L'advocat de la Fundació del Palau i de l'Orfeó, Javier Zuloaga, va mostrar la seva «profunda indignació» pel «saqueig i espoli colossal», i la «burla i el creixent desvergonyiment» dels acusats a la institució. Per això, va expressar el seu «rebuig ètic i moral», tot i que no té significat jurídic, i no acusa ni CDC, ni Ferrovial. També va considerar que no es poden aplicar els atenuants de reparació del dany ni la de confessió, i per això espera que no s'acabi condemnant els acusats a les penes rebaixades per la fiscalia, sinó que sigui una sentència «exemplaritzant». En aquest sentit va rebutjar que es faci «un vestit a mida» per a Fèlix Millet, Jordi Montull i la seva filla Gemma.

L'advocat del Consorci del Palau de la Música també es va oposar clarament ahir a la rebaixa de penes sol·licitades pel fiscal per a Fèlix Millet, Jordi Montull i la seva filla Gemma. Segons ell, no se'ls pot aplicar ni l'atenuant de confessió, ni la de reparació del dany ni la de dilacions indegudes. A més, va justificar que no demanés un ajornament de la presentació de les seves conclusions definitives per tal d'acusar CDC, perquè no va obtenir el permís del Consorci, que pocs dies abans havia confirmat que no acusaria el partit, tot i que després va canviar d'opinió. Malgrat que el fiscal li va donar l'opció d'adherir-se a l'acusació contra el partit en el tràmit d'informes finals, l'advocat Francesc Claverol no ho va fer.

En el seu torn d'informes finals, l'advocat de la Generalitat i del Consorci es va centrar a intentar desmuntar els atenuants demanats per la fiscalia i les defenses respecte de tres dels principals acusats: Fèlix Millet, Jordi Montull i Gemma Montull, i que a la fiscalia li ha servit per demanar una rebaixa substancial de les penes, sobretot per a l'exdirectora financera. Així, «la reparació del dany no ha estat íntegra, la col·laboració dels encausats no ha permès identificar altres responsables de malversació, ni el complet esclariment dels fets».

Sobre la suposada confessió de Gemma Montull, l'advocat creu que no va ser tal, perquè no va ser tota la veritat, ni espontània, i va ser més aviat una «exculpació» dient que «no tenia poder de decisió, que només donava suport i rebia ordres directes», i que de les obres particulars a casa seva se n'encarregava el seu pare.

El lletrat va recordar que diversos testimonis que van treballar amb Gemma Montull la van desmentir i van assegurar que ella tenia poder de decisió. «Gemma Montull no era una mera còmplice, sinó una part essencial, la seva actuació era absolutament imprescindible», va assegurar. Respecte de l'acusació contra CDC, Claverol va dir que rebutja els fets, però va recordar que fa una defensa tècnica i es deu al seu client, que «té personalitat jurídica pròpia i no depèn de les administracions». Així, després que en la reunió del 12 de maig el patronat va decidir no acusar CDC, l'advocat va parlar amb el Consorci el dia 16 i el 17 abans de començar la sessió, on s'havien de presentar les conclusions definitives. No va rebre cap contraordre, tot i que se sabia que el Parlament aprovaria una resolució a favor d'acusar CDC i que l'Ajuntament havia obligat a convocar una reunió per al 23 de maig. Però tampoc no va demanar un ajornament.

Per la seva banda, l'advocat de l'estat, Miguel Bordiu, va xifrar el frau fiscal en 684.000 euros entre 2006 i 2009, tot i que només el 2007 va superar els 120.000 euros que suposen delicte fiscal. Per aquest delicte acusa Millet, Montull, Gemma Montull i l'assessor fiscal Edmundo Quintana.

L'advocat, que representa l'Agència Tributària, va recordar que els diners del Palau desviats també van suposar frau fiscal, ja que l'IVA corresponent va ser desgravat com si fossin obres al Palau de la Música. També va remarcar que algunes subvencions públiques van ser destinades a despeses privades i que en declaracions d'impostos van demanar devolucions de forma indeguda.