Vendrell només pot sortir d'informacions oficials o «simples i potser interessades filtracions». Segons ell, potser «algú busca alguna altra cosa». Però, a més, va dir que ell només podria tenir accés a aquestes informacions a través dels mitjans de comunicació o per la seva condició d'advocat. Com a gerent de CDC, del 2005 al 2010, la seva funció era «gestionar els recursos d'acord amb les instruccions polítiques del partit», i va refermar diverses vegades que «mai» ha fet res fora de l'ordenament jurídic.

De fet, Gordó dubta que s'hagin manipulat processos d'adjudicació d'obra pública, però si cal investigar-ho, va instar a fer-ho. En tot cas, va recordar que ell mai ha estat investigat judicialment i que només ha declarat com a testimoni en el cas de les ITV, que no era de finançament irregular de partit. En el cas del 3%, va recordar que el TSJC va desestimar investigar-lo el gener. Així mateix, va dir que el jutge del Vendrell no li ha ofert que declari voluntàriament i que ell mai no s'hi ha negat. També va dir que no té cap problema perquè el Govern entregui al jutjat la seva agenda de conseller o de secretari de Govern.

Els partits de l'oposició van reptar Gordó a renunciar al seu aforament per poder donar explicacions davant del jutge. Entre ells, Carlos Carrizosa (Cs) va assenyalar que «hi ha la sospita que Gordó era element necessari perquè CDC es lucrés en la trama del 3% i que Artur Mas desviava empresaris cap a ell perquè obtingués comissions d'obra pública».

El socialista Jordi Terrades va considerar «decebedores» les explicacions de Gordó, a qui va preguntar directament si «estaria disposat a renunciar al seu aforament», i va ironitzar amb el fet que de la «mare superiora» Marta Fer-rusola s'ha passat al «patge gregori», en relació amb el nom en clau que van admetre alguns empresaris investigats per referir-se a Gordó. També Lluís Rabell (SíQueEsPot) el va interpel·lar sobre l'aforament: «atesa la gravetat de les investigacions i que per segona vegada es demani la possibilitat d'investigar-lo, no tindria interès que es pogués fer una investigació? Seria el primer interessat a anar a donar la cara aquí on toca». El popular Alejandro Fernández va qüestionar Gordó «si veu normal que algú que ha de vetllar per la supervisió de contractació pública rebi empresaris que estaven vinculats directament amb processos de licitació en aquell moment».

Anna Gabriel, de la CUP, li va preguntar si es reunia amb empresaris que licitaven obra pública i, d'altra banda, si Gordó «ha tingut oportunitat de declarar de forma voluntària».