El president del govern, Mariano Rajoy, haurà d'anar en persona a l'Audiència Nacional el 26 de juliol per testificar al judici de Gürtel i no podrà fer-ho, com havia demanat, per videoconferència, perquè així ho ha decidit el tribunal.

La secció segona de l'Audiència Nacional considera que Rajoy hi ha d'acudir com un ciutadà més perquè no ho fa com a president, i adverteix que els motius al·legats per demanar la videoconferència «no són consistents». Rajoy va rebre la notícia a Portugal i es va limitar a assenyalar que està sotmès «al que disposin els tribunals», però altres membres del govern i del PP han admès que, encara que respecten la decisió, els sembla «estranya», en haver-hi precedents en què s'ha permès declarar per videoconferència.

L'acte rebat els arguments tant de l'advocat del PP, Jesús Santos, com de la secretària de la Presidència, María Rosario Pablos, en els seus escrits remesos al tribunal per reclamar la videoconferència. «La compareixença dels testimonis davant del tribunal sempre ha estat i és una compareixença física» i només es poden fer excepcions quan hi ha raons que prevalguin sobre els avantatges de la presència física, diuen els jutges, que creuen que els motius al·legats per Rajoy «ni són consistents ni tampoc són raons [de força major] que impedeixin al testimoni acudir davant el tribunal».

L'acte redactat pel jutge Julio de Diego rebutja a més l'argument de Rajoy que desplaçar-se fins a San Fernando de Henares comportaria un desplegament important de recursos públics, ja que «el tribunal no entén en què consisteix aquest desplegament important únicament pel fet d'haver de desplaçar-se el testimoni 18 quilòmetres». De les raons de seguretat adduïdes, el tribunal retreu a Rajoy que no explica quines serien les mesures que haurien de prendre ni afegeix «major motivació o aclariment del perquè d'aquesta afirmació». «El tribunal tampoc comprèn aquesta manifestació quan la seu de l'Audiència Nacional de San Fernando de Henares compta amb més garanties que les que poden oferir altres seus empresarials o institucionals de la Comunitat de Madrid, seus on el testimoni ha protagonitzat actes i reunions en altres ocasions», afegeix l'acte.

La sala descarta l'argument de l'atapeïda agenda de Rajoy i, si bé «no dubta» de la intensa activitat institucional, «això no és obstacle per a la seva compareixença precisament en funció de la seva agenda». «A més, el temps emprat serà el mateix d'una manera o d'una altra», afegeix sobre la possibilitat que ho faci a distància.

Membres de l'Executiu com la ministra de Defensa i secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, van admetre estranyesa per la decisió, atès que hi ha precedents en què s'ha permès la videoconferència, i hi va haver qui va recordar que l'expresident de la Generalitat Artur Mas va fer-ho amb aquest mètode en el judici per l'assalt al Parlament el 2011.

I el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, va lamentar que preocupi més el «com» que el «per què», quan en la seva opinió la declaració de Rajoy en aquest judici és «absolutament innecessària» i el líder del seu partit no té «res a aportar» al cas.

Molt diferent va ser l'avaluació de l'oposició, que va celebrar la decisió de l'Audiència.

La jutgessa i diputada socialista Margarita Robles va assenyalar que la decisió del tribunal és «ajustada a dret» i va defensar que la «regla general» en aquests casos és la declaració presencial.

El secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, va valorar que Rajoy no pugui declarar «per plasma» per donar explicacions sobre algunes de les «coses greus» que han passat al seu partit. El líder de Podem, Pablo Iglesias, va anar més enllà i va asse-nyalar que en qualsevol país europeu un president en la mateixa situació «hauria de dimitir».